Miquel de Sinnada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Miquel Sinnadense)
Infotaula de personaMiquel de Sinnada, o
el Confessor
Biografia
NaixementΜιχαήλ (Mihaél)
segle VIII Modifica el valor a Wikidata
Frígia?
Mort826 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Sinnada (Frígia, actual Şuhut, Turquia)
SepulturaCrani al Monestir de la Gran Laura de Sant Atanasi del Mont Atos; relíquies al Monestir dels Ibers del Mont Atos 
Bisbe
Envoy of the Byzantine Empire to the Abbasid Caliphate (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat23 de maig (occident i orient), 5 de juny (Església de Geòrgia)
IconografiaCom a bisbe romà d'Orient

Miquel de Sinnada o el Confessor (Àsia Menor, segle viii - Sinnada, Frígia, 826) (Μιχαήλ) va ser bisbe de Sinnada (Synnada) o Synnas a Frígia. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

De jove va voler fer vida religiosa i Tarasi, patriarca de Constantinoble, el va enviar a un monestir de la costa de la Mar Negra, on era company del també futur bisbe Teofilacte de Nicomèdia. Els dos van destacar pel rigor de la disciplina i la seva virtut, i se'ls atribuïa un miracle que va posar fi a una greu sequera, ja que segons la llegenda, la pluja només va arribar mercès a les seves pregàries.

Tarasi va designar Miquel, per la seva virtut, bisbe de Sinnada cap a l'any 784. Va afavorir la concòrdia entre les esglésies grega i llatina i va dur a terme missions diplomàtiques en nom de l'emperador de romà d'Orient i del patriarca Tarasi, com la que el va fer anar a Bagdad per negociar la pau amb el califa Harun ar-Raixid. Va participar en el Segon Concili de Nicea, en 787. Durant el període de la iconoclàstia Lleó V l'Armeni el va desterrar a Eudokiada, a causa de la seva postura ortodoxa. Va tornar a Sinnada a la mort de l'emperador, l'any 820. Altres fonts diuen que va morir a l'exili cap al 818.[1]

Va escriure Expositio Maximorum Miraculorum SS. Archangelorun referenciada per Lleó Al·laci a De Symeonibus.[2]

Veneració[modifica]

Venerat per catòlics i ortodoxos, la seva festivitat és el 23 de maig; a Geòrgia, se celebra el 5 de juny. Se'n conserva el crani al monestir de la Gran Laura de Sant Atanasi del Mont Atos, i altres relíquies al monestir dels Ibers, també a l'Atos.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Saint Michael the Confessor, bishop of Synnada». Ortodox Church in America. [Consulta: 2 gener 2023].
  2. Smith, William (ed.). «Michael Synnadiensis». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 3 gener 2023].

Enllaços externs[modifica]