Ministre d'Hisenda (Regne Unit)

Canceller de l'Erari
Tractament	El Molt Honorable ; com a membre del Consell Privat
Residència	11 Downing Street; Ciutat de Westminster, Londres; Regne Unit
Nomenat per	La Reina
Designat per	Primer Ministre del Regne Unit
Jurisdicció	Regne Unit
Institució	El Tresor de sa Majestat
Estat	Regne Unit
Creació	22 de juny de 1316
Primer titular	Hervey de Stanton ; (només a Anglaterra)
Suplent	secretari en cap del Tresor
Lloc web	gov.uk…

El Ministre d'Hisenda (Chancellor of the Exchequer) és el títol del ministre britànic responsable de tots els afers econòmics i financers. Sovint simplement és anomenat The Chancellor (el Canceller), controla el Tresor de Sa Majestat i porta a terme un paper semblant als Ministres de Finances o a Secretari del Tresor en altres països. La seva posició és considerada com una de les quatre Grans Oficines de l'Estat (Great Offices of State), i sovint ha esdevingut l'oficina més poderosa a la política britànica després de la del Primer Ministre. Des del 2010 el Canceller de l'Erari és George Osborne.

El Canceller de l'Erari és el Segon Lord del Tresor com un dels Lords Comissionats per executar la tasca del Lord Alt Tresorer. Als segles xviii i xix era habitual que el Primer Ministre també servís com a Canceller de l'Erari si era membre de la Cambra dels Comuns; sent el darrer Canceller que també era Primer Lord del Tresor W.E. Gladstone el 1882. Antigament, quan el càrrec estava vacant, el Lord Cap de Justícia de l'Estrada Reial actuava temporalment com a Canceller.^[1] El darrer va ser Lord Denman el 1834.

És la tercera oficina estatal més antiga a la història anglesa i britànica, que en un inici portava la responsabilitat de l'Erari (Exchequer), la institució medieval anglesa de recol·lecció dels ingressos reials. El Canceller també controlà la política monetària així com la política fiscal, fins que el 1997 es concedí el control independent al Banc d'Anglaterra perquè controlés independentment les seves taxes d'interès. El Canceller també te cura de la despesa pública mitjançant els departaments del govern.

El càrrec no s'ha de confondre amb els càrrecs de Lord canceller o Canceller del Ducat de Lancaster, ambdós càrrecs del govern, el de Canceller de l'Alt Tribunal, un alt magistrat, o el de Lord Cap Baró de l'Erari, un antic càrrec judicial.

Papers i responsabilitats[modifica]

Política fiscal[modifica]

El Canceller té un gran control sobre altres departaments, car és la seva oficina la que estableix els límits de la despesa. La quantitat de poder que aquest obtingui depèn de la seva força personal, del seu status dins del partit i de la seva relació amb el Primer Ministre. Gordon Brown, qui era Canceller quan els Laboristes arribaren al poder el 1997, tenia una gran influència personal al partit. Potser a conseqüència d'això, Tony Blair optà per mantenir-lo al seu càrrec durant els seus deu anys com a Primer Ministre i va fer de Brown una inusal figura dominant. Aquesta situació va enfortir la ja existent tendència d'un segon lloc per a l'oficina del Canceller entre les oficines del Govern, per damunt dels seus parells tradicionals: el Foreign Secretaryship (Secretaria de Relacions Exteriors) i el Home Secretaryship (Secretaria de l'interior).

Una funció clau del Canceller implica l'elaboració del pressupost anual, que és resumit en un discurs davant la Cambra dels Comuns. Tradicionalment, el discurs sobre el pressupost es lliura un dimarts de març, car l'any fiscal britànic segueix el calendari julià. Des de 1993, el pressupost és precedit per la Declaració de Tardor ("Autumn Statement), on es troben les previsions de despesa del Govern per al proper any i que sol tenir lloc entre novembre i desembre aquesta vista prèvia també se la coneix com el mini-pressupost.

