Mirtil (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mirtil, segons la mitologia grega, fou un fill d'Hermes i de Faetusa. Era cotxer al servei d'Enomau, rei de Pisa, quan Pèlops, que havia de competir amb el rei en una cursa de carros, el subornà perquè malmetés el carro d'Enomau. Mirtil substituí el cub d'una roda per una peça de cera. A mitja cursa la roda saltà i Enomau morí estavellat, però quan Mirtil anà a reclamar el premi de la traïció, Pèlops el va llançar al mar des d'un precipici. Segons la tradició, el mar de Mirtos s'anomena així en commemoració de Mirtil. Fou transformat en la constel·lació de l'Auriga.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mirtil (mitologia)
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, planes 151-152. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997 ISBN 84-297-4146-1
  • Grimal, Pierre: Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Edicions de 1984. Barcelona. Febrer de 2008. ISBN 978-84-96061-97-2, P. 370.