Miran Xah

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per la capital de l'agència de North Waziristan i les ATAF (FATA) vegeu Miranshah

Miran Xah (1366 - 16 d'abril de 1408) (Persa میران شاہ) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek. Es va casar amb dues princeses genguiskhànides i va rebre el títol de "güregen" (gendre reial)

El 1380 fou nomenat governador del Khurasan on va compatir el poder amb diversos generals de Tamerlà. El 1382 es va casar amb Khanzada, vidual del seu germà Jahangir ibn Timur, amb el que va tenir a Khalil Sultan i a Bikisi Sultan (o Bigisi Sultan), que fou la neta preferida de Tamerlà (els dos foren criats a la cort del seu avi). Va rebre el govern de Kandahar el 1383, i el mateix any va sufocar la revolta de la dinastia kart contra els timúrides. El 1384/1385 va acompanyar al seu pare a Pèrsia occidental. El 1386 va derrotar a un exèrcit de l'Horda d'Or que anava a Pèrsia i va fer molts presoners encara que Tamerlà els va alliberar sota lleus condicions. El 1388/1389 va acompanyar altre cop al pare a Khwarizm i el 1390/1391 a l'estepa Kiptxak. El 1392/1396 va participar en la campanya de cinc anys a Pèrsia occidental. Durant tot aquest temps va tornar ocasionalment al Khurasan on va reprimir alguna revolta local.

El 1393 va rebre el govern de l'Azerbaidjan i la Pèrsia occidental, però no hi va anar immediatament; el 1394 va executar al cap dels Hurufiyya, Fadl Allah Astarabadi; els hurufiyya consideraven al príncep com l'anticrist, i l'anomenaven Maran Shah (Rei de les Serps); el 1395/1396 va fer una nova campanya amb el seu pare a l'estepa Kiptxak. El 1396 Miran Shah va convidar a tots els prínceps kàrtides encara vius i els va matar a tots. El 1396 fou nomenat governador del Takhi-i-Hulagu, que incloïa l'Azerbaidjan, amb les ciutat de Sultaniyah, antiga capital ilkhànida, i Tabriz. Segons Minorsky Muhammad Sultan havia estat nomenat governador de Fars i el 1396 va veure ampliada la seva jurisdicció a Khuzistan i Luristan[1] però com se sap que el govern del Fars havia estat concedit el 1394 a Pir Muhammad ibn Umar Shaykh i que aquest el va exercir (en el seu primer període de govern) fins al 1401, cal pensar que es tractaria d'una confusió entre Muhammad Sultan (Muhammad Sultan ibn Jahangir) i Pir Muhammad Sultan (Pir Muhammad ibn Umar Shaykh). L'estiu de 1398 va sortir de Tabriz per sotmetre als djalayàrides de Bagdad però va haver de renunciar a l'expedició; alguns rumors van arribar a Tamerlà de que Miran Shah el volia substituir; el pare a més a més ja tenia alguns problemes sobre qüestions de govern i impostos amb el fill, al que darrerament havia recriminat no haver aconseguit arrabassar als djalayàrides la fortalesa de Alindjak.

El 1399 Mihran Shah i la seva esposa Khanzada es van enemistar sembla que al ser acusada ella d'alguns actes immorals; la princesa va anar a esperar a Tamerlà i va presentar una sèrie de queixes sobre la moralitat del seu marit, al que va denunciar a més de no complir els seus deures de governant i no obeir les ordes paternes, dedicant-se només als plaers personals; Tamerlà va fer una investigació (finals del 1399): va enviar al seu nebot Sulayman Shah per amonestar a Miran Shah. Aquest va retornar amb Sulayman i va perdre el govern de l'Azerbaidjan; va quedar a la cort del pare durant quatre anys i els seus amics i consellers foren executats. Des e llavors Mihran Shah i Khanzada van viure separats a la cort de Tamerlà. Mihran Shah va poder anar el 1403 al govern del seu fill Abu Bakr ibn Miran Shah, però no va poder sortir de Bagdad fins que el pare el va autoritzar la primavera del 1404.

A causa d'un accident va tenir problemes de coordinació mental i ja no va poder optar a succeir a Tamerlà quan aquest va morir el 18 de febrer de 1405. El seu fill Abu Bakr ibn Miran Shah es van enfrontar al seu germà (i nominalment el seu superior) Muhammad Umar Mirza i finalment Abu Bakr es va imposar i va entrar a la capital Tabriz el mateix 1405. Umar va recuperar la ciutat però els seus soldats van fer actes contra la població que es va revoltar i va cridar a Abu Bakr que la va recuperar. Els dos germans van donar suport a un fill de Tamerlà, Khalil Sultan, en la successió i fins i tot van marxar a Transoxiana en suport seu però efímerament. El 1406, absent Abu Bakr, el cap turcman rebel Bistam Djagir va entrar a la ciutat però se'n va retirar en acostar-se Shaykh Ibrahim de Xirvan que el 1406 va entregar Tabriz al amir Ahmad Djalayr (de la família djalayàrida). La ciutat va patir la pesta el mateix 1406 el que la va salvar de ser atacada per Abu Bakr. El 4 d'octubre de 1406 Abu Bakr fou derrotat pel cap turcman dels Kara Koyunlu, Kara Yusuf. Durant la fugida dels timúrides les tropes victorioses van entrar a Tabriz i la van saquejar. Kara Yusuf va ocupar Sultaniyya i va traslladar la població a Tabriz (i a Ardabil i Maragha). El contraatac de'Abu Bakr, ajudat ara pel cap turcman Bistam Djagir, fou desfet a la batalla de Sardarud o Sardrud a 8 km al sud de Tabriz (16 d'abril de 1408), en la que va morir Mihran Shah, que fou enterrat al cementiri de Surkhab a Tabriz (1408).

Un fill, Sidi Ahmad ibn Miranshah (casat amb Rukayya Sultan bint Kara Uthman Ak Koyunlu), va fundar a l'Azerbaidjan el clan Miranshahi que va ser influent entre els ak koyunlu. La nissaga de Miran Shah va obtenir el poder a Transoxiana amb el seu nét Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur, i al seu torn un nét d'aquest, Baber, va fundar l'Imperi Mogol.

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Peter Jackson (1986). The Cambridge History of Iran, Volum VI: The Timurid and Safavid Periods. ISBN 0-521-20094-6