Política Monetària[modifica]

Tot i que actualment el Banc d'Anglaterra és responsable d'establir les taxes d'interès, el Canceller també desenvolupa un paper important a la política monetària, sent qui fixa la meta d'inflació per la qual el Banc ha d'establir les taxes d'interès que ajudin a assolir aquesta fita. A l'Acta del Banc d'Anglaterra de 1998 s'estableix que el Canceller té la facultat de nomenar a quatre dels nou membres del Comitè de Política Monetària (Monetary Policy Committee), els coneguts com a membres externs. També té un alt nivell d'influència sobre el nomenament del Governador del Banc i els seus diputats, i té el dret de consulta sobre el nomenament dels altres dos membres del Comitè de Política Monetària dins del Banc.^[2] La llei també permet que el Govern tingui la facultat de donar instruccions al Banc sobre els tipus d'interès durant un període limitat en circumstàncies extremes; però aquest poder mai no ha estat usat.

Disposicions ministerials[modifica]

Al Tresor de Sa Majestat, el Canceller compta amb el suport d'un equip polític de quatre caps subalterns i funcionaris públics permanents. El cap subaltern més important és el Secretari en Cap del Tresor (Chief Secretary to the Treasury), un membre del Govern qui inicia les negociacions amb els altres departaments del Govern sobre els detalls de la despesa pública i dels diners enviats a aquests departaments, seguit del Pagador General (Paymaster General), el Secretari Financer del Tresor (Financial Secretary to the Treasury) i el Secretari Econòmic del Tresor (Economic Secretary to the Treasury).

Dos funcionaris més reben el títol de Secretari del Tresor, tot i que no són ministerials. Són el Secretari Parlamentari del Tresor ( Parliamentary Secretary to the Treasury ), responsable de la disciplina de govern a la Cambra dels Comuns, i el Secretari Permanent del Ministeri del Tresor (Permanent Secretary to the Treasury ), que és el càrrec més important dins dels funcionaris públics.

El titular de l'oficina del Canceller és ex-ofici el Segon Lord del Tresor (Second Lord of the Treasury). Com a Segon Lord, la seva residència oficial és el número 11 de Downing Street a Londres, al costat de la residència del Primer Lord del Tresor (First Lord of the Treasury), càrrec generalment ocupat pel Primer Ministre, que resideix al 10 de Downing Street. Antigament aquestes dues cases eren residències privades, que avui serveixen com a oficines interconectades.

El Canceller passa a ser membre del Consell Privat del Regne Unit, i per tant usa el prefix "Rt. Hon." (Right Honourable - Molt Honorable) davant del seu nom. Com que la Cambra dels Lords queda exclosa al tractar projectes de llei de Finances, l'oficina de l'Erari està limitada als membres de la Cambra dels Comuns.

Llista dels Cancellers de l'Erari[modifica]

Cancellers de l'Erari d'Anglaterra, 1316-1327[modifica]

Name	Accés al càrrec	Abandonament del càrrec
Hervey de Stanton	1316	1327

Cancellers de l'Erari d'Anglaterra, c. 1558-1708[modifica]

Nom	Accés al càrrec	Abandonament del càrrec
Sir John Baker	c. 1558	c. 1559
Sir Walter Mildmay	1559	1559
Sir John Fortescue	1589	1603
El Comte de Dunbar	1603	1606
Sir Julius Caesar	1606	1614
Sir Fulke Greville	1614	1621
Sir Richard Weston	1621	1628
Lord Barrett de Newburgh	1628	1629
Lord Cottington	1629	1642
Sir John Colepeper	1642	1643
Sir Edward Hyde	19 July 1642	1646
Lord Ashley	13 de maig de 1661	22 de novembre de 1672
Sir John Duncombe	22 de novembre de 1672	2 de maig de 1676
Sir John Ernle	2 de maig de 1676	9 d'abril de 1689
Lord Delamere	9 d'abril de 1689	18 de març de 1690
Richard Hampden	18 de març de 1690	10 de maig de 1694
Charles Montagu	10 de maig de 1694	2 de juny de 1699
John Smith	2 de juny de 1699	27 de març de 1701
Hon. Henry Boyle	27 de març de 1701	22 d'abril de 1708

Cancellers de l'Erari de la Gran Bretanya, 1708-1817[modifica]

