Milana d'Austràlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Milana d'Austràlia
Bull ray melbourne.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Myliobatiformes
Família: Myliobatidae
Gènere: Myliobatis
(Cuvier, 1816)[1]
Espècie: M. australis
Nom binomial
Myliobatis australis
(Macleay, 1881)[2][3]

La milana d'Austràlia (Myliobatis australis) és una espècie de peix de la família dels miliobàtids i de l'ordre dels myliobatiformes.[4]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles poden assolir 120 cm de longitud total i 56,5 kg de pes.[5][6][7]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovovivípar.[8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja crancs i marisc.[9]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, de clima subtropical (27°S-43°S) i associat als esculls de corall que viu fins als 85 m de fondària.[5][10]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Oceà Índic oriental: el sud d'Austràlia (des d'Austràlia Occidental fins a Queensland).[5][11][12][13][14][15][16]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És verinós per als humans.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cuvier, G., 1816. Le Règne Animal distribué d'après son organisation pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Les reptiles, les poissons, les mollusques et les annélides. Edition 1. Règne Animal (ed. 1) v. 2. i-xviii + 1-532.
  2. BioLib (anglès)
  3. Macleay, W., 1881. A descriptive catalogue of Australian fishes. Part IV. Proceedings of the Linnean Society of New South Wales v. 6 (pt 2): 202-387.
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. Last, P.R. i J.D. Stevens, 1994. Sharks and rays of Australia. CSIRO, Austràlia. 513 p.
  7. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  8. Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  9. Last, P.R. i J.D. Stevens, 1994.
  10. Compagno, L.J.V., 1997. Myliobatidae. Eagle rays. A: K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) FAO Identification Guide for Fishery Purposes. The Western Central Pacific. The living marine resources of Western Central Pacific, Vol. 3. Batoid fishes, chimaeras and bony fishes Part 1 (Elopidae to Linophrinidae), pp. 1511-1519. FAO, Roma.
  11. Blaber, S.J.M., J.W. Young i M.C. Dunning, 1985. Community structure and zoogeographic affinities of the coastal fishes of the Dampier region of north-western Australia. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 36:247-266.
  12. Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  13. Johnson, J.W., 1999. Annotated checklist of the fishes of Moreton Bay, Queensland, Australia. Memoirs of the Queensland Museum 43(2):709-762.
  14. Daley, R.K., Stevens, J.D., Last, P.R. i Yearsley, G.K., 2002. Field Guide to Australian Sharks and Rays. CSIRO Publishing, Collingwood, Austràlia.
  15. Hutchins, B. i Swainston, R., 1986. Sea fishes of southern Australia. Complete field guide for anglers and divers. Swainston, Perth, Austràlia.
  16. Walker, T.I., Taylor, B.L. i Gason, A.S., 2003. Southern Shark Catch and Effort 19702002. Report to Australian Fisheries Management Authority. Primary Industries Research Victoria (PIRVic), Queenscliff, Victoria, Austràlia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  • Grant, E.M., 1965. Guide to fishes. 1a. edició. Department of Harbours and Marine, Queensland. 280 p.
  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. Johns Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
  • Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  • Hyndes, G.A., Platell, M.E., Potter, I.C. i Lenanton, R.C.J., 1999. Does the composition of the demersal fish assemblages in temperate coastal waters change with depth and undergo consistent seasonal changes? Marine Biology 134: 335-352.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milana d'Austràlia Modifica l'enllaç a Wikidata