Mines d'en Bernat

Infotaula de geografia físicaMines d'en Bernat
Imatge
TipusMina Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaMuntanyes de Begur Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRegencós (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 57′ 25″ N, 3° 10′ 05″ E / 41.957°N,3.16811°E / 41.957; 3.16811
Història
Primera menció escrita1902 Modifica el valor a Wikidata

Les Mines d'en Bernat, Mines Blanques o Terrera d'en Bernat són unes mines actives des de principis del segle xx fins als anys cinquanta, de les quals s'extreia argila per a ús industrial. Són al vessant sud del Quermany Gros, una muntanya a cavall dels municipis de Regencós i Pals (Baix Empordà). Hi ha diverses entrades cap a l'interior de la muntanya, que formen llargs passadissos rocosos i amb bifurcacions en el seu interior.

De les mines se n'obtenia caolinita, una argila blanquinosa que els dona el nom i que nodria principalment la indústria terrissera de la Bisbal d'Empordà, on s'utilitzava per fer engalba blanca. Algunes fonts apunten que també se'n va extreure ferro.[1] El document més antic que cita les mines és del 1902; l'explotació es va aturar la dècada del 1950.

Al nord del Quermany Gros també es va extreure argila, en aquest cas de color vermell fosc, a les Mines Negres, anomenades també de l'Avi Rajoler o d'en Bofill perquè les explotava Josep Bofill Pericay, veí de Pals. La terra ferruginosa d'aquesta explotació s'emprava en la manufactura d'atuells d'ús domèstic i càntirs.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mines d'en Bernat
  1. 1,0 1,1 Rocas, Xavier; Roqué, Carles «Els jaciments arqueològics del Quermany Gros i Petit (Pals-Regencós)». Estudis del Baix Empordà, 34, 2015, pàg. 153-201.