	Accés al càrrec	Abandonament del càrrec	Partit Polític
Sir John Smith	22 d'abril de 1708	11 d'agost de 1710	Partit Whig
Robert Harley	11 d'agost de 1710	4 de juny de 1711	Partit Tory
Robert Benson	4 de juny de 1711	21 d'agost de 1713	Partit Tory
Sir William Wyndham, Bt	21 d'agost de 1713	13 d'octubre de 1714	Partit Tory
Sir Richard Onslow, Bt	13 d'octubre de 1714	12 d'octubre de 1715	Partit Whig
Robert Walpole	12 d'octubre de 1715	15 d'abril de 1717	Partit Whig
El Vescomte Stanhope	15 d'abril de 1717	20 de març de 1718	Partit Whig
John Aislabie	20 de març de 1718	23 de gener de 1721	Partit Whig
Sir John Pratt	2 de febrer de	3 d'abril de 1721	Partit Whig
Sir Robert Walpole	3 d'abril de 1721	12 de febrer de 1742	Partit Whig
Samuel Sandys	12 de febrer de 1742	12 de desembre de 1743	Partit Whig
Hon. Henry Pelham^[3]	12 de desembre de 1743	8 de març de 1754	Partit Whig
Sir William Lee	8 de març de	6 d'abril de 1754	Partit Whig
Hon. Henry Bilson Legge	6 d'abril de 1754	25 de novembre de 1755	Partit Whig
Sir George Lyttelton, Bt	25 de novembre de 1755	16 de novembre de 1756	Partit Whig
Hon. Henry Bilson Legge	16 de novembre de 1756	13 d'abril de 1757	Partit Whig
Lord Mansfield	13 d'abril de	2 de juliol de 1757	Partit Whig
Hon. Henry Bilson Legge	2 de juliol de 1757	19 de març de 1761	Partit Whig
El Vescomte Barrington	19 de març de 1761	29 de maig de 1762	Partit Whig
Sir Francis Dashwood, Bt	29 de maig de 1762	16 d'abril de 1763	Partit Tory
Hon. George Grenville^[3]	16 d'abril de 1763	16 de juliol de 1765	Partit Whig
William Dowdeswell	16 de juliol de 1765	2 d'agost de 1766	Partit Whig
Hon. Charles Townshend^[4]	2 d'agost de 1766	4 de setembre de 1767	Partit Whig
Lord North^[3]	11 de setembre de 1767	27 de març de 1782	Partit Tory
Lord John Cavendish	27 de març de 1782	10 de juliol de 1782	Partit Whig
Hon. William Pitt el Jove	10 de juliol de 1782	31 de març de 1783	Partit Whig
Lord John Cavendish	2 d'abril de 1783	19 de desembre de 1783	Partit Whig
Hon. William Pitt el Jove^[3]	19 de desembre de 1783	14 de març de 1801	Tory
Henry Addington^[3]	14 de març de 1801	10 de maig de 1804	Tory
Hon. William Pitt el Jove^[3]^[4]	10 de maig de 1804	23 de gener de 1806	Tory
Lord Henry Petty	5 de febrer de 1806	26 de març de 1807	Whig
Hon. Spencer Perceval^[4]	26 de març de 1807	12 de maig de 1812	Tory
Nicholas Vansittart	12 de maig de 1812	12 de juliol de 1817	Tory

Cancellers de l'Erari del Regne Unit, 1817-1902[modifica]

Tot i que els regnes de la Gran Bretanya i d'Irlanda havien quedat units mitjançant l'Acta d'Unió de 1800, els Eraris d'ambdós regnes no es van consolidar fins al 1817.^[5] Per als cancellers irlandesos anteriors a aquesta data, veure Canceller de l'Erari Irlandès.

