Minyons de Terrassa

Minyons de Terrassa
Escut dels Minyons de Terrassa
Àlies	Minyons
Fundació	1979
Color de camisa	Malva
Localització	Terrassa, Vallès Occidental
Cap de colla	Màrius Boada i Plà (Temporada 2013)
President	Enric cardús i Rua (Temporada 2013)
Millors castells	3 de 10 amb folre i manilles 4 de 9 net Pilar de 8 amb folre i manilles
Posició darrer concurs	La Colla, per principis, no ha participat mai en concursos de castells.
Diada destacada	Diada dels Minyons de Terrassa
Web oficial	www.minyons.cat
Llista de colles castelleres

Darrer 3 de 10 amb folre i manilles carregat pels Minyons. Terrassa, 21 de novembre del 2010

Els Minyons de Terrassa és una colla castellera creada el 21 de juny del 1979 i presentada el 14 de juliol del mateix any. Amb el malva com a color distintiu de la seva camisa, els Minyons van eixamplar el ja bicentenari circuit casteller, incorporant-hi, a ple dret, la comarca del Vallès Occidental i el municipi de Terrassa, ciutat en aquell moment sense cap tradició en l'art de fer castells i que, en poc temps, els èxits dels Minyons ja van convertir en centre de referència obligada pels afeccionats de tot el món casteller. Els Minyons són la més veterana de les dues colles castelleres existents a la localitat egarenca (l'altra són els Castellers de Terrassa, fundada l'any següent partint d'una escissió dels Minyons).

Història

Els inicis (1979-1987)

A finals de la primavera de l'any 1979, en una diada de germanor del Centre Excursionista de Terrassa, membres d'aquesta entitat amb en Josep Antoni Falcato al davant -jove que havia format part dels Castellers de Sitges i que fou clau en la creació d'una colla de castells a Terrassa- , es van proposar de fer alguns castells. D'aquí al naixement formal de la Colla hi ha tot un procés, des de la recerca de canalla i de castellers, gent jove i no tant, d'un color de camisa, d'un nom... Arran d'això i aprofitant l'esperit creatiu i l'associacionisme creixent de l'època, es va acabar posant en marxa la colla castellera a la ciutat. Així, el 21 de juny ja es va fer l'assemblea fundacional on es va triar el nom de la colla -Minyons de Terrassa- i el color de la camisa -el lila malva-. El 14 de juliol, amb camisa blava (les típiques camises de treballador, ja que les malva encara no eren a punt), varen fer la primera actuació a la Plaça Vella en què es van fer fins a 14 castells, principalment castells de 5 nets i pilars de 4. El 26 d'agost del mateix any a Matadepera varen estrenar la camisa malva amb la qual a partir de llavors seran coneguts arreu. Aquesta seva primera temporada, i després d'assolir tots els castells de sis pisos, la tanquen aconseguint carregar el 4 de 7.

A la seva segona temporada, tot i patir una davallada considerable d'efectius deguda a una escissió, aconseguiren descarregar tota la gamma bàsica de castells de set: (3 de 7, 4 de 7, 5 de 7 i 4 de 7 amb l'agulla). A mitjans de la temporada del 1981, ja es corona el 2 de 7, i l'any següent, el 1982, els Minyons carreguen el seu primer castell de 8: el 4 de 8. El 24 d'octubre del 1983, en la diada de la Mercè, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona descarreguen el seu primer 4 de 8.

El 1984 els Minyons de Terrassa actuen per primera vegada a la prestigiosa Diada Castellera de Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès, a la qual són convidats pel seu espectacular i fulgurant progrés tècnic, i de la qual es convertiran en uns dels protagonistes indispensables any rere any. Aquesta temporada la tanquen aconseguint descarregar, també, el 3 de 8.

El 1987 fou un molt bon any per a la colla, en el qual aconsegueixen descarregar el 2 de 8 amb folre i, en el seu primer intent, el 5 de 8, la Catedral dels castells.

Els castells de 9 (1988-1992)

L'any 1988 la colla malva aconsegueix carregar el pilar de 6 i el 3 de 9 amb folre, castell que seria descarregat l'any següent en la que ja s'ha convertit en una cita imprescindible del calendari casteller: la Diada de la Colla dels Minyons de Terrassa, celebrada anualment el tercer diumenge de novembre al Raval de Montserrat de Terrassa. El 1991 fan un pas més carregant el 4 de 9 amb folre, i l'any següent aconsegueixen descarregar-lo.

Gammes extra (1993-1997)

Primer 5 de 9 amb folre carregat en el Segle XX

El dia 21 de novembre de 1993 els Minyons escriuen la pàgina més important de la història moderna dels castells en aconseguir carregar, per primera vegada a la història i al primer intent, l'inèdit 2 de 9 amb folre i manilles, que es converteix en el primer castell de gamma extra del segle XX. Aquesta construcció, la imatge de la qual dóna la volta al planeta, suposa l'inici del que els historiadors han definit com l'Època de Platí dels Castells.

Aquest mateix any els Minyons de Terrassa reben, de la més alta institució del país, la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, juntament amb les altres colles més destacades del món casteller.

El 1994 aconsegueixen la primera Tripleta màgica (3 i 4 de 9 amb folre i 5 de 8) a Vilafranca per la Diada de Sant Fèlix. Menys d'un mes després faran de la diada de la Mercè de Barcelona un dia històric, ja que els Minyons de Terrassa es converteixen allí en la primera colla que signa una actuació amb tres castells de nou pisos, aixecant un 4 i un 3 de 9 amb folre, i tornant a carregar el fabulós 2 de 9 amb folre i manilles. Acaben la temporada amb el primer intent del mític 4 de 9 net.

