Milarita
 Milarita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | K₂Ca₄Al₂Be₄Si24O60·H₂O |
| Epònim | Milà valley (en)   |
| Localitat tipus | Giuv Valley, Tujetsch (Tavetsch), Vorderrhein Valley, Grischun (Grisons; Graubünden), Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CM.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CM.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.22 |
| Dana | 63.2.1a.12 |
| Heys | 16.6.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,42Å; c = 13,8Å; |
| Duresa | 6 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,532 a 1,551 nε = 1,529 a 1,548 |
| Birefringència | δ = 0,003 |
| Impureses comunes | Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1870 |
| Símbol | Mil |
| Referències | [1] |
La milarita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'osumilita”. Va ser descoberta l'any 1870 a Val Milà, al municipi de Tujetsch, del cantó dels Grisons (Suïssa), sent nomenada així per la localitat on es va trobar.
Característiques químiques[modifica]
És un ciclosilicat del tipus aluminosilicat de beril·li, amb potassi i calci, hidratat. Com tots els de el grup de l'osumilita la seva estructura molecular és d'anells dobles de sis tetraedres de sílice.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa l'element sodi.
La milarita té la fórmula química KCa₂(Be₂AlSi₁₂)O30·xH₂O
Formació i jaciments[modifica]
Apareix en roques pegmatites de tipus granític. S'ha trobat en materials alpins en vetes d'alteració hidrotermal de baixa temperatura; també en roques aplites i sienites.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: ortosa, albita, fluorita, beril, fenaksita, bertrandita, bavenita, minasgeraisita-(I), quars, calcita, moscovita o clorita.
Referències[modifica]
- Milarita, mindat.org.
- Milarita, webmineral.com.
- Manual de milarita, Mineral Data Publishing.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milarita |