Miquel del Roig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:34, 9 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMiquel del Roig

Concert de Miquel del Roig a Igualada (2014)
Biografia
NaixementMiquel Vendrell i Llambrich[1]
3 juny 1951 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómestre d'escola jubilat
EstilCançó (en tot el ventall)
Influències
InstrumentVeu i guitarra acústica
Segell discogràficPropaganda pel fet
Artistes relacionatsPep Sala, Els Quicos, Titot

Lloc webmiqueldelroig.com
Facebook: miqueldelroigoficial Twitter (X): MiqueldelRoig Musicbrainz: cbc824c9-4bbe-4830-a924-3f709dc8c4ca Songkick: 8719529 Discogs: 6112087 Viasona: miquel-del-roig Modifica el valor a Wikidata

Miquel Vendrell i Llambrich, més conegut pel nom artístic Miquel del Roig, és un cantant ebrenc conegut per oferir concerts en solitari de més d'un parell d'hores amb un popurri de cançons populars, peces pròpies i adaptacions d'èxits contemporanis al català, per la qual cosa és definit com a «cantautot».

« Sempre canto al gust de la gent. Hi ha músics, alguns molt bons, que es perden perquè sempre canten al gust d'ells. Jo toco peces que són les que crec que agradaran més i La farola... és una d'elles. »
— Miquel del Roig

Trajectòria

Va aprendre a tocar la guitarra quan tenia desset anys: llavors formava part de Grup Nou (un conjunt influït pels Beatles) i, als denou anys, de Los Cráneos. Després de fer la mili -durant la qual cantava en misses- se'n va anar a Sant Antoni de Portmany, on tocava amb el grup Babalú. En tornar a Catalunya va seguir cantant durant l'estiu en conjunts com l'Orquestra Líders i, després de dotze temporades, començà a actuar en solitari.

L'any 2002, el propietari del bar La Planassa de Palamós el va llogar per a cantar la nit de Sant Joan: Miquel del Roig -que és el seu malnom patern- hi va acceptar a canvi d'un sopar de gamba rosada.[3] D'ençà ha cantat en el Festival Acústica Figueres, a sales com La Mirona, La Paloma, Lo Submarino o la Stroika; a les universitats de Lleida, Girona i Barcelona; en les Festes del Tura, la Festa Major de Gràcia i les de Sants, el Poble-sec, Horta-Guinardó i Cassoles; a la Fira de Girona o Vilanova i la Geltrú i al Camp Nou.[4]

Vint anys després del primer disc,[5] la Diada de Sant Jordi del 2012 va publicar Les millors cançons de Miquel del Roig, presentat oficialment el 10 de maig al CAT de Gràcia amb la participació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i Francesc Ribera «Titot».[6]

Discografia

Any Nom del disc Segell Detalls
1993 La farola, la farola Picap Amb El pescador d'arràs i La farola, la farola
2010 M'agrada la Cala ? Senzill amb la col·laboració de Pep Sala
2012 Les millors cançons de Miquel del Roig Propaganda pel fet[7] Amb Anem a Palamós, La farola i Sempre ens quedarà l'Empordà

Referències

  1. YouTube Miquel del Roig a Catalunya Ràdio.
  2. Rockviu És qüestió de knack
  3. Surtdecasa.cat Miquel del Roig: la gramola ebrenca que ha conquistat les terres gironines
  4. Les millors cançons de Miquel del Roig nota de premsa
  5. VilaWeb Miquel del Roig presenta el nou disc a l'Espai VilaWeb
  6. 7sis ProduccionsPresentació de nou disc: Les millors cançons de Miquel del Roig
  7. Miquel del Roig a Propaganda pel fet

Enllaços externs

  • Blogger blog amb agenda actualitzada