Miquel Barceló Artigues

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miquel Barceló Artigues

Miquel Barceló
Naixement Miquel Barceló Artigues
8 de gener de 1957 (1957-01-08) (57 anys)
Felanitx
Art pintura i ceràmica
Moviment art brut

Miquel Barceló Artigues, conegut simplement com a Miquel Barceló (Felanitx, 8 de gener de 1957), és un pintor mallorquí de renom internacional.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Mural ceràmic a la capella de Sant Pere de la Catedral de Palma, a Mallorca.

Fill de Francisca Artigues i germà de Margalida Barceló Artigues, des de petit va estar en contacte amb la pintura, ja que vivia entre els pinzells i els colors de sa mare, que era pintora en la tradició paisatgística mallorquina.

Un viatge a París el 1970 li permet descobrir l'art brut, un estil que deixarà una forta influència en les primeres obres que presenta en públic. A Palma, va formar part de l'anomenat Taller Llunàtic i del col·lectiu aplegat entorn de la revista Neon de Suro. Format a Palma (1972-73) i a Barcelona (1974), adquirí notorietat internacional arran de la Biennal de São Paulo (1981) i, sobretot, de la Documenta 7 de Kassel (1982), en la qual exposà obres primerenques en què es reflectia l'influx del neoexpressionisme alemany i la transavantguarda italiana.

El 1996 fou objecte d'una doble exposició retrospectiva celebrada als museus parisencs del Jeu de Paume i el Centre Pompidou.

Entre els seus darrers projectes destaquen l'elaboració d'un mural ceràmic en una capella de la Catedral de Palma (març del 2007)[1] i la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l'ONU al Palau de les Nacions de Ginebra (juny del 2008).

« La meva vida s'assembla a la superfície dels meus quadres »
— Miquel Barceló, [2]

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva pintura, sempre dins el marc del figurativisme, incorpora nombrosos referents culturals. Entre els més destacables en una primera etapa, el rerefons mediterrani, i arran d'una prolongada estada a Mali el 1988, el paisatge i la forma de vida africans. Els records de la seva peripècia vital africana queden reflectits al llibre Quaderns d'Àfrica (Barcelona, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2004); el 2012 va publicar també Quaderns de l'Himàlaia.

Més recentment, ha introduït en la seva obra reflexions complexes i intel·lectualitzades sobre l'entorn privat de l'artista) el seu taller, la seva biblioteca, etc. Barceló té una forta relació amb les coses que l'envolten, de les quals pren idees per crear el seu art.

Un altre àmbit destacat de la seva activitat artística és la il·lustració de llibres, capítol en el qual destaca La Divina Comèdia del Dant i obres de Paul Bowles, Damià Huguet, Andreu Morell i Enrique Juncosa, entre altres.

Exposicions individuals internacionals[modifica | modifica el codi]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Miquel Barceló presenta su 'intervención' en la catedral de Palma de Mallorca» (en castellà). cadena ser, 31/1/2007. [Consulta: 23/2/2013].
  2. MIQUEL BARCELÓ. 1983-2009 LA SOLITUDE ORGANISATIVE Del 15 de juliol de 2010 al 9 de gener de 2011
  3. Puig, Arnau. «Barceló, el visionari de Felanitx». Bonart [Girona], núm. 130, agost 2010, p.56-57. ISSN: 1885-4389.
  4. Fundació Príncep d'Astúries, premi Príncep d'Astúries de les Arts 2003 (castellà)
  5. Serra, Montserrat. «Miquel Barceló és investit doctor honoris causa per la UPF». Vilaweb.cat, 29 de novembre 2012. [Consulta: 29/11/12].
  6. Vallín, Pedro. «Barceló aconsegueix el premi Nacional d'Arts Gràfiques». La Vanguardia, 01/02/2014 [Consulta: 12 juny 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Barceló Artigues Modifica l'enllaç a Wikidata