Miquel Barceló Artigues
Miquel Barceló Artigues, conegut simplement com a Miquel Barceló (Felanitx, 8 de gener de 1957), és un pintor mallorquí de fama internacional.
Fill de Francisca Artigues i germà de Margalida Barceló Artigues, des de petit va estar en contacte amb la pintura, ja que vivia entre els pinzells i els colors de sa mare, que era pintora en la tradició paisatgística mallorquina.
Un viatge a París el 1970 li permet descobrir l'art brut, un estil que deixarà una forta influència en les primeres obres que presenta en públic. A Palma, va formar part de l'anomenat Taller Llunàtic i del col·lectiu aplegat entorn de la revista “Neon de Suro”. Format a Palma (1972-73) i a Barcelona (1974), adquirí notorietat internacional arran de la Biennal de São Paulo (1981) i, sobretot, de la Documenta 7 de Kassel (1982), en la qual exposà obres primerenques en què es reflectia l'influx del neoexpressionisme alemany i la transavantguarda italiana.
La seva pintura, sempre dins el marc del figurativisme, incorpora nombrosos referents culturals. Entre els més destacables en una primera etapa, el rerefons mediterrani, i arran d'una prolongada estada a Mali el 1988, el paisatge i la forma de vida africans. Els records de la seva peripècia vital africana queden reflectits al llibre Quaderns d'Àfrica (Barcelona, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2004); el 2012 ha publicat també Quaderns de l'Himàlaia.
Més recentment, ha introduït en la seva obra reflexions complexes i intel·lectualitzades sobre l'entorn privat de l'artista) el seu taller, la seva biblioteca, etc. Barceló té una forta relació amb les coses que l'envolten, de les quals pren idees per crear el seu art.
Un altre àmbit destacat de la seva activitat artística és la il·lustració de llibres, capítol en el qual destaca La Divina Comèdia del Dant i obres de Paul Bowles, Damià Huguet, Andreu Morell i Enrique Juncosa, entre altres.
El 1996 fou objecte d'una doble exposició retrospectiva celebrada als museus parisencs del Jeu de Paume i el Centre Pompidou.
Entre els seus darrers projectes destaquen l'elaboració d'un mural ceràmic en una capella de la Catedral de Palma (març del 2007)[1] i la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l'ONU al Palau de les Nacions de Ginebra (juny del 2008).
Taula de continguts |
Exposicions individuals internacionals [modifica]
- Galeria Yvon Lambert a París, França. (1983)
- Galeria Bruno Bischofberger a Zuric, Suïssa.(1984)
- Centre d'Arts Plastiques Contemporains (CAPC) de Bordeus, França (1985).
- Institute of Contemporary Art de Boston, Estats Units (1986).
- Galeria Leo Castelli a Nova York, USA (1986).
- Carré d'Art, Musée d'Art Contemporain de Nimes, França. (1991)
- Whitechapel Art Gallery de Londres, Regne Unit (1994).
- Miquel Barceló) Impressions d'Afrique, al Musée National d'Art Moderne (Centre Georges Pompidou) i a la Galerie Nationale du Jeu de Paume a París, França.(1996)
- Castell de Chenonceau, França.(1997)
- Miquel Barceló) 1987-1997, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) (1998).
- Església de Santa Eulalia dei Catalani a Palerm, Itàlia (1998).
- Miquel Barceló, Obra sobre papel, 1979-1999 al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía a Madrid, Espanya (1999).
- Museu de Arte de São Paulo, Brasil (2000).
- Miquel Barceló. Un peintre et la céramique, al Musée des Arts Décoratifs de París, França (2000).
- Mapamundi, a la Fondation Maeght de Sant Pau de Vença, França (2002).
- L'atelier di Miquel Barceló, a la Galleria Nazionale d'Arte Moderna de Roma, Itàlia (2002).
- La Divine Comédie, dessins de Miquel Barceló, al Museu del Louvre de París, França (2004).
- Museo d'Arte Moderna de Lugano, Suïssa (2006).
- Irish Museum of Modern Art de Dublín, Irlanda (2008).
- “Miquel Barceló. La Solitude organisative. (1983 - 2009)” Madrid i Barcelona (2010)[2][3]
Reconeixements [modifica]
- Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya (1986).
- Premi Nacional d'Arts Visuals (1999).
- Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atorgada pel Govern de les Illes Balears (2000).
- Doctorat Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears (2001).
- Premi Príncep d'Astúries de les Arts (2003).[4]
- Doctorat Honoris Causa per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (2012)[5]
Referències [modifica]
- ↑ «Miquel Barceló presenta su 'intervención' en la catedral de Palma de Mallorca» (en castellà). cadena ser, 31/1/2007. [Consulta: 23/2/2013].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaSolitude - ↑ Puig, Arnau. «Barceló, el visionari de Felanitx». Bonart [Girona], núm. 130, agost 2010, p.56-57. ISSN: 1885-4389.
- ↑ Fundació Príncep d'Astúries, premi Príncep d'Astúries de les Arts 2003 (castellà)
- ↑ Serra, Montserrat. «Miquel Barceló és investit doctor honoris causa per la UPF». Vilaweb.cat, 29 de novembre 2012. [Consulta: 29/11/12].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Barceló Artigues |
- Miquel Barceló al MACBA (català)
- Miquel Barceló a Mallorcaweb (català)
- Miquel Barceló meravella l'ONU (català)
- Fons Documental Miquel Barceló a Artà (anglès) i (castellà)
- Barceló a l'Artcyclopedia (anglès)
- Pàgina web no oficial de l'artista (castellà)
- Especial Miquel Barceló al web del Círculo de Lectores (castellà)
- Entrevista a l'artista (castellà)
- Ressenya de l'artista al Museo Nacional de Artes Visuales de Montevideo, Uruguai (castellà)
- Conferència que va pronunciar el 23 d'octubre del 2003, un dia abans de rebre el premi Príncep d'Astúries (castellà)
- http://www.tv3.cat/videos/4123430/El-quadern-de-fang
|
|||||
