Millicent Fawcett
 Retrat de Millicent Fawcett, 24 maig 1913 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Garret 11 juny 1847  Aldeburgh, Suffolk |
| Mort | 5 agost 1929 (82 anys) Londres |
| Sepultura | Crematori de Golders Green |
| Presidenta de la National Union of Women's Suffrage Societies (NUWSS) | |
| 1890 – 1919 | |
← Lydia Becker | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Regne Unit |
| Formació professional | Internat en Blackheath, Londres de 1858 al 1863 |
| Formació | Newnham College |
| Es coneix per | Promoure l'educació de les dones i el seu dret a vot |
| Activitat | |
| Ocupació | Economista i dirigent feminista |
| Ocupador | Birkbeck College |
| Partit | Comitè de Sufragi de Londres |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables The position of Women in Economic Life (1917) | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Henry Fawcett |
| Fills | Philippa Fawcett |
| Pares | Newson Garret i Louise Dunnell |
| Germans | Elizabeth Garrett Anderson, Agnes Garrett i Samuel Garrett (en)  |
Premis | |
  | |
Millicent Fawcett, nascuda com a Millicent Garret, (Aldeburgh, Suffolk, 11 de de - Londres, d'agost de fou una política pacifista i dirigent feminista britànica. Va formar part del moviment sufragista, des del qual va promoure l'educació de les dones i el seu dret a vot.[1]
Primers anys
Millicent Garrett Fawcett, filla de Louise Dunnell i Newson Garrett, va néixer a Aldeburgh a Suffolk el 1847 en el si d’una família nombrosa i il·lustrada i d'un alt nivell de vida que va enviar els seus fills a un internat a Blackheath (Londres), a càrrec de Luisa Browning, tia de Robert Browning. Millicent hi va estudiar des del 1858 fins al 1863 i va rebre una educació molt rudimentària.[2] Quan tenia dotze anys la seva germana Elisabeth Garret es va traslladar a Londres per estudiar Medicina i des d'aleshores la visità regularment. Aquestes visites van ser el començament de la participació de Millicent en el moviment de les dones, ja que el 1865, Elizabeth la va portar a un discurs de John Stuart Mill sobre el tema dels drets de les dones i Millicent en va quedar tan impressionada que va esdevenir una partidària activa de la seva obra.
La vida de casada
El 1866, a l'edat de 19 anys, va ser secretària de la Societat de Londres per al Sufragi de la Dona. L’any 1867 es va casar amb Henry Fawcett, diputat liberal independent i catedràtic d’Economia Política a la Universitat de Cambridge. Henry era cec, així que Millicient es va convertir en els ulls i les mans del seu marit, va actuar de lectora i ajudant per als seus estudis i escrits, i sempre el va acompanyar al Parlament, llegint i redactant tots els documents i informes oficials, i també els discursos. Així, Millicient va presenciar, el 1867, el primer debat al Parlament britànic sobre el sufragi femení.[3]
Els primers anys de matrimoni van significar una mena de curs accelerat en ciències polítiques i econòmiques. Fruit d’aquest procés és la col·lecció Essays and Lectures on Social and Political Subjects (1872), una col·lecció de catorze estudis, dels quals vuit són signats per ella. Abans, ja havia publicat Political Economy of Beginners, un text introductori d’economia per a adolescents, i que va constituir un èxit editorial.
Activitat política
El 1868, Millicent es va unir al Comitè de Sufragi de Londres, i el 1869 va parlar en la primera reunió a favor de sufragi públic que se celebrà a Londres. El 1874, va publicar un altre llibre, Tales in Political Economy, un recull de contes il·lustratius de lliçons d’economia. El 1875 va ser cofundadora de Newnham College a la Universitat de Cambridge. A partir del 1884 Garrett Fawcett es va dedicar de ple al moviment sufragista britànic, i amb la mort de Lydia Becker el 1897, esdevingué la presidenta de la principal organització del moviment sufragista al Regne Unit, la National Union of Women's Suffrage Societies (NUWSS), càrrec que deixa el 1919, un any després de l'obtenció del dret de vot per les dones de més de 30 anys.[4] El 1917 va publicar The position of Women in Economic Life, on denuncia les barreres d’entrada al mercat laboral que pateixen les dones i reclama igualtat d’oportunitats a tots els nivells.
