Miquel Querol i Gavaldà
Miquel Querol i Gavaldà (Ulldecona, Montsià 1912 - Vinaròs, Baix Maestrat 2002) fou un musicòleg i compositor català.[1]
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Als dotze anys va entrar com a intern al seminari de Sant Josep de la ciutat de Tortosa, on va rebre entre d'altres assignatures una formació musical a càrrec de Felip Pedrell i Sabaté. Segons Querol relata a la introducció de la seva obra Poesies:
| « | Entre les asignatures corresponents al tercer any de carrera esclesiàstica, teníem una asignatura titulada «Retórica i Poética» essent el seu professor un sacerdot que es deia mossén Pedret. Allí vaig aprendre què era un rodolí, un tercet, una quarteta, una octava real, un sonet, un madrigal [...]. Pèro el més important del cas era que ens demanà que a la classe següent li portéssim tota aquesta llista de combinacions mètriques amb poesies fetes per nosaltres mateixos. — Querol, Miquel: Poesies. Tarragona: Autoritat portuària de Tarragona.1998 pàg.17 | » |
Es formà a partir de l'any 1926 a l'escolania de Montserrat, on estudià amb Ildefons Pinell, i el 1936, a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon. Des del 1946 fou secretari de l'Instituto Español de Musicología, del qual en fou director del 1969 al 1982, el 1952 fou membre del Consejo Nacional de Música i professor d'història de la música de la universitat de Barcelona fins el 1970. Fou professor de musicologia i d'història de la música, al Conservatori del Liceu. Des del 1973 presidí la Societat Catalana de Musicologia. Ha escrit un gran nombre de composicions musicals en les quals destacà el seu domini de l'escriptura vocal, i ha preparat edicions de repertoris de música dels segles XVI i XVII, així com estudis del barroc musical català i espanyol. Ha estat també col·laborador del Diccionario de la Música Labor (1954).
Entre d'altres condecoracions va rebre el premi Nacional del Ministeri de Cultura (1986), la Creu de Sant Jordi el 1997, la Medalla d'Or del Conservatori del Liceu el 1999, i és doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat de Granada, i també acadèmic honorífic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Bona part del fons de Miquel Querol es conserva a la Biblioteca de Catalunya.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Miquel Querol i Gavaldà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Iris Torregrossa. Miquel Querol (1912-2002), entrada del bloc de la Biblioteca de Catalunya, 19 d'abril de 2012.
Obres[modifica]
- La escuela estética catalana contemporánea (1953)
- La música en las obras de Cervantes (1948)
- El Cancionero Musical de la Casa de Medinaceli (1949-1950)
- Romances y letras a tres voces (1956)
- F. Guerrero: Canciones y villanescas espirituales (1955, 1957)
- Antología de villancicos y romances de los siglos XV-XVII (1962)
Enllaços externs[modifica]
- (castellà) Miguel Querol a biografiasyvidas.com
- (castellà) In memoriam a Revista Musical Chilena
- Fons Miquel Querol i Gavaldà de la Biblioteca de Catalunya
