Miquel Pairolí i Sarrà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 desembre 1955  Quart (Gironès) |
| Mort | 6 juliol 2011 (55 anys) Quart (Gironès) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, assagista, escriptor, crític literari |
| Ocupador | Diari de Barcelona (1970–1974) Avui El Punt |
| Lloc web | miquelpairoli.com |
Miquel Pairolí i Sarrà (Quart, Gironès, 9 de desembre de 1955 - 6 de juliol de 2011) fou un escriptor, crític literari i periodista català.[1][2] Membre d'una família de petits agricultors catalans, fou un autor que es va valdre de diversos gèneres literaris com la novel·la, el teatre, la redacció d'articles o el guió televisiu per retratar la realitat de manera minuciosa però exempta de barroquisme i artificis, a la vegada que mantenia una prosa clara i aprofundia en qüestions essencials de la naturalesa humana. Molt influït per Josep Pla, destaquen entre les seves obres, Octubre (2010), un dietari en el qual recorre la seva vida i les qüestions que el van amoïnar sempre, dos altres dietaris, Paisatge amb flames (1990) i L'enigma (1999), i dues de les seves novel·les, El manuscrit de Virgili (2004) i Cera (2008).[3] Com articulista va publicar a El Punt, al Diari de Barcelona, Nou Diari, Avui, Presència, i a Gavarres.
Dues rutes literàries per Girona i Palol d'Onyar recorden la seva figura.[4]
Obres[modifica]
- Biografies
- Joan Oró (1996), Fundació Catalana per a la Recerca, ISBN 84-89570-09-4
- Antoni M. Badia i Margarit (1997), Fundació Catalana per a la Recerca, ISBN 84-89570-14-0
- Oriol de Bolòs (2001), Fundació Catalana per a la Recerca, ISBN 84-89570-26-4
- Dietaris
- Paisatge amb flames (1990)
- L'enigma (1999)
- Octubre (2010) (Premi Crítica Serra d'Or de biografies i memòries, 2011)[5]
- Assajos
- L'enrenou dels anys 80 (1987)
- Estudis literaris
- El príncep i el felí (1996)
- Geografia íntima de Josep Pla (1996)
- Exploracions: Notes i converses de literatura (2006)
- Novel·les
- El camp de l'ombra, (1995)
- El convit (1998)
- El manuscrit de Virgili (2004)
- Cera (2008) (Premi El Setè Cel 2009)[6]
- Teatre
- El retrat de Voltaire (1997)
- Edicions pòstumes
- Miquel Pairolí. 18 mirades (2012), publicat per Editorial Gavarres[4]
- L'escaire rodó (2016), obra periodística, recull de 252 articles publicats a El Punt[4]
- La vida a la menuda. Dietaris (1990-2010) (2016), editat per la Fundació Valvi i Curbet[4]
Referències[modifica]
- ↑ Fitxa biogràfica Arxivat 2011-09-05 a Wayback Machine., a gencat.net.
- ↑ Obituario: Miquel Pairoli, escritor preciso, sutil dietarista, El País, 7 de juliol de 2011.
- ↑ Merino, Imma «Una enyorança diària». El Punt Avui. Girona [Girona], 06-07-2021, p. 32.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Castillón, Xavier «Llegint-lo en els seus escenaris». El Punt Avui. Girona [Girona], 06-07-2021, p. 33.
- ↑ «‘Octubre' premiat - 05 maig 2011». El Punt Avui, 05-05-2011. [Consulta: 30 agost 2022].
- ↑ castillón, xavier. «Miquel Pairolí guanya El Setè Cel amb «Cera» - 19 des 2009». El Punt Avui, 19-12-2009. [Consulta: 30 agost 2022].