Miquel Vilatimó i Costa
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1890 Vic (Osona) |
| Mort | 1936 (45/46 anys) Tarragona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Filòsof i professor universitari |
Miquel Vilatimó i Costa (Vic, Osona, 1890 – Tarragona, 1936) va ser un filòsof i professor universitari català. Fou proclamat màrtir i beat per l'Església catòlica a la Beatificació de Tarragona.
Estudià al seminari de Vic i a la Universitat Catòlica de Lovaina. S'ordenà sacerdot el 1913. Durant la primera guerra mundial interrompé els estudis i col·laborà amb el cos de sanitat de l'exèrcit belga, però ben aviat s'incorporà al Seminari de Vic, com a professor d'Ètica, de Dret Natural i de Sociologia. El 1920 es doctorà en Filosofia per Universitat Catòlica de Lovaina. De retorn a Catalunya es reincorporà a la seva càtedra del Seminari, on impartí Metafísica. Poc després obtingué la càtedra de psicologia en la Universitat Pontifícia de Tarragona (1923). Amplià estudis a Alemanya (1933), on denuncià el cas de Teresa Neuman i projectà un viatge, fallit, a l'URSS.
Col·laborà en les revistes la Gazeta de Vich, Analecta Sacra Tarraconensia, Catalunya Social i el diari de Tarragona La Cruz.[1][2]
Obra[modifica]
- Les noves actituds del socialisme en la transformació d'Europa (Balmesiana, Vic, 1919)
- El sindicalismo. Sus errores y sus peligros (Balmesiana, Vic, 1921).
Referències[modifica]
- ↑ Cf. SALARICH I TORRENTS, Miquel S., S. YLLA-CATALÀ I GENÍS, Miquel. Vigatans il·lustres. Vic, Patronat d'Estudis Osonencs, 1983, Osona a la Butxaca, 5-6.
- ↑ Cf.ROVIRÓ I ALEMANY, Ignasi. Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del seminari de Vic (1749 – 1968). Vic, Patronat d'Estudis Osonencs, 2000, Osona a la butxaca 22 – 23.