Miquel Gil i Alfonso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiquel Gil i Alfonso

En viu a l'Alcúdia el 29 de juny de 2007 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Catarroja (Horta Sud) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, músic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 05f66d4b-590b-4de9-8274-b9e06b9af253 Songkick: 511109 Discogs: 843163 Viasona: miquel-gil Modifica el valor a Wikidata

Miquel Gil (Catarroja, 2 de novembre de 1956) és un cantant i compositor valencià, reconegut en l'àmbit de la música d'arrel.

Trajectòria artística[modifica]

Es va donar a conèixer com a membre fundador del grup Al Tall,[1] juntament amb Vicent Torrent i Manolo Miralles, amb els qui va romandre des del 1975 fins al 1985. Després de deixar Al Tall, el 1986 formà part del grup Mare Internum, creat per Vicente Alonso per a les Trobades de Música del Mediterrani d'aquell any, junt amb Pepe Cantó a la percussió, Maribel Crespo al llaüt i Vicent Sabater als teclats, els quals l'acompanyaren a l'Encuentro Nacional De Canción De Autor celebrat a Jaén: Miquel Gil guanyà el primer premi, ex aequo amb Javier Bergia, i de resultes d'això feren una gravació als estudis de RTVE amb Lucho Aguilar al baix i Salva Ortiz a la bateria que no els agradà i que no publicaren mai; el nou grup —rebatejat per consens com a Terminal Sur i amb la incorporació de Joso Godofredo a la guitarra elèctrica— gravà un altre disc en 1987 als estudis de Sabater i Gil, Viajero, rodat per Itàlia i França que, malgrat el mestissatge d'estils, no obtingué el ressò esperat. Els membres del grup, ocupats en altres projectes artístics, acabaren per abandonar Terminal Sur.[2]

A partir del 2001 amb el disc Orgànic repren en solitari el camí de la música d'arrel on actualment és considerat com una de les veus més singulars de la mediterrània, cantant en català.

Discografia[modifica]

Entrevista a Miquel Gil al programa de Ràdio Godella Kalebarraka

Al Tall[modifica]

En solitari[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Músiques d'arrel». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. Rafa Rodríguez Gimeno. «El viaje de los sonidos» (en castellà). Verlanga. [Consulta: 1r setembre 2018].
  3. Miquel Gil canta 'Per marcianes' al CAT, a El Periódico de 20/05/2011.
  4. «La reivindicació protagonitza uns Premis Ovidi 2019 molt repartits», 21-10-2019. [Consulta: 18 gener 2020].

Enllaços externs[modifica]