Minos (diàleg)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plato's Academy mosaic from Pompeii.jpg
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípies majorHípies menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgies
MenexenMenóFedó
ProtàgoresEl banquet
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCríties
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axioc - Alcione
ClitofontEpínomis - Erixias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

Minos és un dels diàlegs de Plató, amb Sòcrates i un acompanyant. La seva autenticitat és posada en dubte per W.R.M. Lamb, pel seu caràcter insatisfactori, encara que ell ho considera una imitació "bastant capaç i creïble de les primeres obres de Plató".[1] Edith Hamilton i Cairns Huntington ni tan sols l'inclouen entre les obres espúries de Plató en els seus Collected Dialogues. Leo Strauss per contra considera que el diàleg sigui autèntic suficient per escriure un comentari sobre ell.[2]

El diàleg comença amb Sòcrates demanan al seu company sense nom, "Què és la llei per nosaltres?" A continuació, procedeix a examinar la naturalesa del dret abans de lloar Minos, Rei de Creta i un antic enemic d'Atenes. Sòcrates defensa una extraordinària definició de la llei com allò que "vol ser el descobriment del que és," en comparació amb el més sentit comú que la llei és decretar la "opinió oficial" d'una ciutat. L'elogi culminant de Minos sembla part de la intenció de Sòcrates per alliberar la companyia de la lleialtat a Atenes i les seves opinions.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lamb, Introduction to Minos, 386
  2. Strauss, On the Minos.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hamilton, Edith and Cairns, Huntington, ed. (1961). The Collected Dialogues of Plato. Princeton: Princeton University Press.
  • Lamb, W. R. M. (1927). Introduction to the Minos. In Plato, Charmides, Alcibiades, Hipparchus, The Lovers, Theages, Minos, Epinomis. Loeb Classical Library. Cambridge, MA: Harvard University Press.
  • Strauss, Leo. (1968). On the Minos. In Liberalism Ancient and Modern. Ithaca, NY: Cornell University Press. Pp. 65–75.