	Accés al càrrec	Abandonament del càrrec	Partit Polític
Nicholas Vansittart	12 de juliol de 1817	31 de gener de 1823	Tory
Hon. Frederick John Robinson	31 de gener de 1823	20 d'abril de 1827	Tory
George Canning^[4]	20 d'abril de 1827	8 d'agost de 1827	Tory
Lord Tenterden	8 d'agost de 1827	3 de setembre de 1827	Tory
John Charles Herries	3 de setembre de 1827	26 de gener de 1828	Tory
Henry Goulburn	26 de gener de 1828	22 de novembre de 1830	Tory
Viscount Althorp	22 de novembre de 1830	14 de novembre de 1834	Whig
Lord Denman (interim)	14 de novembre de 1834	15 de desembre de 1834	Whig
Sir Robert Peel, Bt	15 de desembre de 1834	8 d'abril de 1835	Conservador
Thomas Spring Rice	18 d'abril de 1835	26 d'agost de 1839	Whig
Francis Baring	26 d'agost de 1839	30 d'agost de 1841	Whig
Henry Goulburn	3 de setembre de 1841	27 de juny de 1846	Conservador
Sir Charles Wood, Bt	6 de juliol de 1846	21 de febrer de 1852	Whig
Benjamin Disraeli	27 de febrer de 1852	17 de desembre de 1852	Conservador
William Gladstone	28 de desembre de 1852	28 de febrer de 1855	Peelite
Sir George Cornewall Lewis, Bt	28 de febrer de 1855	21 de febrer de 1858	Whig
Benjamin Disraeli	26 de febrer de 1858	11 de juny de 1859	Conservador
William Gladstone	18 de juny de 1859	26 de juny de 1866	Liberal
Benjamin Disraeli	6 de juliol de 1866	29 de febrer de 1868	Conservador
George Ward Hunt	29 de febrer de 1868	1 de desembre de 1868	Conservador
Robert Lowe	9 de desembre de 1868	11 d'agost de 1873	Liberal
William Gladstone^[3]	11 d'agost de 1873	17 de febrer de 1874	Liberal
Sir Stafford Northcote, Bt	21 de febrer de 1874	21 d'abril de 1880	Conservador
William Gladstone^[3]	28 d'abril de 1880	16 de desembre de 1882	Liberal
Hugh Childers	16 de desembre de 1882	9 de juny de 1885	Liberal
Sir Michael Hicks Beach, Bt	24 de juny de 1885	28 de gener de 1886	Conservador
Sir William Vernon Harcourt	6 de febrer de 1886	20 de juliol de 1886	Liberal
Lord Randolph Churchill	3 d'agost de 1886	22 de desembre de 1886	Conservador
George Goschen	14 de gener de 1887	11 d'agost de 1892	Liberal Unionista
Sir William Vernon Harcourt	18 d'agost de 1892	21 de juny de 1895	Liberal
Sir Michael Hicks Beach, Bt	29 de juny de 1895	11 d'agost de 1902	Conservador

Cancellers de l'Erari del Regne Unit, 1902-present[modifica]

