Miquel de Sinnada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Miquel de Sinnada, o
el Confessor

Monestir d'Ivíron, amb relíquies del sant
bisbe i confessor
Nom secular Μιχαήλ (Mihaél)
Naixement segona meitat del segle VIII
Frígia?
Defunció 826 o 818
Sinnada (Frígia, actual Şuhut, Turquia)
Enterrament Crani al Monestir de la Gran Laura de Sant Atanasi del Mont Athos; relíquies al Monestir d'Ivíron del Mont Athos
Commemoració en Església catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 23 de maig (occident i orient), 5 de juny (Església de Geòrgia)
Fets destacables Bisbe de Sinnada
Iconografia Com a bisbe bizantí

Miquel de Sinnada o el Confessor (Àsia Menor, s. VIII - Sinnada, Frígia, 826) (Μιχαήλ) fou bisbe de Sinnada (Synnada) o Synnas a Frígia. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De jove volgué fer vida religiosa i Tarasi, patriarca de Constantinoble, l'envià a un monestir de la costa de la Mar Negra, on fou company del també futur bisbe Teofilacte de Nicomèdia. Els dos destacaren pel rigor de la disciplina i la seva virtut, i se'ls atribuí un miracle que posà fi a una greu sequera, ja que segons la llegenda, la pluja només arribà mercès a les seves pregàries.

Tarasi designà Miquel, per la seva virtut, bisbe de Sinnada cap al 784. Afavorí la concòrdia entre les esglésies grega i llatina i dugué a terme missions diplomàtiques en nom de l'emperador de Bizanci i del patriarca Tarasi, com la que el portà a Bagdad per negociar la pau amb el califa Harun ar-Raixid. Participà en el setè concili ecumènic de Nicea, en 787. Durant el període de la iconoclàstia fou desterrat per Lleó V l'Armeni a Eudokiada, a causa de la seva postura ortodoxa. Tornà a Sinnada a la mort de l'emperador, en 820. Altres fonts diuen que morí en l'exili cap al 818.

Va escriure Expositio Maximorum Miraculorum SS. Archangelorun referenciada per Lleó Al·laci a De Symeonibus.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Venerat per catòlics i ortodoxos, la seva festivitat és el 23 de maig; a Geòrgia, se celebra el 5 de juny. Se'n conserva el crani al monestir de la Gran Laura de Sant Atanasi del Mont Athos, i altres relíquies al monestir d'Iveron, també a l'Athos.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]