Miquel Viladrich i Vila
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 març 1887 Torrelameu (Noguera) |
| Mort | 5 juliol 1956 (69 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Wifredo Viladrich |
Premis | |
Miquel Viladrich Vila (Torrelameu, Lleida, 1887 - Buenos Aires, Argentina, 1956) fou un pintor català. La seva pintura és figurativa, d'un ingenuïsme volgut i refinat i sovint amb temàtica popular.
Biografia[modifica]
En l'òrbita de l'anomenat simbolisme decadentista espanyol destaca la figura del pintor Miquel Viladrich, un els grans protagonistes de l'anomenada tradició pictòrica lleidatana. Nascut el 1887, de jove es relacionà amb el grup dels anomenats Heptantropos — grup heterodox i bohemi encapçalat per Paco Mercé—i col·laborà a les planes de les revistes satíriques Lo gat de famades i Poticracia. Becat per la Diputació de Lleida, començà la carrera d'arquitectura a Barcelona, que alternà amb la seva formació artística, tot i que aviat es decantà definitivament per la pintura. Es trasllada a Madrid l'any 1907, allí conegué al dibuixant Lluís Bagaria i al que seria el seu company inseparable, l'escultor Julio Antonio.[1]
Ben aviat participarà de les tertúlies del Nuevo Café Levante, cenacle de la generació simbolista peninsular promoguda per Ricardo Baroja i Ramon M. del Valle-Inclán i establiria relacions fecundes amb importants noms de la literatura i del pensament espanyol com Ramón Gómez de la Serna o Pérez de Ayala.[1]
L'any 1913 marxa a París i entra en contacte amb el pintor Anglada Camarasa i amb el mecenes Milton Huntington, fundador de la Hispanic Society of America (Nova York), el principal centre difusor de la figura i l'obra de Viladrich arreu dels Estats Units. El seu treball, a mig camí entre el costumisme i l'estètica pròpia del simbolisme, és el resultat d'un afany viatger i d'una sorprenent capacitat d'impregnar la seva pintura dels diferents trets locals. Després de residir durant un cert temps a Fraga (el Baix Cinca). En el temps que va estar vivint a Fraga va pintar uns murals al Castell de la ciutat, així com a l'Ajuntament de Barcelona, al final de l'escala negra. Passarà tota la Guerra civil a Barcelona fins al 1940, any en què viatjarà a l'Argentina per a instal·lar-s'hi definitivament fins al dia de la seva mort. Al Museu de la Hispanic Society of Amèrica de Nova York s'hi troben al voltant d'uns quaranta quadres. També es conserva obra seva al Museu d'Art Jaume Morera, com la pintura a l'oli Zapatero moro (1933) o Les Hermètiques (1909).[1]
Exposicions destacades[modifica]
- 2007 - Viladrich. Primitiu i perdurable, Museu d'Art Jaume Morera[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2
- ↑ «Historial d'exposicions del Museu d'Art Jaume Morera de Lleida». Web. Museu d'Art Jaume Morera. [Consulta: 7 agost 2013].
Bibliografia[modifica]
- Tudelilla, Chus (dir.). Viladrich, primitiu i perdurable (en català i castellà). Ajuntament de Fraga, Generalitat de Catalunya, Gobierno de Aragón, Ibercaja, 2007, p. 399. ISBN 978-84-8380-034-8.
- Enciclopèdia Universal Sopena. Volum 9. 1963 Editorial Ramón Sopena. Barcelona
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Viladrich i Vila |
- Oli. Caçador d'iguanes Arxivat 2007-10-20 a Wayback Machine.