Miquel III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Solidus de vers 842-843 amb les efígies de Teodora (anvers) i els seus fills Miquel i Tecla (revers).

Miquel III l'Embriac (grec antic Μιχαήλ Γʹ ὁ Μέθυσος, Mikhaḗl III ho Méthusos) (Constantinoble, 19 de gener de 840 - 23/24 de setembre de 867) fou emperador bizantí del 842 al 867. Fou el tercer i últim emperador de la dinastia frígia o amoriana, fill i successor de Teòfil i nét de Miquel II.

Sota regència[modifica | modifica el codi]

Va pujar al tron als 3 anys i va regnar sota la regència de la seva mare Teodora. Aquesta emperadriu era secretament iconofílica i tan bon punt com va tenir el poder va restablir el culte de les imatges. El seu exèrcit va lluitar al Caucas i a Àsia Menor. Va enviar una expedició a Creta, que fracassà, i una altra a Egipte de 300 naus, però només va poder ocupar Damietta de manera temporal.

Els khàzars es van convertir el 847 i un temps després els búlgars. El seu favor al culte de les imatges va provocar la revolta dels paulicians (848), que es van aliar als àrabs i van desafiar els exèrcits imperials.

Miquel, als 15 anys, ja portava una vida immoral amb un noia de la cort de nom Eudòcia, filla d'Ingeri, de la gran família dels Martinacis, i la mare el va obligar a casar-se amb una altra dona, també anomenada Eudòcia, filla de Decapolita, però no va aturar les seves relacions amb la primera Eudòcia.

El principal personatge a la cort era Teoctist, un general famós, encara que no sempre victoriós; aquest general fou objecte de la gelosia de Bardas, el germà de l'emperadriu, i també de l'enemistat de Miquel III. Aquest i Bardas es van aliar contra Teoctist, que fou eliminat i Bardas nomenat magnus logotheta al seu lloc. Bardas aviat va prendre el control de tots els afers públics. La mort de Teoctist va afligir Teodora fins al punt que va abdicar la regència i es va retirar a la vida privada (854).

Regnat personal[modifica | modifica el codi]

Miquel III va abandonar la seva anterior vida llicenciosa i va prendre el control del govern. El 856 va nomenar cèsar Bardas i va fer tancar Teodora i la seva filla Tecla en un convent. Bardas era molt intel·ligent i amant de les arts, les ciències i la literatura. El 857 Bardas va fer deposar el patriarca Ignasi I deConstantinoble i el va succeir el famós Foci.

El 858 va esclatar la guerra amb el califat abbàssida i el general àrab Umar atacava la regió del Pont. Miquel III va prendre personalment el comandament, acompanyat per Bardas per atacar Umar, però aquest havia estat reforçat per un important nombre de paulicians i, davant els murs de Samosata, l'emperador fou derrotat[1] i sis mil grecs foren fets presoners.

El 860 Miquel III fou novament derrotat a Capadòcia i Umar va assolar aquesta regió, el Pont i Cilícia, i va fer setanta mil presoners (862). Miquel va decidir nomenar el seu oncle matern Petrones, que era governador de Lídia i Jònia, comandant de l'exèrcit. Petrones va prendre com a lloctinent Nazar, governador de Galàcia, que considerava que un exèrcit petit però ben entrenat era millor que un exèrcit gran però mal preparat. L'exèrcit bizantí va trobar l'exèrcit àrab, dirigit per Umar, a Amàsia, i els grecs van obtenir una gran victòria en la que Umar va morir. Petrones va portar el seu cap a Constantinoble, on va fer una entrada triomfal. Miquel va ordenar la construcció d'un gran hipòdrom en commemoració de la victòria.

El 864 l'emperador va prendre altra vegada el comandament, però només arribar a Àsia va haver de tornar a Constantinoble en assabentar-se que dos-cents vaixells russos o varegs s'havien presentat al Corn d'Or. Va estar a punt de ser fet presoner al travessar l'Hel·lespont, però una tempesta, que va destruir part de la flota dels russos o varegs, el va salvar.

L'emperador Miquel III.

Final de la dinastia[modifica | modifica el codi]

Ja per aquest temps Miquel estava cansat del poder de Bardas i la situació es va deteriorar quan aquest va recomanar a l'emperador de portar una millor vida. La seva influència va començar a ser substituïda per Basili el Macedoni, que es va casar amb l'amant de Miquel, Eudòcia, la qual fou substituïda per Tecla, germana de Basili, que va esdevenir la nova amant de l'emperador. Miquel i Basili van planejar assassinar Bardas i, efectivament, poc després el cèsar fou assassinat per Miquel, Basili i una banda d'assassins a sou (866). Basili fou proclamat cèsar.

El mateix any 866 Foci va destituir el papa Nicolau I.

La conducta de Miquel continuava sent poc adequada i aviat va topar amb Basili. L'emperador va començar a buscar un home que l'ajudés a desfer-se del ministre. Basili, que ja s'ho temia, en fou informat per alguna confidència i va decidir anticipar-se. Un dia Miquel el va convidar a sopar a casa de la seva mare Teodora, que no sabia res dels plans de Basili. El sopar va degenerar, com era freqüent, en una orgia i Teodora i la seva filla es van retirar, de manera que Miquel, Basili i alguns altres hostes es van quedar sols amb les joves cortesanes. Miquel estava força begut i fou posat en un llit perquè no s'aguantava dret i allí fou assassinat per una banda d'assassins secretament introduïts a la casa (24 de setembre del 867). Basili, com a cèsar, fou proclamat emperador (Basili I).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Runciman, Steven. The Medieval Manichee: A Study of the Christian Dualist Heresy (en anglès). Cambridge University Press, 1982, p. 41. ISBN 0521289262. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel III