Miquel Psel·le el Jove

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Miquel Psel·le el Jove o Miquel Constantí Psel·le (Psellus, Ψέλλος) fou un escriptor bizantí del segle XI. Va néixer a Constantinoble el 1020, de família de rang consular i patrícia; als 5 anys va quedar sota un tutor que va detectar la seva laboriositat i talent; va estudiar a Atenes i fou un dels més intel·ligents del seu temps. Va ensenyar filosofia, retòrica i dialèctica a Constantinoble. L'emperador el va honorar amb el títol de "prínceps dels filòsofs" (Φιλοσόφων ὕπατος. Sovint es considera que és la mateixa persona que Miquel Gramàtic (Μιχαήλ) amb aquest nom se li atribueix Epigramma in Agathiam.

Va florir entre el regnat de Constantí IX Monòmac (1042-1054), l'emperadriu Teodora (1054-1056) i Miquel VI Estratiòtic. Aquest darrer li va encomanar una missió davant Isaac I Comnè, proclamat emperador pels soldats (1057). Va romandre en el favor de Comnè i del seu successor, Constantí X Ducas (1060) i l'emperadriu Eudòcia i els seus tres fills. Quan Romà IV Diògenes fou proclamat emperador pel seu enllaç amb Eudòcia (1068) Psel·le fou un dels seus consellers; al cap de tres anys (1071) el senat va deposar a Romà Diògenes i va proclamar Miquel VII Ducas (fill de Constantí Ducas) que era deixeble de Psel·le, i que es va dedicar més a l'estudi que als deures imperials; Psel·le fou substituït en el favor imperial per Joan Italià (Joannes Italus), home de menys talent però molt eloqüent i ben relacionat amb els nobles.

A la caiguda de Miquel VII, Psel·le (1078) va perdre tots els càrrecs per decisió del nou emperador Nicèfor III Botaniates que el va obligar a retirar-se a un monestir; el següent emperador Aleix I Comnè va donar el títol de príncep dels filòsofs a Joan Italià (1081).

Psel·le va morir no abans del 1105, i potser va viure fins al tomb del 1110.

Obra[modifica | modifica el codi]

Fou l'escriptor més voluminós del set temps, en prosa i en poesia i sobre gran varietat de temes. Algunes de les seves obres són:

  • Περὶ ἐνεργείας δαιμόνων διάλογος, de Operatione Daemonum Dialogus
  • De Lapidum Virtutibus
  • Synopsis Oryani Aristotelici
  • Obres sobre matemàtiques
    • Pseli Opus in quatuor Mathematicas Disciplinas
    • Arithmeticam
    • Musicam
    • Geometriam et Astronomiam
    • Geometria,
    • περὶ ἀριθμητικη̂ς σύνοψις, Arithmetices Compendium
    • Σύνοψις μονσικη̂ς, Compendium Musices
  • Synopsis Leyum, versibus iambis et politicis
    • Carmina political de Dogmate, Carmina de Nomuocanone
    • Tractatus de septen sacris synodis oeculoenicis
  • Διδασκαλία παντοδαπή, sive de onmnifaria doctrina capita et quaestiones ac responsiones CXCIII ad Michaelem Ducam Imp. Const.
  • Εἰς τὰς ἁγίας ἑπτὰ συνόδους, δε σεπτεμ σψνοδις
  • Paraphrasis in Cantica Canticorum
  • Capita XI. de S. Triatate et persona Chzristi
  • Celebres Opiniones de Anima
  • De Vitis et Virtutibus, et Allegoriae
  • Eneomium in Metaphraslem Domium Symeonem
  • Judicium de Heliodori et Achillis Tatii fabulis amnatorüs
  • Carmen lamnbicum in depositionert Joannes Chrysostomus
  • Patria, seu Origines Urbis Constantinopolitanae, i. e. de Antiquitatibus Constantinopolitanis Libri IV
  • Scholia in Zoroastrem
  • Annotationes in Gregorium
  • Παράφρασις εἰς τὸ περὶ ἑρμηνίας, De Interpretatione

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III). 
  • A. Kaldellis, Anthony Kaldellis: The argument of Psellos' Chronographia, Boston 1999.
  • E. Pietsch: Die "Chronographia" des Michael Psellos: Kaisergeschichte, Autobiographie und Apologie, Wiesbaden 2005.
  • S. Papaioannou, Michael Psellos: Rhetoric and Authorship in Byzantium, Cambridge 2013.
  • F. Lauritzen, Depiction of Character in the Chronographia of Michael Psellos, Turnhout 2013.