Mimetisme

Mimetisme en biologia, és un fenomen que consisteix en que un organisme s'assembla a un altre, amb el qual no guarda relació, i obté d'això algun avantatge d'adaptació a l'entorn. L'objecte del mimetisme és enganyar als sentits dels animals, induint en ells una determinada conducta. Els casos més coneguts afecten la percepció visual, però també hi ha exemples de mimetisme auditiu, olfactiu o tàctil.

Mimetisme i cripsis

Mantis religiosa del color de la planta

L'objecte del mimetisme pot ser la cripsis (camuflatge) però, encara que molts dels millors exemples ho són alhora d'ambdós fenòmens, no han de confondre's ambdòs conceptes. Molts ortòpters (o. Orthoptera) i alguns fàsmids (o. Phasmatodea) tropicals semblen fulles, el mateix que algunes papallones; l'aspecte típic dels Phasmatodea (insectes pal) és el d'una branqueta o palla. Les erugues de les papallones de la família geometrids es posen amb el cos rígid adoptant l'aspecte d'una petita branca o pecíol foliar sec.

Mimetisme i aposematisme

En moltes ocasions coincideixen mimetisme i aposematisme. És el cas d'animals inofensius que imiten a altres perillosos, com algunes erugues que presenten ocels espectaculars, taques parelles concèntriques que imiten a un parell d'ulls oberts. Que de vegades una espècie inofensiva s'assemblava a l'altra perillosa o repugnant i que amb això aconseguia eludir l'acció dels depredadors. Es diu mimetisme batesià a aquest fenomen. És el qual observem, per exemple, en el cas de les mosques (de les famílies Syrphidae i Bombilidae) l'aspecte de les quals emula el d'abelles i vespes. Fritz Müller per la seva banda va fer notar que els animals mimètics sovint coincideixen en la propietat que els defensa enfront dels depredadors, per exemple el mal sabor. La raó és que d'aquesta manera comparteixen els costos "d'educar" al depredador; ja que aquest no eludeix de manera innata a aquestes preses. En ser semblants, el depredador només ha de provar una per a aprendre a rebutjar-les a totes. Es diu mimetisme müllerià a aquest fenomen, i cercle mullerià al conjunt d'espècies que comparteixen els mateixos signes de reconeixement.

Mimetisme i reproducció

En alguns casos aposematisme i mimetisme es combinen en plantes per a atreure agents pol·linizadors, vectors del pol·len. Els exemples més notables es donen en orquídies on el cimbell pot ser visual, olfactiu o alguna combinació d'ambdós. L'orquídia enganya l'insecte, generalment un himenòpter mascle, adoptant l'aspecte d'una femella i, en molts casos, emetent substàncies oloroses que s'assemblen a les feromones que es basa l'aproximació sexual d'aquests insectes.

Mimetisme no visual

Sent els éssers humans, i els primats en general, animals depenents del sentit de la vista, els casos de mimetisme en altres camps sensorials ens passen fàcilment desapercebuts, sense ésser per això menys importants. Un cas notable de mimetisme auditiu ho oferix l'òliba terrestre o vizcachera (Athene cunicularia), que nia en cavitats del sòl, on els pollastres responen a l'aproximació de potencials enemics emetent un so com el del cascavell d'una serp. Quant als sentits químics és conegut el cas de moltes orquídies (V. imatge de Ophrys) ,com s'ha dit abans,que aboquen a l'aire substàncies mimètiques de les feromones de certes vespes o abelles, enganyant als mascles, que creuen així acostar-se a una femella de la seva espècie.

Vegeu també

• Cripsi.
• Mimetisme vavilovià.
• Kairomona.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mimetisme