Miquel Ventura i Balanyà

Miquel Ventura i Balanyà (Reus, Baix Camp, 7 de gener de 1878 — Madrid, 2 de desembre de 1930), també conegut amb el pseudònim de Euphemia Llorente de Domingo als seus últims anys de vida, va ser un escriptor, professor i filòleg occitanista català.

Vida

El 1900 aconseguí la càtedra de francès de l'Escola Normal Superior de Madrid. El 1904 se n'anà a França, on estudià llenguadocià a la Societat de Llengües Romàniques de Montpeller. S'incorporà a l'ambaixada espanyola a París, on exercí com a agregat diplomàtic. L'any 1907 viatjà als Estats Units i fou professor de llengües i literatura romàniques a la Universitat de Cornell. Posteriorment tornà a Madrid per a exercir de catedràtic d'anglès fins que fou destituït.

Publicà diversos manuals d'anglès i de francès, entre els quals cal destacar Elements gramaticals de llengua francesa, en fascicles. Edità a Reus la Biblioteca Foc Nou, de la qual sortiren sis volums i, durant molts anys, fou col·laborador al diari catalanista reusenc El Somatent. Durant la seva estada a Madrid, fou fundador de la Biblioteca do Pobo Galego, que tingué una vida efímera. Va publicar articles en revistes com Lo Somatent, Paraula d'Oc, La Nova Cathalunya, Lo Ventall, Lo Lliri, La Palma, Revista del Centro de Lectura, Patria Nova i Foment; essent el més famós Vers la unificació dels parlars d'Oc al Paraula d'Oc.

Va ser famós per propugnar una ortografia unificada per a l'occità i el català seguint l'etimologia i les arrels trobadoresques d'ambdues llengües. Amb el nom de la seva dona Eufèmia Llorente de Domingo publicà el 1930 dues edicions del llibret Studi etymològic dels noms Cathalunya e cathalà.

Obra

• Elements grammaticals de llengua francesa (1898)
• Cent cançons (1898)
• Contes populars gascons (1905), traducció
• Manfret (1905), traducció d'un poema dramàtic de Lord Byron
• ¡Fala armoñosa, non morrerás! (1916), en gallec
• Orthóepie française et livre de lecture (1916)
• English Orthoepy and Reading Book (1916)
• Remembrances (de vint anys arrera) (1920), cinc capítols de les seves memòries incompletes publicats a la Revista del Centre de Lectura
• Pom de ponceyles (1924)
• Toia marcida (1928)
• Pengirics mediterranis. Salou (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1930)
• Del meu Dietari. Terra endins ampla és Castella (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1930)
• El Crist de la Purissima Sang. Divendres Sant (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1930)
• Study etymológic dels noms Cathalunya e cathalá (1930), dues edicions succesives

Proposta d'ortografia unificada

Amb Vers l'unifiació dels parlars d'Oc Miquel Ventura proposa les bases d'una ortografia unificada. Cal destacar un conservadorisme elevat en dígrafs llatins com "th", "ph", "sc-" entre d'altres simplificats en la norma Fabriana. Heus ací els trets més importants:

• Usar les formes balears per a la 1ª persona del singular del Present d'indicatiu: pens, menj...
• Usar el plural femení "-as" llevat que els occitans acceptin la forma "-es".
• Usar les formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, nos i vos.
• Usar la conjunció copulativa "e" i no "i".
• Usar les formes medievals per a la 2ª persona del plural -atz-, -etz-, -itz-, -otz- en comptes dels moderns -au-, -eu-, -iu-, -ou-: "menjatz", "voletz" "venitz" o "sotz".
• Usar "l" i no "ll" inicial i escriure "yl" o "lh" en els casos on els occitans escriguin "lh".
• Subjuntiu amb el morfema -e- i no -i- català.
• Usar -z- quan en occità hi hagi una -s- i al català s'hi hagi emmudit: "veí" > "vezí" o "raó" > "razó"
• Tota "n" final occitana caurà i s'haurà de marcar amb accent o signe ortogràfic: "natió", "pà", "ví"...
• Els occitans provençals hauran de canviar la -u- per -l-: "sau" > "sal", "casteu" > "castel", "autre" > "altre"...
• Usar -it- quan en llatí és -ct-: "fruita", "fait" (fet), "luita" (lluita), "leit" (llet)...
• Els -ie- occitans hauran d'escriure's -e- i -o- i -u-: "primier" > "primer", "Dieu" > "Deu", "vielh" > "velh", "huec" > "foc", "uelh" > "ulh"
• Els -h- i -ue- gascons hauran d'escriure's -f- i -o- respectivament: "huec" > "foc", "luec" > "loc" (lloc), "hemna" > "femna" (dona).
• Els -ue- /-e- lenguadocians hauran d'escriure's -u-: "uelh"/"elh"/"el" > "ulh", "luenh"/"lenh" > "luny"
• S'escriuran -ix- els -iss- o -ish-: "creisser" > "creixer", "peis" > "peix"...

Enllaços externs

• Banús i Sans, Josep M.. «La vida i obra de Michel Ventura Balañá» (PDF). Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 37, quarta època (Juliol 1955).
• Fornés, Lluís. «Euphemia Llorente i el filòleg Michel Ventura Balanyà» (PDF). Revista Paraula d'Òc, núm. 3 (Juny 1999).