Miquel Ventura i Balanyà
Miquel Ventura i Balanyà (Reus, Baix Camp, 7 de gener de 1878 — Madrid, 2 de desembre de 1930), també conegut amb el pseudònim de Euphemia Llorente de Domingo als seus últims anys de vida, va ser un escriptor, professor i filòleg occitanista català.
Taula de continguts |
[modifica] Vida
El 1900 aconseguí la càtedra de francès de l'Escola Normal Superior de Madrid. El 1904 se n'anà a França, on estudià llenguadocià a la Societat de Llengües Romàniques de Montpeller. S'incorporà a l'ambaixada espanyola a París, on exercí com a agregat diplomàtic. L'any 1907 viatjà als Estats Units i fou professor de llengües i literatura romàniques a la Universitat de Cornell. Posteriorment tornà a Madrid per a exercir de catedràtic d'anglès fins que fou destituït.[1]
Publicà diversos manuals d'anglès i de francès, entre els quals cal destacar Elements gramaticals de llengua francesa, en fascicles. Edità a Reus la Biblioteca Foc Nou, de la qual sortiren sis volums i, durant molts anys, fou col·laborador al diari catalanista reusenc El Somatent. Durant la seva estada a Madrid, fou fundador de la Biblioteca do Pobo Galego, que tingué una vida efímera.[2] Va publicar articles en revistes com Lo Somatent, Paraula d'Oc, La Nova Cathalunya, Lo Ventall, Lo Lliri, La Palma, Revista del Centro de Lectura, Patria Nova i Foment; essent el més famós Vers la unificació dels parlars d'Oc al Paraula d'Oc.
Va ser famós per propugnar una ortografia unificada per a l'occità i el català seguint l'etimologia i les arrels trobadoresques d'ambdues llengües. Amb el nom de la seva dona Eufèmia Llorente de Domingo publicà el 1930 dues edicions del llibret Studi etymològic dels noms Cathalunya e cathalà.
[modifica] Obra
- Elements grammaticals de llengua francesa (1898)
- Cent cançons (1898)
- Contes populars gascons (1905), traducció
- Manfret (1905), traducció d'un poema dramàtic de Lord Byron
- ¡Fala armoñosa, non morrerás! (1916), en gallec
- Orthóepie française et livre de lecture (1916)
- English Orthoepy and Reading Book (1916)
- Remembrances (de vint anys arrera) (1920), cinc capítols de les seves memòries incompletes publicats a la Revista del Centre de Lectura
- Pom de ponceyles (1924)
- Toia marcida (1928)
- Pengirics mediterranis. Salou (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1930)[3]
- Del meu Dietari. Terra endins ampla és Castella (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1930)[3]
- El Crist de la Purissima Sang. Divendres Sant (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1930)[3]
- Study etymológic dels noms Cathalunya e cathalá (1930), dues edicions succesives
[modifica] Proposta d'ortografia unificada
Amb Vers l'unifiació dels parlars d'Oc Miquel Ventura proposa les bases d'una ortografia unificada. Cal destacar un conservadorisme elevat en dígrafs llatins com "th", "ph", "sc-" entre d'altres simplificats en la norma Fabriana. Heus ací els trets més importants[4]:
- Usar les formes balears per a la 1ª persona del singular del Present d'indicatiu: pens, menj...
- Usar el plural femení "-as" llevat que els occitans acceptin la forma "-es".
- Usar les formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, nos i vos.
- Usar la conjunció copulativa "e" i no "i".
- Usar les formes medievals per a la 2ª persona del plural -atz-, -etz-, -itz-, -otz- en comptes dels moderns -au-, -eu-, -iu-, -ou-: "menjatz", "voletz" "venitz" o "sotz".
- Usar "l" i no "ll" inicial i escriure "yl" o "lh" en els casos on els occitans escriguin "lh".
- Subjuntiu amb el morfema -e- i no -i- català.
- Usar -z- quan en occità hi hagi una -s- i al català s'hi hagi emmudit: "veí" > "vezí" o "raó" > "razó"
- Tota "n" final occitana caurà i s'haurà de marcar amb accent o signe ortogràfic: "natió", "pà", "ví"...
- Els occitans provençals hauran de canviar la -u- per -l-: "sau" > "sal", "casteu" > "castel", "autre" > "altre"...
- Usar -it- quan en llatí és -ct-: "fruita", "fait" (fet), "luita" (lluita), "leit" (llet)...
- Els -ie- occitans hauran d'escriure's -e- i -o- i -u-: "primier" > "primer", "Dieu" > "Deu", "vielh" > "velh", "huec" > "foc", "uelh" > "ulh"
- Els -h- i -ue- gascons hauran d'escriure's -f- i -o- respectivament: "huec" > "foc", "luec" > "loc" (lloc), "hemna" > "femna" (dona).
- Els -ue- /-e- lenguadocians hauran d'escriure's -u-: "uelh"/"elh"/"el" > "ulh", "luenh"/"lenh" > "luny"
- S'escriuran -ix- els -iss- o -ish-: "creisser" > "creixer", "peis" > "peix"...
[modifica] Referències
- ↑ http://museus.reus.cat/contvar/modules.php?name=News&file=article&sid=837&color=1&web=&numplana=2042
- ↑ «Miquel Ventura i Balanyà». A l'Enciclopèdia. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
- ↑ "Vers la unificació dels parlars d'Oc" extret de Paraula d'Oc núm 2
[modifica] Enllaços externs
- Banús i Sans, Josep M.. «La vida i obra de Michel Ventura Balañá» (PDF). Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 37, quarta època (Juliol 1955).
- Fornés, Lluís. «Euphemia Llorente i el filòleg Michel Ventura Balanyà» (PDF). Revista Paraula d'Òc, núm. 3 (Juny 1999).