El 1995, seguint aquesta tònica espectacular, els Minyons recuperen un castell llegendari 113 anys després d'haver-se assolit per única vegada a la història: el 5 de 9 amb folre, que carreguen en la diada de la Mercè de Barcelona. Aquest castell, juntament amb el 2 de 9 amb folre i manilles, seran descarregats finalment, i d'una sola tacada, en la Diada de la Colla del 1996.

Temporada de somni (1998)

L'any 1998, i com a resultes d'aquestes darreres temporades marcades per l'alt nivell tècnic assolit, els Minyons de Terrassa realitzen una campanya realment impressionant, amb un nombre elevadíssim de castells d'alt nivell. Així, el mes de maig ja aconsegueixen un 3 de 9 amb folre, fins llavors el més matiner de la història, castell que repetiran fins a 11 ocasions, entre les quals un realitzat el 27 de juny del 1998 en un marc inèdit: Perpinyà, a la Catalunya Nord, en una actuació amb les colles més importants del país. Amb aquest castell, els Minyons es convertiren en la primera colla que plantà un castell de nou fora del principat.

Tot aquest bagatge permet als Minyons de fer, per la festa major de Terrassa a principis de juliol, una primera temptativa a un castell de deu pisos.

En els dos darrers mesos del 98, els Minyons estrenaran cinc construccions. Primer el 4 de 8 amb l'agulla i el pilar de 6 descarregat. I una setmana després, el 25 d'octubre, a Girona, en una actuació que ja ha esdevingut històrica, els Minyons aconsegueixen recuperar, i descarregar, un altre mite de l'imaginari col·lectiu: el 4 de 9 net o sense folre, castell que pot considerar-se tècnicament el més difícil que s'ha completat en tot el segle XX. Aquell mateix dia tanquen l'exhibició descarregant, també de forma magistral, el primer pilar de set amb folre.

Però l'afany de superació i el treball de la colla no acaben aquí, ja que al cap d'un mes, el 22 de novembre, en la memorable Diada de la Colla del 1998, els Minyons descarreguen a la plaça Vella de Terrassa la construcció humana més gran mai vista, un castell de deu pisos: el 3 de 10 amb folre i manilles, un colós que fins avui dia no ha descarregat cap altra colla.

Actualitat (1999-fins avui)

Primer pilar de 8 amb folre i manilles descarregat. Girona, 26 d'octubre del 2008

A l'any 1999 els Minyons carreguen per primer cop el pilar de 8 amb folre i manilles i el 4 de 9 amb folre i l'agulla.

L'any 2000 destaca especialment perquè, entre molts altres castells, els Minyons tornen a carregar el 3 de 10 amb folre i manilles.

Durant la temporada del 2001 descarreguen dues vegades més el 4 de 9 net, una d'elles en la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca, en la que ha estat la primera i única vegada que s'ha vist aquest castell completat per dues colles diferents el mateix dia, els Minyons de Terrassa i la Colla Joves dels Xiquets de Valls. L'altre 4 de 9 net, els Minyons el descarreguen el 7 d'octubre a la Diada del Mercadal a Reus. A la Festa Major d'Igualada, amb el 4 de 9, 3 de 9, 4 de 8 amb agulla i Pilar de set, els Minyons protagonitzen l'actuació més important mai feta en aquesta plaça històrica del circuit tradicional casteller.

L'any 2002, el 17 de novembre al Raval de Montserrat de Terrassa i en el marc de la Diada de la Colla, els Minyons tornen a descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles, sent fins ara la darrera vegada que s'ha pogut veure completar aquesta magna construcció, que encara tornaran a carregar l'any 2004 i, més endavant, el 2010.

De les temporades 2005 i 2006 cal destacar el domini de grans construccions com el 2 de 9 amb folre i manilles i el 5 de 9 amb folre, que repeteixen en diverses ocasions. Com a fet remarcat cal citar, també, que l'octubre del 2006, els Minyons porten la tripleta màgica (3 de 9, 4 de 9, i 5 de 8) a Palma de Mallorca, sent aquesta l'actuació de més nivell mai realitzada fora del principat.

El 2007, però, la colla pateix una considerable desorientació tècnica que la portarà a tancar la temporada, per primer cop en els darrers dotze anys, sense haver descarregat cap castell de Gamma Extra, i, trencant també la tònica de les darreres deu temporades, havent perdut totalment els grans pilars: els de sis i els de set. Amb tot, mantenen els castells de nou bàsics i carreguen en dues ocasions el 2 de 9 amb folre i manilles.

L'any 2008 té uns inicis també indecisos. La segona part de la temporada, però, estarà marcada per la recuperació d'un pilar molt segur que transmetrà la confiança suficient per afrontar nous reptes. Aquests es materialitzen amb l'assoliment d'un nou castell, el 3 de 8 amb agulla i, sobretot, en poder descarregar per primer cop el pilar de 8 amb folre i manilles (el 26 d'octubre a Girona), castell que no havien intentat més des del 2003, quan el van carregar per darrer cop. Amb aquest fet, els Minyons es converteixen en l'única colla, fins el moment, que ha aconseguit descarregar les tres grans construccions que es fan amb folre i manilles: el Pilar de vuit, el Dos de nou i el Tres de deu.

