Miquel Arcàngel Baltà i Botta
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1892  Barcelona |
| Mort | 1964 (71/72 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | farmacèutic, químic |
| Partit | Lliga Regionalista |
Miquel Arcàngel Baltà i Botta[1] (Barcelona, 1892 - Barcelona, 1964) fou un químic, farmacèutic i polític català. Descendia de piemontesos lliberals refugiats a Catalunya a l'època de Giuseppe Garibaldi per part de mare. Estudià al Liceu Poliglota i a la Universitat de Barcelona. Introduït en el nacionalisme català de ben jove, era cunyat de Josep Maria Batista i Roca i d'Alfons Maseras i deixeble del filòsof i biòleg Ramon Turró i Darder, i regentava una farmàcia a Barcelona que fou centre de reunions polítiques. Era conegut pel jovent com Papa Baltà.
El 1916 ingressà a la Lliga Regionalista i l'any 1924 fou un dels fundadors, principal dirigent i instructor de la Societat d'Estudis Militars. Per aquest motiu fou empresonat del 1925 al 1927 per la dictadura de Miguel Primo de Rivera, però la causa, sorprenentment, fou sobreseguda i s'exilià a França. El 14 d'abril de 1931 fou un dels caps de la Guàrdia cívica del president Francesc Macià. En acabar la guerra civil espanyola tornà a exiliar-se, i aviat s'establí a Cuba, d'on tornà el 1961.