Miquel Scot
  | |
| Nom original | (en) Michael Scot (la) Michael Scotus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1175 (Gregorià) Escòcia |
| Mort | 1232 (>1232) (56/57 anys) |
| Sepultura | Melrose |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat d'Oxford Universitat de París Durham School |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor, metge, mag, astròleg, matemàtic, filòsof, escriptor |
| Nom de ploma | Theobaldus Anguilbertus |
 | |
Miquel Scot (1175- 1232) fou un matemàtic, astrònom i alquimista escocès de l'edat mitjana que assolí gran èxit a causa de les seves obres ocultistes. Va ser ordenat sacerdot i viatjà per diversos països per formar-se en filosofia. A la seva estada a Toledo[1] va aprendre àrab, i així va poder traduir les obres d'Avicenna, Averrois i els comentaris a Aristòtil. En elles es mostra molt influït per l'obra d'Isidor de Sevilla. L'emperador Frederic II va encoratjar aquestes traduccions i el va mantenir a la seva cort, on va finalitzar les seves obres més famoses, entre les quals destaca la Physiognomia
Els seus contemporanis el consideraven un mag poderós, capaç de convocar esperits i lluitar contra les bruixes. Com a tal apareix a la “Divina Comèdia” de Dante o als contes de Giovanni Boccaccio. La seva imatge ha estat usada com a sinònim de l'art oculta en novel·les modernes, sovint amb intenció paròdica.
Referències[modifica]
- ↑ Selin, Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Westen Cultures (en anglès). Springer, 1997, p.160. ISBN 0792340663.
Enllaços externs[modifica]
- Scott, T.C., Marketos, P., O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michael Scotus» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.