Min dong
| Bàng-uâ/平話 | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 9.5 milions (2007)[1] |
| Parlants nadius | 10.300.000 (2019 ) |
| Autòcton de | Fujian oriental (Fuzhou i Ningde), Matsu |
| Estat | República Popular de la Xina, Taiwan, Vietnam, Estats Units (principalment Nova York) |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües sinítiques min min costaner | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | escriptura xinesa i alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-1 | zh |
| ISO 639-2 | chi (B), zho (T) |
| ISO 639-3 | cdo |
| SIL | CDO |
| Glottolog | mind1253 |
| Linguasphere | 79-AAA-ic |
| Ethnologue | cdo |
| IETF | cdo |
Aquest article o secció conté transcripció ruby. Consulteu si el vostre navegador hi és compatible. Si no és així, és possible que veieu les transcripcions darrere el caràcter transcrit i entre claudàtors; per exemple, veureu 中[zhōng], en comptes de veure-ho en petit i a sobre del caràcter transcrit.
El min oriental, o min dong (xinès simplificat: 闽东 语, xinès tradicional: 閩東 語, pinyin: Mǐndōng yǔ, fushaw romanitzat: Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄), és una llengua xinesa principalment parlada a l'est de la província de Fujian (xinès: 福建, pinyin: Fujian) a la República Popular de la Xina, en i prop de Fuzhou i Ningde. També és àmpliament utilitzat com a llengua mare a les illes Matsu, República de la Xina. Compta amb 10 milions de parlants. El dialecte fuzhou és una forma estàndard del min dong.
L'abreviatura ISO 639-3 per al min oriental és cdo.
Hi ha tres branques del min dong (閩東)
- Dialecte fuzhou (福州話)
- Dialete fu'an (福安話)
- Dialecte mango (蠻講)
Estructura dels dialectes min[modifica]
| Min |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències[modifica]
- ↑ Nationalencyklopedin "Världens 100 största språk 2007" Les 100 llengües més grans del món el 2007
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Min dong |
 |
Hi ha una edició en min dong de la Viquipèdia |