Miquel d'Oms i de Sentmenat
Biografia | |||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | ? Elna | ||||||||||||||
Mort | 1576 | ||||||||||||||
59è President de la Generalitat de Catalunya | |||||||||||||||
1548 – 1551 | |||||||||||||||
1560 – 1563 | |||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||
Camp de treball | Abat | ||||||||||||||
Lloc de treball | Barcelona | ||||||||||||||
Ocupació | polític | ||||||||||||||
Família | |||||||||||||||
Càrrec eclesiàstic | Canonge i sagristà d'Elna. | ||||||||||||||
|
Miquel d'Oms i de Sentmenat (? - 1576) fou canonge i sagristà d'Elna i abat de Santa Maria d'Arles (1564-1576) i el 59è President de la Generalitat de Catalunya (1548-1551), elegit el 22 de juliol de 1548, i de Catalunya (1560-1563).
Biografia
El seu llinatge provenia del castell d'Oms. Era fill de Berenguer VI d'Oms i de Perapertusa (?-1541) i d'Anna de Sentmenat i de Pau, senyora de Rubí. Era germà d'Antoni I d'Oms de Santapau i de Sentmenat, cavaller de l'orde de Sant Jaume.
En aquest mandat continuaren les tensions a la zona de Perpinyà per les actuacions del lloctinent, en aquest cas Joan Fernández Manrique de Lara, contraries a les institucions catalanes. Els hostigaments dels francesos ja feia uns anys que comportava l'estada de tropes reials a la zona fronterera i un solapament d'autoritats. En aquesta ocasió, els soldats havien sortit de la ciutadella per a instal·lar-se a les cases, d'algunes de les quals havíem desallotjat als seus propietaris. La Generalitat és informada i envià una representació de braços a Perpinyà per parlar amb el lloctinent i un altre a Alemanya per parlar amb el rei. Aquesta segona estava encapçalada per Miquel d'Oms.
Precedit per: Jaume Caçador |
President de la Generalitat de Catalunya 1548–1551 1r mandat |
Succeït per: Onofre de Copons i de Vilafranca |
Precedit per: Ferran de Lloaces i Peres |
President de la Generalitat de Catalunya 1560–1563 2n. mandat |
Succeït per: Onofre Gomis |
Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)