Miquel Crusafont i Pairó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest autor és citat en taxonomia animal amb l'abreviació Crusafont.
Miquel Crusafont i Pairó a la seu del Museu d'Història de Sabadell

Miquel Crusafont i Pairó[1] (Sabadell, 3 d'octubre de 1910 - 15 d'agost de 1983),[2] paleontòleg català, especialitzat en paleontologia de mamífers.

Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933 i en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari per la seva tesi Los jiráfidos fósiles de España. Catedràtic de Paleontologia per oposició, amb el número 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona; professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona. Alguns dels seus treballs més importants són Los Vertebrados del Mioceno Continental de la cuenca del Vallés-Penedés (1943, amb Josep Fernández de Villalta), El Mioceno Continental del Vallés y sus yacimientos de vertebrados (1948, amb Josep Fernández de Villalta); El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallés-Penedés (1955, amb Josep Fernández de Villalta i Jaume Truyols), Estudio Masterométricos en la evolución de los Fisípedos (1957, amb Jaume Truyols); La Evolución (1966, amb Bermudo Meléndez i Emiliano Aguirre).[2]

L'any 1969 fundà el Instituto Provincial de Paleontología, depenent de la Diputació de Barcelona a Sabadell. Des de l'any 1983 aquesta institució s'anomena Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. El mamífer prehistòric Crusafontia va ser batejat en homenatge seu. Fou el pare de l'historiador i numismàtic Miquel Crusafont i Sabater i de l'escriptora sabadellenca Anna Crusafont i Sabater.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Miquel Crusafont i Pairó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Nomenclàtor». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 7 març 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]