Ja a la Diada de la Colla, el 16 de novembre, els Minyons de Terrassa tornen a situar-se a la primera plana de la castellística al ser la primera colla de la història en aconseguir carregar l'inèdit 3 de 9 amb folre i l'agulla. En aquella Diada també basteixen l'inèdit vano de 6 complet.

De la temporada 2009, i en plena celebració del trenta aniversari de l'entitat, el més destacat és l'extraordinària actuació realitzada per les Fires de sant Narcís a Girona el 25 d'octubre, on, per primera vegada, els Minyons aconsegueixen descarregar dues construccions amb folre i manilles en una mateixa actuació: el 2 de 9 i el pilar de 8, a més d'un 3 i un 4 de 9 folrats.

L'any 2010 és marcat pels fruits que va donant la incessant tasca de renovació duta a terme de molts anys ençà d'una important generació de castellers molt experimentats i veterans, tant de tronc com de pinya, folre i manilles. En una colla d'aquestes característiques, la renovació i les noves incorporacions són quelcom complex per l'alt nivell tècnic que ha de mantenir la colla i que s'exigeix als seus castellers. Malgrat tot, però, en aquesta temporada el ventall de castells es redueix, centrant finalment els principals esforços de la colla en l'estructura de Tres -assolint així el màxim nombre de 3 de 9 (17) realitzats en una mateixa temporada- i que porta els Minyons a tancar el curs tornant a carregar el castell més gran de la història, el majestuós 3 de 10 amb folre i manilles en la Diada de la Colla el 21 de novembre. Amb aquesta fita es culmina un any en el qual els Castells són declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

La temporada 2011 destaca per ser una campanya marcada per les caigudes. Cal remuntar-se a més d'onze anys enrere per trobar una altra temporada amb un nombre tan elevat, i tan variat, de caigudes: tots els grans pilars, castells de nou i construccions de gamma extra intentats al llarg de la temporada, a més d'algun castell de vuit i també de vuit i mig, han fet llenya en alguna ocasió, amb tot el que això comporta quant a lesions, canvis, confiança, etc. Tot i així, els Minyons descarreguen divuit castells de nou, entre ells dues vegades el 2 de 9 amb folre i manilles. En aquesta temporada, també aconsegueixen coronar el pilar de 8 amb folre i manilles per primer cop a la Festa Major egarenca, on només s'hi havia intentat una vegada deu anys enrere, i que acompanyat d'un 4, un 2 i un 3 de 9, tots descarregats, converteixen aquesta actuació en la millor mai feta per la Festa Major de la ciutat. D'altra banda, del 2011 també cal destacar la molt important feina realitzada en la investigació, recerca, assaig i efectivitat de les soques, folres i manilles de les construccions de deu pisos.

Castells assolits

Castell	Carregat	Descarregat
Tres de nou amb folre i l'agulla	16.11.2008 - Terrassa**
Tres de vuit amb l'agulla		28.09.2008 - Lleida
Dos pilars de sis simultanis	20.10.2001 - Terrassa	09.10.2005 - Tarragona**
Quatre de nou amb folre i l'agulla	21.11.1999 - Terrassa
Pilar de vuit amb folre i manilles	17.10.1999 - Mataró	26.10.2008 - Girona
Tres de deu amb folre i manilles		22.11.1998 - Terrassa**
Pilar de set amb folre		25.10.1998 - Girona
Quatre de nou net		25.10.1998 - Girona*
Quatre de vuit amb l'agulla	06.09.1998 - Sabadell	11.09.1998 - Badalona
Cinc de nou amb folre	24.09.1995 - Barcelona*	24.11.1996 - Terrassa
Dos de nou amb folre i manilles	21.11.1993 - Terrassa**	24.11.1996 - Terrassa
Quatre de nou amb folre	17.11.1991 - Terrassa	22.11.1992 - Terrassa
Tres de nou amb folre	20.11.1988 - Terrassa	19.11.1989 - Terrassa
Pilar de sis	24.09.1988 - Barcelona	18.10.1998 - Mataró
Cinc de vuit		15.11.1987 - Terrassa
* Primer del segle XX
** Primer de la història

Filosofia

2 de 9 amb folre i manilles a la Plaça Sant Jaume de Barcelona (2006)

Els Minyons de Terrassa, tot i entendre la rivalitat bàsica i sana que hi pot haver entre algunes colles castelleres, s'han desmarcat des dels seus inicis de la competitivitat més extrema que alguns intenten fer passar per l'única base essencial del fet casteller, mostrant que els castells es poden viure de moltes maneres diferents i demostrant, amb escreix, que es pot arribar a les més altes fites sent l'autosuperació la motivació principal.

Tot i ser una de les colles capdavanteres del Món Casteller, present en diverses de les diades castelleres més destacades del calendari, no han participat mai en cap edició del concurs de castells de Tarragona (esdeveniment que es realitza cada dos anys) perquè en declinen la invitació, en no estar d'acord amb la filosofia d'aquest tipus d'esdeveniments ni amb la imatge que des dels concursos es difon del fet casteller.

