Mine vaganti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Mine vaganti
Tengo algo que deciros-840340-full.jpg
Una scena del film

Fitxa tècnica
Direcció: Ferzan Özpetek

Producció: Domenico Procacci

Guió: Ferzan Özpetek
Ivan Cotroneo

Música: Pasquale Catalano

Fotografia: Maurizio Calvesi

Muntatge: Patrizio Marone

Dades i xifres
País: Itàlia
Data d'estrena: 2010
Gènere: comèdia
Duració: 110 min
Idioma original: italià

Companyies
Productora: Fandango
Distribució: 01 Distribution

Pàgina sobre “Mine vaganti a IMDb

Valoracions
IMDb 7.0/10 stars

Mine vaganti és una pel·lícula de 2010 dirigida per Ferzan Özpetek, interpretada per Riccardo Scamarcio, Alessandro Preziosi, Nicole Grimaudo, Lunetta Savino i Ennio Fantastichini. A Espanya s'ha estrenat sota el títol Tengo algo que deciros.

Argument[modifica | modifica el codi]

Tommaso és el membre més jove de la extensa i excèntrica família, amos d'una fàbrica de pasta: la seva mare Stefania és una dona encantadora però asfixiada per les convencions burgeses; el seu pare Vincenzo té unes expectatives desorbitades sobre els seus fills, la seva tia Luciana és un excèntrica, la seva germana Elena, una mestressa de casa frustrada, el seu germà Antonio treballa amb el seu pare a la fàbrica de pasta, i després està la seva rebel àvia, atrapada en el record d'un amor impossible. Tommaso, un aspirant a escriptor, torna a casa des de Roma per a un important sopar familiar en la qual el seu pare els lliurarà la direcció de la fàbrica al seu germà i a ell. Resolt a fer valer les seves tries personals, Tommaso planeja anunciar en el sopar que és gai. Però aquesta nit, quan es disposa a demanar silenci, se li avança el seu germà qui per a sorpresa de tots desvela el seu propi secret.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Premi especial del Jurat al Festival de Cinema de Tribeca.
  • Premi David di Donatello a la millor actriu secundària (Ilaria Occhini) i premi David di Donatello al millor actor secundari (Ennio Fantastichini)