Mischa Auer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Mischa Auer
Mischa Auer a Sweethearts (1938)
Mischa Auer a Sweethearts (1938)
Nom real: Mischa Ounskowsky
Naixença: 17 de novembre de 1905
Sant Petersburg (Rússia)
Defunció: 5 de març de 1967 (als 61 anys)
Roma (Itàlia)
Origen: Rússia Rússia
Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Norma Tillman (1931-1940)
Joyce Hunter (1941-1950)
Susanne Kalish (1950-?)
Elise Souls Lee (1965-1967)

Pàgina sobre Mischa Auer a IMDb

Mischa Ounskowsky, conegut com a Mischa Auer, (Sant Petersburg, Rússia, 17 de novembre de 1905Roma, Itàlia, 5 de març de 1967) fou un actor cinematogràfic estatunidenc, d'origen rus.

Fugida del seu país[modifica | modifica el codi]

Arran de la revolució bolxevic abandonà el seu país per fugir a Turquia. Després havent mort la seva mare, marxà a Nova York, on viuria amb el seu avi, el famós violinista Auer. A partir de la seva intervenció en un drama d'Ibsen, tingueren lloc llurs principis teatrals: interpretà papers seriosos, molt lluny de la línia que més tard seguiria en el cinema.

En aquells temps treballa en el Broadway novaiorquès, viatjà per Nord-amèrica i també actuà a París. El 1928 inicià els seus treballs en el cinema amb el film Something always happens. En l'època del cinema mut interpretà nombrosos papers secundaris.

El camí de la Fama[modifica | modifica el codi]

Fou pels voltants de 1936 quan la seva vis còmica començà a obrir-li el camí de la fama, amb llur treball en el film My man Godfrey.

A partir de llavors, celebrarien tots els públics del món llur encert en la interpretació caricaturesca de prínceps arruïnats artistes morts de gana i majordoms. En el fons hi havia quelcom de romàntic en la seva comicitat, en el seu rostre d'aristòcrata amb problemes, que li guanyava indefectiblement la simpatia de les masses. En certa forma víctima de l'encasellament, li mancaren ocasions d'enfrontar-se en el cinema amb paper de gran estil, però sempre va saber desenvolupar amb gran dignitat la labor encomanada.

Era una artista de gran honradesa i competència, mestre de la mímica i coneixedor de cinc idiomes. Un dels seus majors èxits fou la seva intervenció en el film Viu com vulguis, de Frank Capra, adaptació cinematogràfica de la peça teatral You can't take it with you. Des del 1949, visqué i treballà a Itàlia i França. També fou, durant diverses temporades, visitant assidu de la Costa del Sol espanyola, on adquirí una casa a Marbella.

Morí quan es disposava a iniciar el rodatge d'una altra pel·lícula.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • Just Imagine (1930)
  • Benson Murder Case (1930)
  • Mata-Hari (1931)
  • King of the wild (1931)
  • Drums of Jeopardy (1931)
  • The Yellow Ticket (1931)
  • The unwritten Law (1932)
  • Sinister Hands (1932)
  • The Sing of the Cross (1932)
  • Rasputin and the empress
  • Murderer at Dawn (1932)
  • The Monster walks (1932)
  • The Midnight patrol (1932)
  • The Last of the Mohicans (1932)
  • Arsene Lupin (1932)
  • Tarzan the Fearles (1933)
  • Flaming signal (1933)
  • Sucker Money (1933)
  • The Intruder (1933)
  • Stamboul Quest (1934)
  • The Crosby case(1934)
  • Bulldog drummond strikes back (1934)
  • Condemned to Live (1935)
  • Mystery Woman (1935)
  • Murder in the Fleet (1935)
  • Adventures of rex and rinty (1935)
  • The house of a thousand candles (1936)
  • Sweethearts (1938)
  • And Then There were none (1945)
  • For you i die (1947)
  • Mr. Arkadin (1955)
  • Nathalie (1957)
  • Les femmes d'abord (1963)
  • The Christmas that almost was't (1966)
  • Per amore..permagia...(1967).

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Suplement 1968-69, pag. 211 de l'enciclopèdia Espasa.
  • Cinefania.com//Mischa+Auer

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mischa Auer Modifica l'enllaç a Wikidata