Reconeixements

Pilar de 7 amb folre descarregat dels Minyons de Terrassa

• A la façana de l'Ajuntament de Terrassa, fins al 2010, hi van haver dues plaques commemoratives dedicades als Minyons , i que es troben instal·lades al pati d'assaig de la casa Jacint Bosch, seu dels Minyons de Terrassa. Fan referència al primer Quatre de vuit aconseguit per la colla, que es féu davant la Casa Consistorial el 21 de novembre del 1982, i al primer Dos de nou amb folre i manilles de la història carregat pels Minyons de Terrassa, també en aquesta plaça, el 21 de novembre del 1993. Aquestes, però, van estar substituides per un nou element en forma de monòlit aprofitant el trenta aniversari de l'entitat. Així, el 22 de novembre de 2009 s'inaugurà al davant de la façana de l'Ajuntament terrassenc, amb la presència del President del Parlament Ernest Benach, del Conseller de Cultura de la Generalitat Joan Manuel Tresserras i de l'expresident del govern català Jordi Pujol, entre altres autoritats, una placa-homenatge on s'expliquen totes les gestes de la colla aconseguides en aquest indret únic i que els Minyons han situat a les planes d'or de la història dels castells.

• L'any 1993, la Generalitat de Catalunya reconegué la ingent tasca dels Minyons de Terrassa amb la distinció de la Creu de Sant Jordi.

• L'any 1995, els Minyons de Terrassa van rebre l'encàrrec honorífic de ser els portadors del Penó de la Ciutat en els actes de la Festa Major egarenca.

• L'any 1995, es va concedir el títol de Terrassenc de l'any a en Marc Roura i Tiana (cap de colla dels Minyons les temporades 1994, 1995 i també 1998), en representació de l'extens col·lectiu de terrassencs que han escrit glorioses planes de la història dels castells des dels Minyons de Terrassa. Aquest títol és concedit pel Centre Cultural El Social des del 1969.

• Per la Festa Major del 1999, a l'emblemàtica plaça Vella de Terrassa, l'Ajuntament de la ciutat va col·locar una placa commemorativa (primer en bronze i després en pedra) just en el mateix indret on els Minyons, el 22 de novembre del 1998, van descarregar per primer cop a la història un castell de deu pisos: el 3 de 10 amb folre i manilles. Anys després, el 24 d'octubre del 2009, i dins els actes del trentè aniversari del naixement de la colla, es descobrí una nova placa d'homenatge a aquell primer i ja llegendari Tres de deu, col·locada a la façana de l'edifici que fa cantonada entre el carrer Major i la plaça Vella de Terrassa.

• L'any 2003, l'Ajuntament de La Masó (Alt Camp), concedia la segona Beca Magí Serra i Miret, amb la qual es premia el que des d'aquell municipi es considera el millor enxaneta de tot el món casteller de l'any anterior, al jove casteller dels Minyons Roger Calvó i Martí, destacat especialment per ser l'enxaneta que va coronar el Tres de deu amb folre i manilles que els Minyons descarregaren, per segona vegada a la història i darrera fins a dia d'avui, el 17 de novembre del 2002 en la històrica actuació de la XXIV Diada de la Colla.

• A la primera edició de La Nit de Castells, acte organitzat per la revista "Castells" a la ciutat de Valls el 2007, es va concedir el Premi Castells a una Trajectòria Castellera a en Jaume Rosset i Llobet, membre dels Minyons i metge impulsor de les Jornades de Prevenció de Lesions en els Castellers, el Grup pel Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller, i nombrosos estudis científics que han situat el fet casteller com a capdavanter en camps tan bàsics com són la seguretat i la salut.

• A la Festa Major del 2009 l'honor del Capgròs de l'any, tradició molt arrelada a la ciutat de Terrassa, va homenatjar l'històric casteller dels Minyons en Ramon Codinas i Fort, sent aquesta la més alta distinció que s'ofereix des de tota la ciutadania, doncs és un reconeixement de caire popular i anònim -i no institucional o oficial- a la trajectòria d'aquest conegut i complet casteller, i d'alguna manera també, aprofitant el trentè aniversari de la fundació de l'entitat, a la colla dels Minyons de Terrassa i a tots els minyons que hi han passat en aquests trenta anys d'història.

• Durant la quarta edició de La Nit de Castells, celebrada a Terrassa el 2010, el Premi Castells a una Trajectòria Castellera es va atorgar, coincidint amb la seva retirada com a casteller actiu, a en Josep Anton Falcato i Heckendorn, un dels membres fundadors dels Minyons i, com a tal, peça clau en la modernització del fet casteller en els darrers trenta anys.

• Diverses ciutats d'arreu del país tenen en llocs destacats plaques commemoratives de grans castells que hi han estat aixecats pels Minyons de Terrassa: Terrassa, Mollet del Vallès, Girona, Sant Cugat del Vallès, Guissona...

Publicacions

2 de 9 amb folre i manilles carregat. Segon de la història. Barcelona (1994)

• Colla. L'any 1982 es va crear el butlletí intern dels Minyons de Terrassa d'aparició bimensual i en format A5. L'any 1990 comença una nova època i passa a ser una revista trimestral en format A4, incorporant progressivament les portades i contraportades a tot color. Va deixar d'aparèixer l'any 2000 quan, havent realitzat fins a 80 números, l'equip responsable de la seva redacció, i degut al poc suport rebut, va decidir no continuar per veure si altre gent s'hi posava. Des de llavors cada nova Junta que ha agafat les regnes de l'entitat ha promès nous projectes de revista: format anual, format digital, etc. però fins el moment encara no s'ha tirat endavant cap proposta seriosa de publicació periòdica.

