Miquel Desclot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Miquel Creus i Muñoz (Barcelona, 1952), més conegut com a Miquel Desclot, és un escriptor català. Com ell mateix es defineix, és un home que creu en la paraula com a fonament de l'ésser humà, justament en una època en què la paraula és objecte d'un menyspreu de dimensions històriques. Ha estat traduït al castellà, al francès, al gallec i a l'èuskar.

Ha traduït al català un centenar de poemes de Michelangelo Buonarroti, al llibre "Sol, jo, cremant a l'ombra", publicat el 2010.[1] Ja anteriorment, n'havia inclòs una vintena (el 1999) a l'antologia "Saps la terra on floreix el llimoner?" (Proa), al costat d'altres traduccions de Dante i Petrarca.[2]

Cal destacar també la seva producció en narrativa infantil i juvenil i les seves traduccions.

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 1971 Ira és trista passió
  • 1974 Viatge perillós i al·lucinant a través de mil tres-cents vint-i-set versos infestats de pirates i de lladres de camí ral
  • 1978 Cançons de la lluna al barret
  • 1983 Juvenília
  • 1987 Auques i espantalls
  • 1992 El llevant bufa a ponent
  • 1992 Com si de sempre
  • 2006 Fantasies, variacions i fuga

Poesia infantil i juvenil[modifica | modifica el codi]

  • 1987 Música, mestre!
  • 1995 Oi, Eloi?
  • 2001 Més música, mestre!
  • 2003 Menú d'astronauta
  • 2004 Bestiolari de la Clara
  • 2012 Guia poca-solta
  • 2012 El domador de paraules

Prosa[modifica | modifica el codi]

  • 1992 Llibre de Durham
  • 1994 Montseny, temps avall
  • 1996 Veïna de pedra viva
  • 2002 Pare, saps què?
  • 2004 Muntanyes relegades

Narrativa infantil i juvenil[modifica | modifica el codi]

  • 1971 El blanc i el negre
  • 1971 La casa de les mones
  • 1973 Fava, favera
  • 1973 El gran joc dels colors
  • 1978 Itawa
  • 1980 A la punta de la llengua
  • 1980 Waïnämöïnen
  • 1983 No riu el riu
  • 1986 Què descobreix l'Atlàntida
  • 1986 Set que no dormen a la palla
  • 1988 Barraca de nas
  • 1991 Més de set que no dormen a la palla
  • 1993 La cadena d'or
  • 1994 Flordecol
  • 1995 Amors i desamors d'Oberó i Titània
  • 1995 Lluna de mel al palau de vidre
  • 1996 Viatge inaugural a l'Antitetànic
  • 1996 El casament del llapis i la goma
  • 1997 La flauta màgica
  • 1997 De llavis del Gran Bruixot: els herois de Kalevala
  • 1997 La cançó més bonica del món
  • 1998 El barber de Sevilla
  • 2004 Nas de barraca
  • 2004 Aristòtil entre escombraries
  • 2004 Amor a mar
  • 2005 Les mines del rei Xang Phi Nyo
  • 2007 Des de Lapònia, amb amor
  • 2008 Pallufet & Ventaflocs

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • 1997 Història del sultà
  • 2002 Tot esperant l'emperador

Crítica literària o assaig[modifica | modifica el codi]

  • 2003 L'edat d'or de la música

Discografia[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Poesia en estat salvatge». Article sobre l'edició de l'obra poètica de Michelangelo Buonarroti, traduïda per Miquel Desclot, i editada per Edicions Vitel·la. Presència, 25/12/2010. [Consulta: 10 febrer 2011].
  2. Dante; Petrarca; Michelangelo (1999), Saps la terra on floreix el llimoner?. Traducció i edició a cura de Miquel Desclot; pròleg d'Anton M. Espadaler. Barcelona: Proa. ISBN 84-8256-507-9.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]