Pacifisme
El juliol de 1901, va ser nomenada pel govern britànic per investigar sobre les condicions de vida en els camps de concentració a Sud-àfrica que va crear Lord Kitchener durant la Segona Guerra de les Boers de 1899-1902. El seu informe confirmà el que el defensor Emily Hobhouse havia dit sobre les dures condicions de vida que es trobaven en aquests camps. Quan va esclatar la Primera Guerra mundial el 1914, la NUWSS refusà de participar en la guerra perquè un bon nombre de les seves membres eren pacifistes i va continuar la seva campanya per a l'obtenció del dret de vot per les dones tot destacant la importància del treball de les dones durant el conflicte bèl·lic.[5]
Darrers anys i reconeixements
Va obtenir el rang de Dame de l'Orde de l'Imperi britànic l'any 1925 i va morir a la casa, núm. 2 de Gower Street a Bloomsbury el 1929.[6] El Millicent Fawcett Hall de Westminster[7] va ser inaugurat l'any de la seva mort. Avui, el seu nom està lligat a la Fawcett Society,[8] una organització feminista que treballa per establir la igualtat entre els homes i les dones.[9]
Obres
- 1870: Political Economy for Beginners. Text complet en línia (en anglès).
- 1872: Essays and Lectures on social and political subjects (escrit conjuntament amb Henry Fawcett). Text complet en línia (en anglès)
- 1872: Electoral Disabilities of Women
- 1874: Tales in Political Economy. Text complet en línia (en anglès).
- 1875: Janet Doncaster (novel·la).
- 1889: Some Eminent Women of our Times: short biographical sketches. Text complet en línia(en anglès).
- 1895: Life of Her Majesty, Queen Victoria. Text complet en línia(en anglès) .
- 1901: Life of the Right Hon. Sir William Molesworth. text complet en línia.
- 1905: Five Famous French Women. Text complet en línia (en anglès).
- 1912: Women's Suffrage : a Short History of a Great Movement. ISBN 0-9542632-4-3. Text complet en línia (en anglès) .
- 1920: The Women's Victory and After: Personal reminiscences, 1911–1918. Text complet en línia (en anglès).
- 1924: What I Remember (Pioneers of the Woman's Movement). ISBN 0-88355-261-2.
- 1927: Josephine Butler: her work and principles and their meaning for the twentieth century (escrit amb Ethel M. Turner)
Vegeu també
Referències
- ↑ «Biography of Millicent Fawcett» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Biografia Millicent Fawcett» (en anglès). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Any de les dones i les ciències». Universitat Rovira i Virgili. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Learnin dreamers and dissenters» (en anglès). Brtitish Library. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ Vellacott, Jo. Feminist Consciousness and the First World War (en anglès). Oxford University Press, p. 81-101 (History Workshop No 23).
- ↑ «Women's History: Women's sufragge» (en anglès). About Eduaction. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Edificis catalogats britànics» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Fawcett Society». anglès. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ Sophia A. van Wingerden. The Women's Suffrage Movement in Britain, 1866-1928. Palgrave Macmillan, 14 agost 1999, p. 100–. ISBN 978-0-312-21853-9.
Arxius
Els arxius de Millicent Fawcett es troben a la The Women's Library a la Biblioteca del London School of Economics ref 7MGF
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Millicent Fawcett |
- Fawcett Society
- The Women's Library (formerly the Fawcett Library)
- Obres de Millicent Fawcett al Projecte Gutenberg.
- «Millicent Garrett Fawcett». BBC, 19-12-2006. [Consulta: 8 gener 2016].