Miquel dels Sants Oliver i Tolrà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:30, 30 abr 2016 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMiquel dels Sants Oliver i Tolrà

Miquel del Sants vist per Ramon Casas (MNAC)
Biografia
Naixement4 maig 1864 Modifica el valor a Wikidata
Campanet (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1920 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director La Vanguardia
1901 – 1920
← Modesto Sánchez Ortiz – Gaziel → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix permembre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans
director de La Vanguardia
President de l'Ateneu Barcelonès
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, escriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJoan Lluís Oliver i Sabrafín Modifica el valor a Wikidata
Placa a Miquel dels Sants Oliver, a la façana de l'Ateneu Barcelonès

Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (Campanet, Mallorca, 4 de maig de 1864 - Barcelona, 9 de gener de 1920)[1] fou un periodista, assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director de La Vanguardia. Juntament amb mossèn Antoni Maria Alcover, va iniciar la recuperació del català a l'inici del segle XX.

Biografia

Nasqué en una família benestant. El seu pare, Joan Lluís Oliver i Sabrafín, era un destacat periodista que havia treballat per El Correo de Mallorca i La Almudaina, entre d'altres.[2] Acabat el batxillerat començà a treballar a La Opinión i El Anunciador Balear.[2] El 1881, en ocasió del segon centenari de la mort de Pedro Calderón de la Barca, va rebre una menció honorífica en un concurs de l'Ajuntament de Palma.[2]

El mateix 1881 es traslladà a Barcelona per a estudiar Dret. Travà relacions amb gent propera a la revista L'Avenç i al modernisme català com Narcís Oller, Josep Yxart, Francesc Matheu, Joan Sardà i d'altres, dels qui aprengué el que va poder.[2] No deixà mai d'escriure durant aquesta etapa, i quan tornà a Palma escrigué anàlisi política a La Almudaina i fundà La Roqueta, en català.[2] Després de tornar a Barcelona per acabar la carrera de Dret, el 1892 retornà a Palma per a treballar al consell d'administració del banc Fomento Agrícola Balear, mentre seguia treballant de periodista, on anà ascendint fins que el 1897 fou nomenat director del banc de La Almudaina.[2]

La darrera dècada del segle XIX escrigué articles i llibres, com La cuestión regional, el 1899, on criticava el centralisme de la Restauració espanyola, una obra que va marcar l'inici del Mallorquinisme i del regionalisme balear. D'aquesta època també destaquen Cosecha periodística del 1891, Mallorca durante la primera revolución, 1808-1814, del 1901 o La literatura en Mallorca, el 1903.[2]

El 1903 decidí tornar a Barcelona, incià col·laboracions amb el Diari de Barcelona fins a ser-ne director el 1904, un càrrec que ostentà dos anys, fins que marxà per diferències ideològiques.[2] El 1906 passà a esdevenir membre preeminent de la troica directiva de La Vanguardia, juntament amb Ezequiel Boixet i Alfred Opisso, fins que el 1916 fou designat director, càrrec que mantingué fins al 1920, any de la seva mort.[2] Sota la direcció de Miquel dels Sants Oliver, La Vanguardia contractà prestigiosos col·laboradors del Diari de Barcelona, degà de la premsa continental, i fou el primer diari espanyol que envià corresponsals a París i Berlín. En aquella època es convertí, amb més de 80.000 exemplars, en el diari de més difusió de Catalunya.

Fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona des del 1913.[3] i el 1917 fou elegit president de l’Ateneu Barcelonès.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Miquel dels Sants Oliver i Tolrà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Payeras, Miquel «La mirada més perspicaç». El Temps, 1568, 01-07-2014, pàg. 52-53 [Consulta: 3 juliol 2014].
  3. ↑ (Mendoza, 1995), núm. 141.

Bibliografia

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282 p. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miquel_dels_Sants_Oliver_i_Tolrà&oldid=16870472»