Miracle a Milà
| Miracolo a Milano | |
|---|---|
| Fitxer:Miracolomilano.jpg | |
| Fitxa | |
| Direcció | Vittorio De Sica |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Guido Fiorini |
| Producció | Vittorio De Sica |
| Dissenyador de producció | Guido Fiorini  |
| Guió | Vittorio De Sica Suso Cecchi d'Amico Mario Chiari Adolfo Franci Cesare Zavattini, adaptació de la seva novel·la Totò il buono |
| Música | Alessandro Cicognini |
| Dissenyador de so | Bruno Brunacci |
| Fotografia | Aldo Graziati |
| Muntatge | Eraldo Da Roma |
| Vestuari | Mario Chiari |
| Productora | Ente Nazionale Industrie Cinematografiche |
| Distribuïdor | Criterion Collection |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1951 |
| Durada | 100 minuts |
| Idioma original | italià |
| Rodatge | Milà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | pel·lícula basada en un conte de fades, cinema fantàstic, drama i comèdia |
| Lloc de la narració | Itàlia |
        | |
Miracle a Milà (títol original en italià: Miracolo a Milano) és una pel·lícula italiana de Vittorio De Sica i Cesare Zavattini, estrenada el 1951. Conte poètic en el qual s'enfronten el món ingenu dels pobres i el món àvid dels rics, aquesta pel·lícula va obtenir la Palma d'or al festival de Cannes el 1951. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Toto ha estat trobat en les cols del seu hort per una vella que el criarà. Després de la seva mort, passa la seva joventut en un orfenat i en surt certament pobre però continua sent un noi simpàtic. Fa el bé al voltant d'ell, organitzant una veritable barri de barraques per a vagabunds. Ara bé, sobre aquest terreny aflora el petroli i el vagabund Rapi buscarà un ric home de negocis per revelar-li el secret per diners… L'home de negocis recompra el terreny i vol fer-ne fora els habitants. Mentre que Lolotta, la fada, arriba del paradís per portar-li el colom que els satisfarà. Toto salva el barri de barraques gràcies al colom però després de moltes desgràcies, els vagabunds se'n van a viure al paradís, l'únic indret on poden ser feliços.[2] Tot i contenir elements fantàstics, constitueix, juntament amb El lladre de bicicletes i Umberto D. la gran trilogia neorealista de De Sica.
Repartiment
- Francesco Golisano: Toto
- Emma Grammatica: Lolotta, la fada
- Brunella Bovo: Edwige
- Paolo Stoppa: Rapi
Al voltant de la pel·lícula
- El personatge de Toto d'aquesta pel·lícula no té cap vincle amb l'actor Totò i el seu paper recurrent, un dels més populars del cinema italià.
Premis i nominacions
Premis
- 1951: Palma d'Or al Festival de Cannes 1951
- 1951: Ruban d'argent a la millor direcció artística per Guido Fiorini
- 1951: Premi NYFCC a la millor pel·lícula estrangera
Nominacions
- 1953: BAFTA a la millor pel·lícula
- 1953: BAFTA al millor actor per Francesco Golisano
Referències
- ↑ esadir.cat. Miracle a Milà. esadir.cat.
- ↑ «Miracolo a Milano». The New York Times.
Enllaços externs
Miracle a Milà a Internet Movie Database (anglès)
Miracle a Milà a TCM Movie Database (anglès)
Miracle a Milà a Allmovie (anglès)
Miracle a Milà a FilmAffinity (anglès)
Miracle a Milà a Rotten Tomatoes (anglès)- Miracle a Milà a Cannes-fest.com
