Miquel Illescas i Córdoba
| Miquel Illescas i Córdoba | |
|---|---|
 Miquel Illescas, a l'Olimpíada de Dresden, el 2008 |
|
| Naixement | 3 de desembre de 1965 Barcelona, Barcelonès |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
| Títol | Gran Mestre (1988) FIDE Senior Trainer (2004) 8 cops Campió d'Espanya |
|
Notes
Màxim Elo: 2640 (juliol 1996)
|
|
Miquel Illescas i Córdoba[1] (Barcelona, 3 de desembre de 1965), és el jugador d'escacs català més fort de tots els temps.[1] Va obtenir el títol de Mestre Internacional el 1986, i el de Gran Mestre el 1988.[2] Ha estat molts cops campió d'Espanya absolut i per equips, (els seus vuit campionats d'Espanya individuals és un rècord absolut, que supera els 7 aconseguits per Artur Pomar) i va ser durant molts anys el millor jugador espanyol, fins a l'eclosió del menorquí Paco Vallejo i la nacionalització del russo-letó Aleksei Xírov.
Illescas també ha destacat per la seva labor de divulgació dels escacs, i el 24 d'octubre de 2005 va succeir en Román Torán com a responsable de la columna diària d'escacs que es publica a la secció de passatemps de La Vanguardia.[3] El 2004 la FIDE li va atorgar el títol de FIDE Senior Trainer, el màxim títol d'entrenador internacional[4]
L'any 2006 va ser entrenador del rus Vladímir Kràmnik en el seu enfrontament amb el búlgar Veselin Topalov en la lluita pel títol mundial que acabà amb el cisma als escacs.[5][6][7]
A la llista d'Elo de la FIDE de gener de 2012, hi tenia un Elo de 2601 punts, cosa que en feia el jugador número 3 (en actiu) de l'estat espanyol.[8] El seu màxim Elo va ser de 2640 punts, a la llista de juliol de 1996 (posició 26 al rànquing mundial).[9]
Taula de continguts |
[modifica] Resultats destacats en competició
Al Campionat d'Espanya de 2010, disputat el setembre a El Sauzal, Tenerife, Illescas es proclamà campió (per vuitena vegada), en vèncer a la darrera ronda el GM Julen Arizmendi, mentre que el màxim favorit de la prova, Paco Vallejo no podia passar de les taules, i fou finalment segon.[10] Al Campionat d'Espanya de 2011, celebrat a S'Arenal d'en Castell, hi empatà al primer lloc, però quedà segon per pitjor desempat (el campió fou Àlvar Alonso).[11]
[modifica] Vegeu també
[modifica] Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 «Miquel Illescas i Córdoba». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Nota biogràfica a chessgames.com (anglès)
- ↑ La Vanguardia, Columna d'escacs del 24 d'octubre de 2005
- ↑ «Llista de Senior FIDE Trainers» (en anglès). Fide.com. [Consulta: 18 de març de 2011].
- ↑ Avui, 22 de setembre del 2006, Es busca el campió de la reunificació
- ↑ En aquell enfrontament, un dels entrenadors de Topalov era el menorquí Paco Vallejo «Vallejo e Illescas, primeros cabezas de serie del Campeonato de España» (en castellà). Marca.com, 2/11/2006. [Consulta: 11 abril 2010].
- ↑ «Un rey ruso, peones españoles» (en castellà). ABC (diari), 28 d'octubre de 2006. [Consulta: 18 març 2011].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Espanya"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 12 de gener de 2012].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Miquel Illescas i Córdoba «benoni.de». [Consulta: 5 de desembre de 2010]. (alemany)
- ↑ «Reportatge fotogràfic i classificació final del Campionat d'Espanya de 2010» (en castellà). chessbase.com, 13 de setembre de 2010. [Consulta: 27 setembre 2010].
- ↑ «Alvar Alonso es el Campeón de España Absoluto 2011» (en castellà). chessbase.com, novembre de 2011. [Consulta: 4 de novembre de 2011].
[modifica] Enllaços externs
- Fitxa de la FIDE de Miquel Illescas
- Partides de Miquel Illescas a www.chessgames.com
- Olimpbase. Resultats d'olimpíades i d'altres competicions per equips
- Campionats d'Espanya al lloc web de la FEDA
- Torneigs guanyats per Illescas
- EDAMI - Lloc web de l'Escola d'Escacs Miquel Illescas
|
|||||||
