Miquel Scot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Miquel Scot (1175- 1232) fou un matemàtic, astrònom i alquimista escocès de l'Edat Mitjana que assolí gran èxit a causa de les seves obres ocultistes. Va ser ordenat sacerdot i viatjà per diversos països per formar-se en filosofia. A la seva estada a Toledo[1] va aprendre àrab, i així va poder traduir les obres d'Avicenna, Averrois i els comentaris a Aristòtil. En elles es mostra molt influït per l'obra d'Isidor de Sevilla. L'emperador Frederic II va encoratjar aquestes traduccions i el va mantenir a la seva cort, on va finalitzar les seves obres més famoses, entre les quals destaca la Physiognomia

Els seus contemporanis el consideraven un mag poderós, capaç de convocar esperits i lluitar contra les bruixes. Com a tal apareix a la “Divina Comèdia” de Dante o als contes de Boccaccio. La seva imatge ha estat usada com a sinònim de l'art oclta(?¿) en novel·les modernes, sovint amb intenció paròdica

Referències[modifica | modifica el codi]