Milos Forman
  |
||
|---|---|---|
 Miloš Forman a la 44a edició del Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary (República Txeca, 2009) |
||
| Nom de naixement: | Jan Tomáš Forman | |
| Naixement: | 18 de febrer de 1932 Čáslav (Txecoslovàquia) |
|
| Nacionalitat: |  Estats Units |
|
| Cònjuge/s: | Jana Brejchová (1951-1956) Vera Křesadlová (1964-1999) Martina Zbořilová (1999-actual) |
|
| Premis Oscar | ||
| Millor director 1975 - Algú va volar sobre el niu del cucut 1984 - Amadeus |
||
| Globus d'Or | ||
| Millor director 1976 - Algú va volar sobre el niu del cucut 1985 - Amadeus 1997 - L'escàndol de Larry Flynt |
||
| Premis BAFTA | ||
| Millor director 1976 - Algú va volar sobre el niu del cucut |
||
| Premis César | ||
| César a la millor pel·lícula estrangera 1985 - Amadeus |
||
|
Millors pel·lícules |
||
| Amadeus Ragtime Algú va volar sobre el niu del cucut Hair |
||
| Fitxa sobre Milos Forman a IMDb | ||
Jan Tomáš Forman , més conegut per Miloš Forman (18 de febrer, 1932) és director i guionista de cinema txec-estatunidenc. Guanyador dues vegades de l’Oscar.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Forman va néixer a Čáslav, Txecoslovàquia (avui República Txeca), fill d'Anna Svabova, que portava un hotel d'estiu, i Rudolf Forman, professor.[1] Els seus pares eren Protestants; el seu pare va ser arrestat per distribuir llibres durant l'ocupació nazi i va morir a Buchenwald el 1944 i la seva mare va morir a Auschwitz el 1943 [2] Forman va viure amb uns familiars durant la Segona Guerra Mundial i més tard descobria que el seu pare biològic era un arquitecte jueu.[3] Després de la guerra, va anar a l'escola privada universitària del Rei Jordi a la ciutat balneària de Poděbrady, on va tenir de condeixebles Václav Havel i els germans Mašín. Més tard va estudiar per guionista a l’Acadèmia d'Arts de Praga.
Forman va dirigir unes quantes comèdies en txec al seu país natal. Tanmateix, quan el 1968 l'URSS i el Pacte de Varsòvia van envair el país per acabar amb la Primavera de Praga, era a París negociant per a la producció de la seva primera pel·lícula americana. L'estudi txec pel qual treballava el va acomiadar, afirmant que estava fora del país il·legalment. Va anar a Nova York, on més tard es convertia en professor de cinema a la Universitat de Columbia i estava amb el seu anterior professor Frantisek Daniel) de la divisió de cinema de Columbia. Un dels seus protegits era el futur director James Mangold, que havia aconsellat Forman sobre guions.
Malgrat dificultats inicials, va començar a dirigir al seu nou país, i va aconseguir l'èxit el 1975 amb l'adaptació de la novel·la de Ken Kesey Algú va volar sobre el niu del cucut , que va guanyar cinc Oscars, incloent-hi un per a la direcció. El 1977, es convertia en un ciutadà naturalitzat del Estats Units. Altres èxits notables han estat Amadeus, que guanyava vuit Oscars, i L'escàndol de Larry Flynt pel qual rebia una nominació per l’Oscar al millor director i un premi Globus d'Or.
Les primeres pel·lícules de Forman són encara molt populars entre els txecs. Moltes de les situacions i frases s'han convertit en ús quotidià: per exemple el terme txec zhasnout (apagar llums) d`El ball dels bombers associat amb un insignificant robatori a la pel·lícula, ha estat utilitzat per descriure la situació que passa al país durant els anys 90.
El 1997 va rebre el Globus de Cristall, premi per a la contribució artística excepcional al cinema mundial, al Festival de Cinema Internacional de Karlovy Vary. Forman coprotagonitzava amb Edward Norton en el debut com a director de l'actor a Keeping the Faith (2000) com l'amic assenyat de Norton, jove capellà en conflicte.
Ha estat casat amb Jana Brejchová (1951-1956), Vera Křesadlová (1964-1999) i Martina Zbořilová (1999-). Forman té dos fills bessons: Petr Forman i Matj Forman (nascuts el 1964) i són també actors de cinema i teatre.
Filmografia [modifica]
- 1963: Audition
- 1964: Černý Petr (El pocatraça)
- 1965: Lásky jedné plavovlásky (Els amors d'una rossa)
- 1967: Hori, ma paneko (El ball dels bombers)
- 1971: Vull volar (Taking Off)
- 1975: Algú va volar sobre el niu del cucut (One Flew Over the Cuckoo's Nest)
- 1979: Hair
- 1981: Ragtime
- 1984: Amadeus
- 1989: Valmont
- 1996: L'escàndol de Larry Flynt (The People vs. Larry Flynt)
- 1999: Man on the Moon
- 2006: Els Fantasmes de Goya (Goya's Ghost)
Premis i nominacions [modifica]
Premis [modifica]
- 1975: Oscar al millor director per Algú va volar sobre el niu del cucut
- 1984: Oscar al millor director per Amadeus
- 1976: BAFTA a la millor direcció per Algú va volar sobre el niu del cucut
- 1975: Globus d'Or al millor director per Algú va volar sobre el niu del cucut
- 1984: Globus d'Or al millor director per Amadeus
- 1996: Globus d'Or al millor director per L'escàndol de Larry Flynt
- 1984: César a la millor pel·lícula estrangera per Amadeus
- 1997: Ós d'Or a la millor pel·lícula per L'escàndol de Larry Flynt
- 2000: Ós de Plata a la millor direcció per Man on the Moon
Nominacions [modifica]
- 1996: Oscar al millor director per L'escàndol de Larry Flynt
- 1981: Globus d'Or al millor director per Ragtime
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milos Forman |
- Milos Forman a Internet Movie Database (anglès)
- Milos Forman a TCM Movie Database (anglès)
- Milos Forman a Allrovi (anglès)
- Bibliography of books and articles about Forman via UC Berkeley Media Resources Center (anglès)
- Milos Forman, BBC News of March 2001 (anglès)
- Interview with Milos Forman: Defender of the Artist and the Common Man (anglès)
- Courtney Love interviews Milos Forman (anglès)
- Perfil de Miloš Forman (anglès)