• Minyons de Terrassa. V aniversari. 1979-1984, Diversos autors. 1984. Publicació commemorativa dels cinc primers anys de vida de la colla.

• Minyons, bon viatge! Deu anys de viure els castells, Diversos autors. 1990. Edició limitada i numerada composta de 1000 exemplars. Llibre-objecte de disseny rupturista i innovador que fa un viatge pels deu primers anys d'existència de la Colla. Conté fitxes de cada castell i de cada gran festa celebrada a la colla, així com felicitacions de personatges destacats de tot el món casteller.

• Prevenció de lesions en els castellers, Diversos autors -coordinat per en Jaume Roset i Llobet- 1994. Llibre editat per la celebració de la primera Jornada de Prevenció de Lesions en els Castellers realitzada al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i organitzada pels Minyons de Terrassa.

• Ciència i Castells, Diversos autors -coordinat per en Jaume Roset i Llobet- 1996. Publicació editada en el marc de la Setmana de la Ciència, realitzada del 7 al 14 de novembre del 1996 al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, i organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i per la Colla castellera Minyons de Terrassa.

Organització interna

Minyons de Terrassa és una colla assembleària dirigida i gestionada per dos òrgans paral·lels, la Tècnica i la Junta, que s'escullen per votació en una assemblea que es realitza anualment i en la qual hi participen tots els membres de l'entitat.

La Tècnica és un equip, dirigit per un cap de colla, que marca la direcció a seguir en tot el que respecta l'activitat pròpiament castellera durant la temporada en curs.

La Junta, amb un president al capdavant, és l'equip que gestiona el dia a dia de l'entitat facilitant tot el necessari per a que es pugui desenvolupar la vida social i la infraestructura indispensable per portar a terme la pràctica castellera.

Caps de colla

• 1979 i 1980: Josep Antoni Falcato i Heckendorn
• 1981: Norbert Castañé i Tusell "Avi" i Jordi Setó i Marsó / Minyones: Antònia Casamada i Biosca
• 1982: Josep Antoni Falcato i Heckendorn / Minyones: Antònia Casamada i Biosca
• 1983 i 1984: Carles Feiner i Alonso "Negre"
• 1985: Ferran Lis i Viu
• 1986 al 1988: Carles Feiner i Alonso "Negre"
• 1989 i 1990: Màrius Boada i Pla
• 1991 i 1992: Carles Feiner i Alonso "Negre"
• 1993: Màrius Boada i Pla
• 1994 i 1995: Marc Roura i Tiana
• 1996: Màrius Boada i Pla
• 1997: Carles Aranda i Infiestas "Litus"
• 1998: Marc Roura i Tiana
• 1999: Màrius Boada i Pla
• 2000: Carles Aranda i Infiestas "Litus"
• 2001 i 2002: Ignasi Matas i García "Nani"
• 2003 i 2004: Jordi Caus i Vidal
• 2005 i 2006: Carles Feiner i Alonso "Negre"
• 2007 al 2009: Lluís Mayolas i Junyent
• 2010 i 2011: Ignasi Matas i Garcia "Nani"
• 2012: Albert Pérez i Martí
• 2013: Màrius Boada i Pla

Presidents

• 1979: Emili Miró i Fons
• 1980: Sense president
• 1981 al 1985: Antoni Mampel i Villas "Antoniu"
• 1986 al 1990: Joan Alsina i Culubret "Vampiru"
• 1991: Joan Pont i Montaner
• 1992 al 1995: Pep Forn i Cadafalch
• 1996 al 1998: Carles Feiner i Alonso "Negre"
• 1999 i 2000: Enric Cardús i Rua
• 2001 i 2002: Pere Tiana i Florensa "Ogro"
• 2003 al 2006: Albert Carrillo i Marcet
• 2007 al 2009: Jaume Roca i Vilalta
• 2010 i 2011: Pep Forn i Cadafalch
• 2012 i 2013: Enric Cardús i Rua

Incorporació de la dona al món casteller

Els castells, durant gairebé dos-cents anys, havien estat una activitat purament masculina; amb alguna col·laboració esporàdica i anecdòtica d'alguna persona del sexe femení propera a l'activitat castellera per lligams bàsicament familiars. No és fins l'aparició dels Minyons de Terrassa l'any 1979, una colla que neix en un context de reivindicació, modernitat i progressisme, que la dona s'incorpora en situació d'igualtat, al fet casteller. En el sí dels Minyons, ni es planteja el fet que la dona pugui ser exclosa d'una activitat cultural, lúdica, festiva i, fins i tot, físicament dura com són els castells. Fins llavors, com es deia en el món casteller tradicional, la dona castellera era "la que planxava la camisa i aguantava les espardenyes del casteller". A partir d'ara la cosa canvia rotundament. Els Minyons de Terrassa, que aviat destaquen pel seu fulgurant progrés tècnic, presenten uns troncs formats, des del primer moment, per homes i dones indiferentment. Ben aviat, quan els seus castells són model d'innovació tècnica pel que fa a perfecció i esveltesa, una de les claus principals i més importants d'aquest èxit, és la introducció de dones, respecte les colles de la zona tradicional, en posicions claus per l'evolució i desenvolupament tècnic de les construccions humanes: tant als troncs dels castells, com a les pinyes, folres, etc. L'escepticisme i les crítiques dels sectors més reacis als canvis, són aviat eclipsades pels resultats més que excel·lents, d'una proposta que, a finals del segle XX, no pot ser qüestionada amb cap mena d'argument. La incorporació de la dona al fet casteller, és la clau per entendre el que els historiadors han batejat com "l'era de platí", la millor època mai viscuda en la història dels castells.