	Accés al càrrec	Abandonament del càrrec	Partit Polític
Charles Ritchie	11 d'agost de 1902	9 d'octubre de 1903	Conservador
Austen Chamberlain	9 d'octubre de 1903	4 de desembre de 1905	Liberal Unionista
H. H. Asquith	10 de desembre de 1905	12 d'abril de 1908	Liberal
David Lloyd George	12 d'abril de 1908	25 de maig de 1915	Liberal
Reginald McKenna	25 de maig de 1915	10 de desembre de 1916	Liberal
Andrew Bonar Law	10 de desembre de 1916	10 de gener de 1919	Conservador
Austen Chamberlain	10 de gener de 1919	1 d'abril de 1921	Conservador
Sir Robert Horne	1 d'abril de 1921	19 d'octubre de 1922	Conservador
Stanley Baldwin	27 d'octubre de 1922	27 d'agost de 1923	Conservador
Neville Chamberlain	27 d'agost de 1923	22 de gener de 1924	Conservador
Philip Snowden	22 de gener de 1924	3 de novembre de 1924	Partit Laborista
Winston Churchill	6 de novembre de 1924	4 de juny de 1929	Conservador
Philip Snowden	7 de juny de 1929	5 de novembre de 1931	Partit Laborista (1929 - 1931) Organització Nacional Laborista (1931)
Neville Chamberlain	5 de novembre de 1931	28 de maig de 1937	Conservador
Sir John Simon	28 de maig de 1937	12 de maig de 1940	Liberal Nacional
Sir Kingsley Wood^[4]	12 de maig de 1940	21 de setembre de 1943	Conservador
Sir John Anderson	24 de setembre de 1943	26 de juliol de 1945	Nacional Independent
Hugh Dalton	27 de juliol de 1945	13 de novembre de 1947	Partit Laborista
Sir Stafford Cripps	13 de novembre de 1947	19 d'octubre de 1950	Partit Laborista
Hugh Gaitskell	19 d'octubre de 1950	26 d'octubre de 1951	Partit Laborista
Rab Butler	26 d'octubre de 1951	20 de desembre de 1955	Conservador
Harold Macmillan	20 de desembre de 1955	13 de gener de 1957	Conservador
Peter Thorneycroft	13 de gener de 1957	6 de gener de 1958	Conservador
Derick Heathcoat Amory	6 de gener de 1958	27 de juliol de 1960	Conservador
Selwyn Lloyd	27 de juliol de 1960	13 de juliol de 1962	Conservador
Reginald Maudling	13 de juliol de 1962	16 d'octubre de 1964	Conservador
James Callaghan	16 d'octubre de 1964	30 de novembre de 1967	Partit Laborista
Roy Jenkins	30 de novembre de 1967	19 de juny de 1970	Partit Laborista
Iain Macleod^[4]	20 de juny de 1970	20 de juliol de 1970	Conservador
Anthony Barber	25 de juliol de 1970	28 de febrer de 1974	Conservador
Denis Healey	1 de març de 1974	4 de maig de 1979	Partit Laborista
Sir Geoffrey Howe	4 de maig de 1979	11 de juny de 1983	Conservador
Nigel Lawson	11 de juny de 1983	26 d'octubre de 1989	Conservador
John Major	26 d'octubre de 1989	28 de novembre de 1990	Conservador
Norman Lamont	28 de novembre de 1990	27 de maig de 1993	Conservador
Kenneth Clarke	27 de maig de 1993	2 de maig de 1997	Conservador
Gordon Brown	2 de maig de 1997	27 de juny de 2007	Partit Laborista
Alistair Darling	28 de juny de 2007	11 de maig de 2010	Partit Laborista
George Osborne	12 de maig de 2010	13 de juliol de 2016	Conservador
Philip Hammond	13 de juliol de 2016	24 de juliol de 2019	Conservador
Sajid Javid	24 de juliol de 2019	13 de febrer de 2020	Conservador
Rishi Sunak	13 de febrer de 2020	5 de juliol de 2022	Conservador
Nadhim Zahawi	5 de juliol de 2022	6 de setembre de 2022	Conservador
Kwasi Kwarteng	6 de setembre de 2022	14 d'octubre de 2022	Conservador
Jeremy Hunt	14 d'octubre de 2022	actualitat	Conservador

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ministre d'Hisenda

↑ Joseph Haydn, Horace Ockerby (ed.): The Book of Dignities, 3rd edition, Part III (Political and Official), p. 164. W.H. Allen & Co., London 1894, reprinted by Firecrest Publishing Ltd, Bath, 1969
↑ Monetary Policy Framework - «www.bankofengland.co.uk». Arxivat de l'original el 2010-05-08. [Consulta: 4 octubre 2009].
↑ ^3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 ^3,11 També serví com a Primer Ministre durant part de la seva Cancelleria.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 ^4,6 ^4,7 ^4,8 Morí al càrrec.
↑ Joseph Haydn, Horace Ockerby (ed.): The Book of Dignities, 3rd edition, Part X (Ireland), p. 562. W.H. Allen & Co., London 1894, reprinted by Firecrest Publishing Ltd, Bath, 1969

[1] Joseph Haydn, Horace Ockerby (ed.): The Book of Dignities, 3rd edition, Part III (Political and Official), p. 164. W.H. Allen & Co., London 1894, reprinted by Firecrest Publishing Ltd, Bath, 1969

[Monetary_Policy_Framework-2] Monetary Policy Framework - «www.bankofengland.co.uk». Arxivat de l'original el 2010-05-08. [Consulta: 4 octubre 2009].

[alsopm-3] 3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 ^3,11 També serví com a Primer Ministre durant part de la seva Cancelleria.

[died-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 ^4,6 ^4,7 ^4,8 Morí al càrrec.

[5] Joseph Haydn, Horace Ockerby (ed.): The Book of Dignities, 3rd edition, Part X (Ireland), p. 562. W.H. Allen & Co., London 1894, reprinted by Firecrest Publishing Ltd, Bath, 1969

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]