Miramar (Mallorca)
| ||||
| Tipus | Possessió  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Valldemossa (Mallorca) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-54-0000054-00006 | |||
._Capilla.jpg)
Miramar és una possessió situada a Valldemossa, just en el límit d'aquest municipi i Deià.[1]
El 1276 el rei de Mallorca Jaume II hi va fundar, a petició de Ramon Llull, un monestir per a acollir un col·legi de missioners dedicat a l'ensenyament de l'àrab i altres llengües orientals.[2][3]
Precisament Ramon Llull, que el 1273 ja s'havia retirat una temporada a Randa per fer-hi vida contemplativa, passà gairebé tres anys a Miramar, dedicant-se a ensenyar 12 frares i a escriure algunes de les seves obres.
El 1457 s'hi va fundar la primera impremta de Mallorca, i va ser aquí on es va imprimir el primer llibre publicat a l'illa.[4]
L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria la va comprar el 1872, enamorant dels paisatges d'aquesta zona de la costa mallorquina.[4] L'Arxiduc va escriure a Die Balearen: "sens dubte, cap altre lloc de la terra pot dur amb més propietat el nom de Miramar".[5]
En aquella època la possessió també incloïa a ponent les terres i vinyes de s'Estaca, on l'Arxiduc va construir-hi el 1878 una singular casa d'estil sicilià que avui dia pertany a l'actor nord-americà Michael Douglas i a la seva ex dona Diandra.[6]
En morir l'Arxiduc va deixar la propietat de Miramar al seu secretari mallorquí, n'Antoni Vives; els seus descendents hi segueixen vivint.
S'hi pot visitar un museu on hi ha alguns objectes, documents i obres d'art relacionats amb el món de Ramon Llull i l'Arxiduc.
Referències[modifica]
- ↑ Vernet i Mateu, Albert «Ramon Lull – Visió poètica». Revista Internacional d'Humanitats. Universitat Autònoma de Barcelona / Centro de Estudos Medievais - Oriente & Ocidente EDF/FEUSP, Núm. 40, 2017, pàg. 47-64. ISSN: 1516-5485 [Consulta: 27 juny 2018].
- ↑ Rafael, Juan «VII Centenario de la muerte de Jaime I El Conquistador, de la coronación de Jaime II como Rey de Mallorca, Conde del Rossellon, Cerdaña y Conflent y señor de Montpeller y de la fundación del Colegio de Miramar (1276- 1976)». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis històrics Imagen de portada de la revista Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Núm. 35, 1976-1977, pàg. 1-4. ISSN: 0212-7458 [Consulta: 27 juny 2018].
- ↑ Guasp Gelabert, Bartolomé «Acuciantes empeño y deseo en Ramon Llull: su evangelización de los infieles con sed de martirio: Con motivo del séptimo centenario de la Fundación de Miramar (1276-1976)». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis històrics, Núm. 35, 1976-1977, pàg. 395-407. ISSN: 0212-7458 [Consulta: 27 juny 2018].
- ↑ 4,0 4,1 Rullan, Onofre; Vera, J. Fernando (ed.); Olcina, Jorge (ed.); Hernández, María (ed.). «El archiduque Luis Salvador Habsburgo-Lorena (1847-1915), geógrafo». A: Paisaje, cultura territorial y vivencia de la Geografía. Libro homenaje al profesor Alfredo Morales Gil. San Vicente del Raspeig: Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2016, p. 895-920. ISBN 978-84-16724-03-1 [Consulta: 27 juny 2018].
- ↑ Roca, Francesc «1869: Die Balearen». 20 Minutos, 10-10-2005 [Consulta: 27 juny 2018].
- ↑ Franco Mimmi, Franco. Mallorca, la isla de los escritores. Lampi di stampa, 2015, p. 24. ISBN 978-88-488-1591-8 [Consulta: 27 juny 2018].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miramar |
- Garcías Palau, Sebastián. El Miramar de Ramón Llull. Palma: Diputación Provincial de Baleares, Instituto de Estudios Balearicos. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1978. ISBN 84-600-1020-1.
- BAUÇÀ DE MIRABÒ, Concepció. Ramon Llull i el monestir de Miramar. El patrimoni artístic (1276-2016). Palma: Lleonard Muntaner editor, 2018.