Miquel Caminal i Badia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiquel Caminal i Badia

Miquel Caminal a Portbou el 2010 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1952 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 maig 2014 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
1r Director del Memorial Democràtic de Catalunya
1r abril 2009 – 25 gener 2011
← cap valor Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócatedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnna Alabart i Vilà Modifica el valor a Wikidata
GermansJosep Caminal i Badia i Francesc Caminal i Badia Modifica el valor a Wikidata

Miquel Caminal i Badia (Barcelona, 1952 - 23 de maig de 2014) fou un politòleg català.[1]

Biografia[modifica]

Fou militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya.[1] Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, fou catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona. El 1984 rebé el Premi Extraordinari de Doctorat per la tesi Joan Comorera i la revolució democràtica, publicada en tres volums per l'editorial Empúries (1985). La seva especialització girà entorn del catalanisme, els partits nacionals, i les teories polítiques del nacionalisme i del federalisme. Fou vicerector de la Universitat de Barcelona entre 1986 i 1989, professor de la Universitat Rovira i Virgili entre 1993 i 1996 i secretari general de l'esmentada Universitat, els anys 1994-1995.

Presidí la Comissió assessora per a la reforma de l'autogovern del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya (2004-2006).[2] El 2008 fou nomenat director del Memorial Democràtic, càrrec que ocuparia fins al 2011 amb el nou executiu de Convergència i Unió.[3][4]

Morí el 23 de maig de 2014 a causa d'un càncer.[1]

Obra publicada[modifica]

Publicà diversos llibres i articles, entre els quals cal destacar:[2]

  • El federalismo pluralista. Del federalismo nacional al federalismo plurinacional. Paidós, Barcelona, 2002.
  • Nacionalisme i partits nacionals a Catalunya, editorial Empúries, Barcelona, 1998.
  • «El pujolisme i la ideologia nacionalista de CDC» a J.B. Culla (ed.), El Pal de paller. CDC (1974-2000), Pòrtic, 2001.
  • «La llengua catalana i la reforma dels Estatuts». Revista de Llengua i Dret, núm. 47, 2007.
  • «Una lectura republicana i federal de l'autodeterminació» Revista d'Estudis Autonòmics i Federals, núm. 5, 2007.
  • «Dimensiones del nacionalismo» a Fernando Quesada (ed.), Ciudad y ciudadanía, editorial Trotta, 2008.

També és editor i coautor de:[2]

  • Manual de Ciencia Política, editorial Tecnos, Madrid, 1996; primera edició en català, 1998; tercera edició en castellà, 2006.
  • Pensamiento político en la España contemporánea (1800-1950), editorial Teide, Barcelona, 1992.
  • Sistema Polític de Catalunya, Tecnos- Edicions UB-Publicacions UAB, 1998.
  • Federalisme, Catalanisme, Europeisme: corrents de pensament i pràctica política, Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2003.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Mor el politòleg Miquel Caminal». Ara, 23-05-2014 [Consulta: 23 maig 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Miquel Caminal, nomenat director del Memorial Democràtic». Generalitat de Catalunya, 11-11-2008.[Enllaç no actiu]
  3. «Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic, va inaugurar el curs a la Facultat de Ciències Polítiques i Socials». Universitat Pompeu Fabra, 18-10-2010. Arxivat de l'original el 23 de maig 2014. [Consulta: 23 maig 2014].
  4. «Mor als 62 anys el politòleg Miquel Caminal». 324.cat, 23-05-2014. [Consulta: 23 maig 2014].

Enllaços externs[modifica]