Mimosa comuna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mimosa comuna
Acacia dealbata
Acacia dealbata

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Mimosoideae
Gènere: Acacia
Espècie: A. dealbata
Nom binomial
Acacia dealbata
Link, 1822
Sinònims
  • Acacia decurrens var. dealbata (Link) Muller
  • Acacia decurrens var. mollis Lindl.
  • Acacia puberula Dehnh.
  • Acacia derwentii Siebert & Voss
  • Acacia decurrens var. dealbata (Link) Maiden
  • Acacia affinis Sweet
  • Racosperma dealbatum (Link) Pedley[1]

La mimosa o mimosa comuna (Acacia dealbata) és una espècie arbustiva o arbòria, una planta lleguminosa del gènere Acacia.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es considera originària d'Austràlia i Tasmània. Actualment s'ha estès arreu del planeta, fins als 1.000 msnm.

Fulles
"Kambah Karpet", una varietat de l'espècie Acacia dealbata descoberta al poble de Kambah.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un arbre perenne de creixement ràpid que pot arribar als 12 metres d'alçada. Presenta una escorça grisenca o blanca, molt ramificat, i s'utilitza sovint en jardineria com a planta ornamental. Branques anguloses, pubescents. Fulles bipinnades d'1 a 12 cm (en algunes ocasions 17 cm) de llargada, i 1-11 cm d'amplada, cadascuna d'elles dividida en 25-40 parells de folíols, amb el fus glabre i l'abaxial tomentós. Té un creixement ràpid però rarament excedeix els 30 anys d'edat. Floreix al gener i al març. Inflorescència en glomèrul globós amb més de 25 flors, les quals fan molta olor. Peduncles pubescents. Es multiplica per llavors.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Existeixen dues subespècies:[2]

  • Acacia dealbata dealbata: Altituds baixes a moderades. Arbres de fins a 30 m; fulles en la seva majoria de 5–12 cm de llarg.
  • Acacia dealbata subalpina Tindale & Kodela: Grans altituds a les muntanyes Snowy. Arbust de fins a 5 m (rarament 10 m) d'alt; fulles principalment entre 1,5 i 8,5 cm de llarg.

Usos[modifica | modifica el codi]

Plantats a parcs, carrers, passeigs, tot i que el seu ús més extès és la jardineria pel color de les seves flores i el nombre d'aquestes, oferint conjunts de gran bellesa. Es cultiva com a fixador de terrenys i per la goma que s'obté del seu tronc d'alt contingut en tanins.

També se n'obtenen productes químics, farratge, usos domèstics, maneig ambiental, fibra, aliments, begudes, i fusta.

A causa del deu potencial colonitzador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, ha estat cataloga al Catàleg Español d'Espècies exòtiques Invasores, aprovat per Reial Decret 1628/2011, del 14 de novembre, estant prohibida a Espanya la seva introducció al medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Acacia dealbata va ser descrita per Johann Heinrich Friedrich Link i publicat a l'Enumeratio Plantarum Horti Regii Berolinensis Altera 2: 445. 1822.[3][4]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Acacia: Nom genèric derivat del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) per a l'arbre medicinal A. nilotica al seu llibre De Materia Medica.[5] El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines").[6]

dealbata: Epítet llatí que significa "blanquejat".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Acacia dealbata» a l'EOL. Consultat el 21 de Novembre de 2013.
  2. Australian Plant Name Index: «Acacia dealbata» a Australian Plant Name Index
  3. «Mimosa comuna». Tropicos.org. [Consulta: 28 d'Abril de 2013].
  4. Mimosa comuna a PlantList
  5. «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 28 de Gener del 2010].
  6. Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 1 A-C. CRC Press, 2000, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario Ilustrado de los Nombres Vernáculos de las Plantas en España. Andrés Ceballos Jiménez. I.C.O.N.A. 1986.
  2. Bailey, L.H. & E.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  3. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  4. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz.
  5. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  6. Rico Arce, M. d. L. 2007. Checkl. Synop. Amer. ~Acacia~ 1–207. Conabio, Mexico D.F.
  7. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
  8. Flora of China Editorial Committee. 2010. Flora of China (Fabaceae). 10: 1–642. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mimosa comuna
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.