Miquel Mateu i Pla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:34, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMiquel Mateu i Pla

Retrat de Miquel Mateu a la Biblioteca del Convent del Carme de Peralada
Biografia
Naixement16 de juny de 1898
Barcelona
Mort1 d'octubre de 1972(1972-10-01) (als 74 anys)
Barcelona
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Montjuïc 
  Alcalde de Barcelona
gener de 1939 – abril de 1945
  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 26 d'abril de 1945
ApartatAlcaldes de capitals de província
  Ambaixador d'Espanya a França França
1945 – 1947
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, periodista, polític, industrial Modifica el valor a Wikidata
Partit FET de las JONS
Família
FillsCarme Mateu Quintana Modifica el valor a Wikidata
PareDamià Mateu i Bisa
ParentsFrancisco Quintana Ylzarbe (cunyat)
Artur Suqué i Puig (gendre)
Artur Suqué i Anguera (consogre) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Miquel Mateu i Pla (Barcelona 16 de juny de 1898 - 1 d'octubre de 1972) fou un financer, empresari i polític català, fill de Damià Mateu i Bisa i nebot del cardenal Enric Pla i Deniel. Fou també conegut com a Mateu dels Ferros. Va ser Alcalde de Barcelona (1939-1945), ambaixador a París (1945-1947), president de la Caixa de Pensions, "la Caixa" (1940-1972), president de la patronal catalana Foment del Treball Nacional (1952-1972), conseller nacional de Falange Espanyola i Procurador en Corts (1943-1972).

Biografia

Va estudiar a la Universitat de Barcelona i completà estudis a França i Estats Units. En 1935 es va fer càrrec de l'empresa Hispano-Suiza, fundada pel seu pare, l'enginyer Marc Birkigt i l'empresari Francesc Seix, fins a juliol de 1936, quan la fàbrica va ser confiscada per la CNT i assassinat l'administrador Manuel Lazaleta. Finalment, la fàbrica va ser nacionalitzada per un decret de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya.

El començament de la Guerra Civil espanyola el va sorprendre a Peralada. D'allí fugí a Ginebra i d'allí a Burgos, on passà al bàndol de Francisco Franco, de qui formà part del seu estat major i sembla que en fou amic personal;[1] serví en missions oficials a França, Suïssa i Itàlia. Curiosament, el seu palau de Peralada acolliria al mateix president de la república Manuel Azaña, poc abans de passar la frontera.[2] Va entrar a Barcelona amb les tropes franquistes el 26 de gener de 1939, i el 27 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que ocupà fins al 1945, i ambaixador espanyol a França del 1945 al 1947. En l'any 1946, l'empresa La Hispano Suïssa, que havia fundat Damià Mateu (pare d'en Miquel) en l'any 1904, va ser expropiada i annexada a la nova empresa estatal Pegaso (futura Empresa Nacional de Autocamiones), en una maniobra aparentment coactiva i sense opció a rèplica.

Fou procurador a Corts com a conseller nacional de Falange Española des de 1943 fins a la seva mort, el 1972. El 1957 rebutjà ser ministre d'Obres Públiques (fet que, en virtut d'una anomenada "quota catalana" obriria pas a Pere Gual i Villalbí, futur ministre sense cartera) i es mostrà reticent al Plan de Desarrollo, així com a la Comunitat Econòmica Europea. També presidí diversos consells d'administració, com els de Barcelonesa de Publicaciones SA (empresa propietària del Diari de Barcelona) i de l'Agència EFE de notícies, que dirigí des del 1967. Presidí la Caixa de pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, el Foment del Treball Nacional i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

El 1923 el seu pare Damià Mateu havia comprat el castell de Peralada, que Miquel Mateu restaurà i convertí en museu amb una important biblioteca. La seva filla és la Carme Mateu Quintana, casada amb Artur Suqué i Puig, fundador de Casinos de Catalunya - Inverama.

Referències

Bibliografia

  • Francesc Cabana Aventures i aventurers IV: Miquel Mateu - La Hispano Suïssa, article a Avui 1.8.9

Enllaços externs



Càrrecs públics
Precedit per:
Hilari Salvadó i Castell
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1939 - 1945
Succeït per:
Josep Maria Albert i Despujol
Precedit per:
José Antonio de Sangróniz y Castro
Ambaixador d'Espanya
a França França
Segona República Espanyola

1945-1947
Succeït per:
Manuel Aguirre de Cárcer y de Tejada
Precedit per:
Josep Maria Albert i Despujol
President de
Foment del Treball Nacional

1952-1972
Succeït per:
Fèlix Gallardo i Carrera