Ministeri de Defensa d'Espanya
De Viquipèdia
El Ministeri de Defensa d'Espanya (MDE) és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'actual Ministeri de Defensa és una de les primeres carteres ministerials creades després de la implantació de la democràcia espanyola. Fins l'any 1977 existien tres carteres ministerials per a dirigir les Forces Armades: el Ministeri de l'Exèrcit, el Ministeri de Marina i el Ministeri de l'Aire. Aquesta distribució li resultava interessant al dictador Francisco Franco per aconseguir descoordinar una de les famílies més poderoses del seu règim. D'aquesta forma cada ministeri regia l'exèrcit de Terra, de l'Aire i l'Armada, evitant una coordinació que podia ser perillosa per al règim.
Amb la Transició espanyola els tres ministeris es refonen en un que ocupa l'edifici de l'anterior Ministeri de l'Exèrcit, quedant els altres com casernes generals de l'Exèrcit de l'Aire i de l'Armada.
Tot i que no sempre ha gaudit de bona publicitat, per estar relacionada amb el tema militar, aquest ministeri ha estat un dels principals impulsors i des d'on s'ha trebalalt per consolidar la democràcia fent callar els aldarulls colpistes.
[edita] Funcions
És el màxim i únic responsable de la política de Defensa espanyola per sota del President del Govern. Per estar formada per diversos exèrcits, es refereix a ells com el Ministeri de Defensa a la subordinació del qual estan els exèrcits d'Espanya.
Segons la Constitució Espanyola de 1978 el Rei d'Espanya és el comandant en Cap de tots els exèrcits i el qual pot declarar la guerra i fer la pau; però li correspon al poder civil representat pel ministeri de Defensa determinar:
- Les polítiques de defensa.
- Les grans aliances militars.
- La conducció de la guerra.
- L'assignació dels quantitats destinades pels Pressupostos Generals de l'Estat Espanyol.
El ministre de defensa s'asseu al costat del vicepresident del govern al Congrés de Diputats al considerar-se aquest ministeri com el més antic.
Quatre han estat els eixos que han seguit els diferents ministres:
- Consolidar la supremacia del poder civil sobre el militar.
- Integrar als diferents exèrcits en estructures de defensa internacionals, especialment l'OTAN.
- Escometre la reforma de la professió militar i la reducció d'oficials (no aconseguida encara a principis del segle XXI).
- Modernitzar el material. Aquest últim apartat ha resultat especialment complicat pels pressupostos destinats a defensa, havent de sol·licitar ajuda a altres ministeris com el d'Indústria i carregant algunes partides a altres programes com el de Investigació i Desenvolupament.
Alguns dels grans canvis aconseguits per aquest ministeri ha estat:
- La integració dels militars espanyols en organitzacions com l'OTAN o la Unió Europea Occidental.
- La participació d'Espanya en missions de pau de l'ONU, especialment mitjançant la seva participació en els Cascos Blaus de les Nacions Unides.
- La reforma de les estructures militars.
- El Programa FACA.
- El Pla d'Alta Mar.
- El Programa Tigre.
- El Programa Leopard.