Respecte a aquest tema, un fet a tenir en compte, és l'aparició d'una colla castellera formada únicament per dones -l'única de la història-, en el marc dels primers anys de la dècada dels vuitanta del segle XX, que va revolucionar la fins llavors encarcarada història dels castells. A Terrassa, l'any 1980, i en aquest clima d'explosió de creativitat, optimisme, llibertat i, especialment, reivindicació, es crea una -perquè no?- colla de castells formada únicament per dones: les Minyones de Terrassa. La seva fundació, dintre el sí dels Minyons, és gairebé anecdòtica; però la seva repercussió, en aquell moment de recuperació i reafirmació de drets, i durant els seus efímers dos anys d'existència, és bàsica per entendre els castells d'avui dia.

Actualment, els castells i l'assoliment de l'espectacular altíssim nivell tècnic i social que gaudeixen, no es podrien entendre sense la col·laboració i participació indistinta d'homes i dones que, només fa una trentena anys, es va forjar de manera harmònica i natural a Terrassa.

L'escut dels Minyons de Terrassa

L'escut dels Minyons de Terrassa consisteix en la silueta de la Torre del Palau, símbol de Terrassa. Dins de la torre, de fons, la bandera de Catalunya i un 2 de 6 a sobre de la llegenda "MINYONS DE TERRASSA".

Castells en llocs insòlits

• 14-06-1987: La Mola (1095m), Massís de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental): 3d7,Pd5
• 14-06-1987: La Cova del Drac (), Massís de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental): Pd5
• 13-05-1990: La Mola (1095m), Massís de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental): 4d8,2d7,5d7,Vd5
• 12-10-1994: Avenc del Llest (864m, -59m), Massís de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental): Vd4,Pd5
• 21-05-1995: La Mola (1095m), Massís de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental): 5d7,4d8,2d7,Vd5
• 18-05-1997: La Mola (1095m), Massís de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental): 2d7,3d8,4d7,Vd5
• 27-07-1997: Tuc de Mulleres (3010m) (Vall d'Aran): Pd5
• 16-05-1999: La Mola (1095m), Massís de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental): 2d7,5d7,4d7ag,Vd5
• 20-05-2001: La Mola (1095m), Massís de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental): 3d7,5d7,4d7ag,Pd5
• 20-06-2009: Castellassa de Can Torras (822m), Massís de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental): Pd4,Pd4
• 18-07-2010: Núria (1964m) (Ripollès): 4d7,Pd5
• 18-07-2010: Puigmal (2910m) (Ripollès/Alta Cerdanya): 3d7,2d6,Pd5

