Miquel Strubell i Trueta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miquel Strubell i Trueta

Miquel Strubell a Cambridge el 2014
Naixement 9 de març de 1949 (1949-03-09) (65 anys)
Oxford, Anglaterra Anglaterra
Nacionalitat Catalana
Ocupació Professor universitari
Títol Director de la Càtedra Linguamón-U.O.C. de Multilingüisme
Lloc web
miquelstrubell.blogspot.com

Miquel Strubell i Trueta (Oxford, Anglaterra, 9 de març de 1949) és un sociolingüista català, de pare anglès i mare catalana (filla, al seu torn, del doctor Josep Trueta i Raspall). És germà del filòleg i polític Toni Strubell.

Biografia[modifica | modifica el codi]

És llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford, té un master en Psicologia de l'Educació de la Universitat de Londres, i la llicenciatura en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] Ha fet recerques en temes de bilingüisme escolar i familiar i ha escrit sobre polítiques lingüístiques, planificació lingüística i temes relacionats.

El 1980 fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció primer d'Aina Moll i després de Miquel Reniu i de Lluís Jou i Mirabent. També ha estat director de l'Institut de Sociolingüística Catalana. Fou secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual és membre des de 2005; i fou membre del consell d'administració, i després vice-president, del Consorci per a la Normalització Lingüística.[2]

Des de 1999 treballa a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) a Barcelona, primer com a director adjunt dels Estudis d'Humanitats i Filologia, i entre l'abril de 2001 i el setembre de 2004, com a director del programa d'Humanitats. Actualment és professor dels nous Estudis de Llengües i Cultures, i dirigeix la càtedra Linguamón U.O.C. de Multilingüisme. Fou membre de la comissió redactora del Libro blanco del Grado en Humanidades.

Ha escrit els llibres següents: Llengua i població a Catalunya (1981), La llengua catalana a l'àrea barcelonina (amb JM Romaní, 1986), The Catalan Language: Progress towards normalisation (amb Jude Webber 1991); Estudis i propostes per a l'extensió de l'ús social de la llengua catalana (coordinador, 1991); Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (coordinador i co-autor, 1996); i Discussion manual on lesser-used languages (amb Jordi Bañeres, 1998). A més, l'any 1984, va co-editar (amb Maria Ros) un número especial (vol. 47) de l'International Journal of the Sociology of Language sobre "Catalan Sociolinguistics". A més, té capítols a un bon nombre de llibres. Ha estat membre del comitè editorial de la revista Language Policy i ho és actualment del de la Journal of Multilingual and Multicultural Development.

Per al Parlament Europeu ha coordinat dos informes. Primer, un sobre les minories lingüístiques als sis dels Estats que estan negociant d'entrar a la Unió Europea, S'ha publicat l'informe, "Lesser-used languages in States applying for EU membership (Cyprus, Czech Republic, Estonia, Hungary, Poland and Slovenia)". En segon lloc, un informe sobre "The European Union and Lesser-Used Languages", editat el mes de juliol de 2002. Ha coordinat diversos treballs de recerca d'àmbit europeu, entre les quals destaquen l'estudi Euromosaic (1991-1993), l'observatori Atlantis (2001-2002) i DROFoLTA, un estudi encarregat per la Comissió Europea sobre els obstacles a la mobilitat dels professors de llengua estrangera a Europa (2005-2006).

Ha actuat diverses vegades com a assessor per al Consell d'Europa i l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa, la qual cosa l'ha portat a Kazakstan, Estònia, Letònia, Croàcia i altres països.

És director d'activitats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. D'ençà la seva fundació el mes de novembre de 2002 i fins a la seva dissolució el juny de 2005, fou president de Catalunya 2003, una associació política promoguda per Pere Esteve que reclamava més autogovern per a Catalunya. Des de 2006 és membre-fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés. El setembre de 2009 va ser membre del grup inicial de promotors del "Moviment per la Independència" que esdevindria l'"Assemblea Nacional Catalana", l'organització responsable de la multitudinària manifestació de l'onze de setembre de 2012.

Ha estat primer el secretari executiu, i després el director, de la Càtedra Linguamón-UOC de Multilingüisme d'ençà de l'any 2006 (des de la supressió de Linguamón a finals de 2011, la càtedra es diu simplement Càtedra de Multilingüisme de la UOC).[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]