Milfulles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la milfulles o espina de peix. Vegeu-ne altres significats a «Milfulles (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Milfulles
Illustration Achillea millefolium0 clean.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Asterals
Família: Asteraceae
Subfamília: Asteroideae
Gènere: Achillea
Espècie: A. millefolium
Nom binomial
Achillea millefolium
L.1753
Sinònims

[2]

  • Achillea lanulosa Nutt.
  • Achillea magna auct.

La milfulles o camamilla vera (Achillea millefolium) és una herba perenne que pertany a la família de les asteràcies. Habita principalment a Àsia i la zona mediterrània d'Europa, encara que és menys abundant, fins i tot inexistent en regions com Andalusia i el sud de Portugal.[2] S'ha introduït a altres llocs com Amèrica a causa de la dispersió accidental que ha provocat l'home. Popularment ha rebut moltíssims noms i actualment també és anomenada com: camamilla de les ribes, camamilla de Meranges, camamilla de muntanya, camamilla de prat, camamilla del tros, camamilla dels aragonesos, camamil·la vera, camamilla vera, cap de bou, cap de moro, centenrama, centfulles, cordonet, curatalls, espina de peix, estronca-sangs, filera, fileres, fror de ploma, gamusa, gamuses, herba bouera, herba conillera, herba d'anyell, herba de cent fulles, herba de corder, herba de ferides, herba de l'angina, herba de la Coma, herba de les cent fulles, herba de les ferides, herba de les mil fulles, herba de les nou camises, herba de mil fulles, herba de tall, herba de talls, herba de tos, herba de xai, herba del mal de coll, herba dels conills, herba dels llapins, herba dels talls, herba fina, herba per al sucre, lladracà, milenrama, milflors, milherbes, percala, pixacà, sardineta i setge.[3]

Ecologia i hàbitat[modifica | modifica el codi]

De forma natural, la milfulles creix en zones no massa seques i ben drenades. Es pot trobar en pastures, en camps cultivats o no i sovint al costat de les carreteres, en vessants de muntanya i en zones boscoses. Es pot trobar entre els 0 i 2400 m d'altitud, tot i que prefereix altituds inferiors als 1500 m. A partir dels 1000 m cap amunt té un port més petit i més fragància.

Tot i que és una planta molt tolerant a qualsevol tipus de clima, requereix unes condicions temperades o temperades-fredes. Resisteix bé a les gelades (fins a –15 °C) i a la sequera. Normalment vol condicions de ple sol.

Pel que fa al tipus de sòl, en general es pot dir que s'adapta bé a tot tipus de sòls (àcids o bàsics, calcaris, secs), sempre que estiguin ben drenats, ja que no resisteix l'entollament. Per tant, prefereix sòls arenosos i frescals davant de sòls argilosos i compactes. Creix bé en sòls pobres.

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

Fulla jove de milfulles a Castelltallat

És una planta herbàcia, perenne i rizomatosa d'on poden sortir una o diverses tiges dures, erectes, tomentoses i acanalades. És difícil veure-les ramificades, sobretot en la part superior. Pot arribar a fer des 60cm a 1m d'alçada. L'arrel, majoritariament té estolons i rizomes horitzontals. Té fulles herbàcies, alternes de fins a 20cm de llarg, bipinnaticeptes o tripinnaticeptes, de lineal-oblongues a lanceolades en el contorn general, les inferiors són lanceolades i amb un pecíol curt i la resta són sèssils. Tenen el calze campanulat de 3 a 5mm de llarg per 3mm d'ample, poden tenir de 15 a 20 bràctees, graduades en 4 sèries, les més llargues fan de 4 a 5mm de llarg, el seu indument és glabre o glabrescent, amb la nervadura central verda i els marges generalment de color cafè; receptacle cònic, escuames oblongues, de ± 3mm de llarg. Les flors són petites i formen inflorescències en forma de corimbe molt dens. Són de dues formes: flors ligulades (± 5 lígules): les seves corol·les generalment són blanques, femenines, les lígules són orbiculars a quadrangulars, de 2 a 3 (4) mm de llarg; i flors del disc ± 20: les seves corol·les són groguenques o blanquinoses, hermafrodites amb 5 estams i pistil, tubuloses, o bé, amb forma campanulada, de 2 a 3 mm de llarg i acabada en 5 lòbuls. No tots els capítols són heterògams, és a dir, no totes les flors són hermafrodites (tenen els dos sexes), sinó que van acompanyades d'altres flors unisexuals (d'un únic sexe). El fruit és un aqueni oblong a obovat, comprimit, de 2 a 3 mm de llarg, glabre, de blanc a gris, finament estriat en forma longitudinal sense vil·là.

Droga i principis actius[modifica | modifica el codi]

Achillea millefolium
Detall de les inflorescències

La droga de la milfulles són les sumitats florides. A continuació tenim la composició de principis actius en diferents parts de la planta:

Usos medicinals i accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Ús intern[modifica | modifica el codi]

Corimbe
Fulles

Ús extern[modifica | modifica el codi]

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

El contacte amb la planta fresca, per presència de cumarines, pot donar lloc a reaccions al·lèrgiques de la pell. De la mateixa manera el seu extracte pot resultar fototòxic, produint l'aparició d'èczemes a la pell en persones que s'exposen al sol, especialment en llocs on la radiació solar és major. Pot donar reaccions d'hipersensibilitat estomacal. En dosis altes pot donar vertigen i cefalea. Pot crear incompatibilitats amb anticoagulants orals augmentant el risc de sagnat.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Recol·lecció i conservació: las sumitats florals es recullen durant la primavera i la tardor. Es dessequen a l'ombra al més ràpidament possible i es conserven seques.

La floració es pot allargar del maig a final d'agost o setembre.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Achillea millefolium. UICN 2009. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2009. UICN, edició 2009, consultada el 22.05.09.
  2. 2,0 2,1 «Achillea millefolium» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.
  3. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ANGELET; MUNTANÉ; PARADA; VALLÈS. Plantes medicinals del Pirineu català. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2002. Llibres de muntanya; 4.
  • FONT i QUER, Pius. Plantas medicinales el Dioscórides renovado. Barcelona: Península, 2005.
  • GARCÍA LLAMAS, Felipe. La Gran enciclopedia de las plantas curativas. México: Diana, cop. 2005.
  • GRAU; JUNG; MÜNKER. Plantas medicinales: bayas, verduras silvestres. Barcelona: Blume, 1990. Guías de naturaleza Blume.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]