Altres fets relacionats amb la colla

4 de 9 amb folre i agulla carregat per la colla al 2002 a Barcelona

• Durant els anys 80, els Minyons van produir el programa televisiu dedicat al fet casteller Trempera castellera a l'emissora local TV20.
• L'any 1988, per designació directa, i l'any 1999, per haver assolit el guardó a la millor comparsa del carnestoltes de la ciutat en l'edició anterior, la colla fou designada per organitzar la Comparsa Oficial del Carnestoltes de Terrassa. El Guerrer Bernat del Carall Trempat-Cavaller Destitolat (1988) i Lo Surull Emmanillat. El Vigorós Virrei del Vi dolç i del 'Viagra' (1999), foren els recordats Reis del carnestoltes egarenc creats pels Minyons de Terrassa. Cal destacar que Lo Surull Emmanillat, en tota la història de la ciutat, és l'únic Rei Carnestoltes que ha estat encarregat de forma extraordinària de fer i llegir el pregó del Carnestoltes, tasca habitualment proposada a terrassencs coneguts en el seu vessant públic.
• L'any 1989, la comparsa mística-psico-tròpica "Happy Krisnas" dels Minyons de Terrassa es va endur el guardó a la millor comparsa del Carnestoltes terrassenc. Aquest fet es repetí el 1998 amb la processional i devota "Confraria de Sant Tres de Déu", comparsa encara recordada per una molt solemne i espectacular posada en escena i per la grotesca irreverència dels seus passos, tot creat i amanit amb l'inconfusible i transgressor 'segell minyó'.
• L'any 1994, després d'un exhaustiu treball de selecció entre la canalla de totes les colles castelleres del país, l'enxaneta dels Minyons Biel Durán i Pascual va ser l'escollit per protagonitzar el llargmetratge La teta i la lluna del director Bigas Luna, pel·lícula en la què es donà als castells un destacat pes argumental i en la qual també tota la colla dels Minyons va participar en el seu rodatge, realitzant les escenes de les actuacions castelleres. Amb aquesta producció, doncs, en Biel Duran va començar una carrera com actor que el portà a protagonitzar sèries televisives (Nissaga de poder, La memòria dels Cargols, La sagrada família, etc) així com a treballar en teatre i en molts altres llargmetratges (Salvador (Puig Antich), El cónsul de Sodoma, etc).
• L'octubre del 1994, la col·lecció Grumets de l'Editorial La Galera va publicar La primera foto, del reusenc Andreu Sotorra. Aquest llibre infantil de temàtica castellera està protagonitzat per l'enxaneta Robert Duran, personatge que pren el nom i el cognom de l'enxaneta i l'aixecador respectivament (Robert Garcia i Biel Duran) del primer Dos de nou de la història -i primer castell en rebre l'apel·latiu Gamma Extra- que els Minyons de Terrassa van carregar el 21 de novembre del 1993, període en que es va escriure aquest llibre.
• L'any 1994 es va estrenar la sardana Minyons Amunt!! del mestre Joaquim Soms i Janer (1914-2012), prolífic compositor considerat, durant molts anys, el més veterà en actiu. A la dedicatoria hi feu constar "Dedicada a una colla castellera que, amb el seu treball i entusiasme, ha lograt una fita important dins el món casteller" (Particel·les disponibles a ciutatdeterrassa@cobla.cat, núm. de registre 2842)
• El juny del 1995, la colla va actuar a la Festa Catalana de Berlin on, també, els minyons col·laborarien directament en l'aclamat espectacle Dimonis de la companyia teatral Comediants. Aquesta col·laboració entre les dues entitats va facilitar que, l'octubre de l'any següent, als carrers del centre de Terrassa, tota la ciutat pogués gaudir del mateix espectacular i fascinant espectacle, en el marc de la Festa del Local dels Minyons de Terrassa.
• L'any 1995, els Minyons de Terrassa van ser l'entitat encarregada de portar el Penó de la Ciutat en els actes de la Festa Major egarenca.
• L'any 1997, el segell discogràfic Tram va publicar el segon treball del grup de folk Ministrils del Raval, Crits (TRM-0071CD), que s'obre amb el tema La rumba del 5 de 9, dedicat als Minyons de Terrassa. Segons expliquen els propis autors, l'origen d'aquesta ja conegudíssima cançó rau en una simpàtica promesa que van fer els músics als Minyons. El 1995, després de convertir-se en la primera colla castellera que va aconseguir carregar aquest castell mític al segle XX (només s'havia fet una vegada, el 1883, ...112 anys abans!!), els Ministrils els van dir que el dia que l'aconseguissin descarregar els en farien una cançó. Dit i fet: el 17 de novembre del 1996, els Minyons descarregaven el 5 de 9 i, poc després, complint la seva paraula, els Ministrils presentaven la cançó que aviat esdevindria una de les més populars i estimades del seu extens repertori.
• L'any 1998, el segell discogràfic AZ Records va publicar el quart treball del grup de rumba catalana Ai Ai Ai, Esperit de vi, en el qual s'hi inclou el tema Mans a la Pinya, dedicat als Minyons de Terrassa. La colla i el grup musical ja mantenien una cordial relació d'amistat des que van coincidir a Alemanya el juny del 1995, actuant a la Festa Catalana de Berlin.
• El setembre del 1998, Edicions El Mèdol va publicar el llibre Debats castellers 1, en el qual s'hi inclou la ponència que amb el títol Model de colla i creació de patrimoni va realitzar el minyó Carles Feiner i Alonso "Negre" en la Jornada d'organització i economia de les colles castelleres, realitzada a Barcelona el 25 d'abril del 1998.
• El 7 de desembre del 1998, la coneguda revista nordamericana Time amb seu a Nova York publicà, sota el títol A Perfect Ten, una foto a tota plana del primer Tres de deu de la història, descarregat pels Minyons a la plaça Vella de Terrassa tot just dues setmanes abans, el 22 de novembre. Aquest exemplar de la revista formava part de la sèrie que van dedicar als 100 personatges més influents del segle XX i, curiosament, l'especial d'aquest número portava el títol Builders & Titans (constructors i titans). El text que acompanya la imatge explica, de forma molt sintetitzada i entenedora, què són els castells i què va significar aquesta nova fita en la castellística.
• El febrer del 2000, l'editorial vallenca Cossetània Edicions, en la seva col·lecció de temàtica castellera "L'Aixecador" (núm: 5), publicava Les meravelles del món casteller (I), dels periodistes Xavier Brotons i Navarro i Joan Beumala i Castells, on s'analitzaven a fons les construccions que marquen el sostre casteller: el Quatre de nou net i el Tres de deu, i on es recollien les opinions dels seus protagonistes, entre els quals els minyons Ramon Codinas i Fort, Amaia Comas i Duaso, Josep Anton Falcato i Heckendorn, Carles Feiner i Alonso "Negre", i Marc Roura i Tiana. El juny del 2002, es va publicar Les meravelles del món casteller (II), col·lecció "L'Aixecador" (núm: 10), a càrrec dels mateixos autors, on s'analitzaven els primers castells de la denominada Gamma Extra: Dos de nou, Pilar de vuit, Cinc de nou i Quatre de nou amb agulla, i on també es recollien les opinions dels mateixos minyons que en el primer volum, amb la incorporació de l'Ignasi Matas i Garcia "Nani".
• El juny del 2000, a la mateixa col·lecció (núm: 6), es publicà l'obra ja de referència Manual de supervivència del casteller, del doctor Jaume Roset i Llobet, membre dels Minyons de Terrassa, i que el mateix any havia realitzat la seva tesi doctoral Aproximació a la fisiologia del casteller.
• L'any 2001, les targes d'abonaments del servei d'autobusos dels Transports Municipals d'Ègara lluien imatges dels castells dels Minyons.
• El març del 2001, l'Editorial Barcanova va publicar el recull No sé si dir-ho sabré... i altres contes, del minyó Miquel Massaguer i Ballbè, on s'hi troba el conte de temàtica castellera Com un pom de flors dedicat als Minyons de Terrassa i que, dins d'un recull de cinc històries, va guanyar del Premi Cavall Fort 1991. Es va publicar per primer cop a la mateixa revista el setembre del 1992 (Cavall Fort núm. 723), i es va tornar a publicar a la revista Colla dels Minyons de Terrassa el setembre del 1994 (Colla núm. 59).
• El setembre del 2001, Rafel Dalmau Editor, en la seva col·lecció "Camí Ral" (núm: 19), publicava Emili Miró i Fons, una vida dedicada als castells (1900-1993), memòria bibliogràfica del que fou primer president dels Minyons de Terrassa.
• El març del 2002, es publicà el llibre Rimes castelleres, del minyó Quim Román i Moreno, en el qual en vers s'hi explica de forma excepcionalment didàctica l'art de fer castells i se'n descriuen acuradament totes les seves parts. La gènesi d'aquest treball prové d'una secció de la revista Colla dels Minyons de Terrassa on, des de l'any 1997 i a proposta del seu Cap de redacció d'aleshores Ramon Codinas i Fort, aquest rimaire va publicar les seves primeres composicions dedicades al fet casteller.
• En l'edició del 2004, l'esperat pregó del Carnestoltes terrassenc, que es llegeix des del balcó de l'Ajuntament de la ciutat, fou encarregat al conegut conta-contes, i habitual membre de l'equip de mans dels Minyons, Juanan Rodríguez.
• L'any 2005, l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès va publicar Vilafranca, la plaça més castellera, obra coordinada pel periodista Josep Ribes i en la què hi col·laborà el minyó Carles Feiner i Alonso "Negre", amb l'article La plaça de Vilafranca vista des de Terrassa.
• El maig del 2006, l'editorial Cossetània Edicions, en la seva col·lecció de temàtica castellera "L'Aixecador" (núm: 14), publicava el llibre Retrats castellers on, diferents autors, entrevistaven quatre personatges destacats del món dels castells, entre els quals el que fou primer Cap de colla dels Minyons de Terrassa, l'històric casteller Josep Anton Falcato i Heckendorn.
• El 2008, l'editorial Cossetània Edicions, en la seva col·lecció de temàtica castellera "L'Aixecador" (núm: 17), va publicar el llibre Jornades de prevenció de lesions en el món casteller (1994-2007). Resum de les ponències, coordinat per en Jordi Tarragó i Sancho i pel doctor Jaume Rosset i Llobet, membre dels Minyons de Terrassa.
• El 25 d'octubre del 2009, coincidint amb la ja tradicional actuació de la colla a les Fires de Sant Narcís de Girona, l'empresa de transports de viatgers Leyca Bus va estrenar un autocar personalitzat amb motius identificatius dels Minyons, entre els quals destaca la imatge d'un Cinc de nou que ocupa tota la part posterior del vehicle. La realització va estar possible gràcies a la col·laboració de Leyca, l’empresa propietària de l’autocar, l’empresa d’arts gràfiques Rètols Egara i la companyia de material informàtic HP.
• L'11 de desembre del 2009, la colla va participar en l'espectacle inaugural de la 59a. Nit de Santa Llúcia, dirigit per Carles Padrissa de la companyia La Fura dels Baus. Aquest esdeveniment, organitzat per Òmnium Cultural i conegut també com La Festa de les Lletres Catalanes, és considerat la vetllada literaria més important en llengua catalana, i és quan s'atorguen els premis més populars i prestigiosos, com ara el premi Sant Jordi de novel·la, el Carles Riba de poesia i el Mercè Rodoreda de contes i narracions.
• El març del 2010, l'editorial Farell va publicar La Castellassa de can Torras. Història, tradició i llegenda, de l'enginyer i escalador Òscar Masó i Garcia. La coberta del volum s'il·lustrà amb la imatge d'un dels espectaculars pilars que els Minyons de Terrassa van alçar al cim d'aquesta extraordinària roca del massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el 20 de juny del 2009, en l'acte que inaugurava el trenta aniversari de la colla.
• L'octubre del 2010, l'editorial Quaderns Crema, en la seva col·lecció "Biblioteca Mínima" (núm: 184), publicava Marcos Montes, la segona obra de l'escriptor i excasteller penedesenc David Monteagudo (concretament va ser el terç de l'alineació que, a partir de mitjans dels noranta i durant molts anys, va assolir i consolidar els grans pilars dels Castellers de Vilafranca). Tot i que la novel·la no té res a veure amb el món dels castells, tant el títol com els personatges que apareixen en el llibre porten els noms, a mode d'homenatge, d'un escollit grup de coneguts castellers que han destacat també com a grans pilaners en les seves respectives formacions, entre ells en Ramon Codinas i Fort dels Minyons de Terrassa.
• El 12 de maig del 2011, al Teatre Principal de Terrassa, la colla participà en l'espectacle "L'hora en què res sabíem els uns dels altres" del prolífic autor austríac Peter Handke i dirigit per en Pep Pla.

Vegeu també

• Diada dels Minyons de Terrassa
• Diada Minyons de Terrassa 1998

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Minyons de Terrassa

• Minyons de Terrassa - Web de la colla amb el calendari d'actuacions i activitats, història de la colla, i localització del local social entre altres coses.
• Ajuntament de Terrrassa - Terrassa, una ciutat.. Castellera.
• festimatge.skamot.com - Fotografies dels Minyons.