Mislata

De Viquipèdia

Mislata és un municipi del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València i es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Limita amb Quart de Poblet, Xirivella i la ciutat de València.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Accessos 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Política i administració 6 Monuments i llocs d'interés 7 Social 8 Festes locals 9 Grastronomia 10 Fills il·lustres 11 Enllaços externs

[edita] Geografia

Mislata està situada al marge dret del riu Túria. El relleu del sòl no presenta cap accident que destaque sobre un terreny molt pla, format per al·luvions del quaternari de naturalesa argilenca. El nou llit del Túria parteix en dos el terme municipal.

La població està situada en terreny pla. El seu nucli antic ho constitueix un patrimoni d'estrets i tortuosos carrerons, principalment en la part que va ser moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el segle XVIII.

[edita] Accessos

Mislata es troba al costat de l'autovia V-30, que recorre els marges esquerrà i dret del la nova llera del riu Túria.

L'Empresa Municipal de Transports de València, (EMT), manté diverses línies d'autobusos que arriben fins al municipi i una línia d'autobús nocturn. Cap destacar l'impacte que ha tingut el tornar a tindre ferrocarril (Mislata tenia tramvies a principis del S.XX i línia de rodalies fins als anys seixanta d'aquest segle) en forma de línia :

• 'Mislata', que para en el centre neuràlgic de la ciutat
• 'Mislata Almassil', que és actualment la fi de trajecte de la Línia 3 i que forma part de la Línia 5, que uneix el port, passant abans pels municipis de Quart de Poblet i Manises, amb l'aeroport.

[edita] Història

S'observen en el terme algunes dades de l'ocupació humana durant l'època romana. En la Alqueria Alta, prop de la Presó Model, va aparèixer una moneda hispanoromana de Celsa, de temps de Cèsar August, i al fer els fonaments d'una casa en el carrer del bisbe Irurita es va trobar altres dues monedes imperials, una d'elles de l'època de l'emperador Adrià (117 a 138 de l'Era cristiana).

L'origen del municipi es remunta al temps de la dominació musulmana, i quan la conquesta cristiana era una alqueria de la qual Jaume I d'Aragó va repartir cases i terres a diversos cavallers (tal vegada en pagament de la seua aportació per a sufragar les despeses de la conquesta), però sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En el març de 1238 es va produir el primer atorgament constatable per a cancel·lar un deute del rei a Sanç Llopis d'Albero, altres atorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida tres jovades 'in alqueria de Maçlata', a Pere de Montsó alguna terra i segueixen més assentaments fins a vint-i-set. La qual cosa ve a significar que, al principi, Mislata era una alqueria tenint, a partir del segle XIV, diversos senyors.

En l'afortunada traducció del "Llibre del Repartiment del Regne de València" que va realitzar N'Antoni Ferrando i Francés en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar (1199-1260) esmentant a Mislata en uns bells versos, dient:

<<On està València i les seues cases, els xiscles i el gorgear dels seus ocells i els cants dels seus coloms?.>>

<<On estan els paratges del seu Russafa, del Djisr, del seu Manzil'Ata (Mislata) i del seu Manzil Nasr (Massanassa)?.>>

A causa de la curta distància que hi ha entre aquest municipi i la capital, la història de Mislata està relacionada, en molts aspectes, amb la de la seua capital. Un dels fets pel que més se li coneix és per la Batalla de Mislata, que va tindre lloc en 1348, la qual va posar fi a la rebel·lió de València contra Pere el Cerimoniós.

L'expulsió dels moriscs en 1609 ho va deixar despoblat, pel que el Comte d'Aranda va estendre carta de poblament en 1611. En 1748 el Comte d'Aranda va vendre el senyoriu a Mateo Cebrián, qui va fundar un vincle que va passar per diversos hereus, venint a parar per trencar-se la línia directa al baró de Camp Olivar en el segle XIX. Cap ressaltar al Barri de la Moreria va ser un caseriu habitat per moriscs que estava al costat de Mislata, però autònom d'aquesta ja que tenia batllia (ajuntament) pròpia, posseint fins i tot un castell feudal, a mitjan segle XVIII es va incorporar a Mislata.

Al desembre de 1811, el mariscal Louis-Gabriel Suchet desplega les seues tropes per a l'assalt a València, tenint lloc del 25 al 26 de desembre una batalla entre les tropes de Palombini (italianes al servei de l'imperi napoleónic) i les de Zayas, defensor d'aquesta part de València, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant aquestes dates. La victòria va ser per a Zayas, encara que no va servir de molt puix el 9 de gener de 1812 va capitular València davant Suchet.

En èpoques més recents, i durant la insurrecció cantonal -any 1873 - el general Arsenio Martínez-Campos Antón es va allotjar en la 'Casa Gran' durant el setge a València. La 'Casa Gran' era un palau fortificat del baró de Mislata. Lamentablement en 1972 va ser enderrocat per a construir el nou Ajuntament.

[edita] Demografia

En els últims anys, lluny de semblar-se a aquella vila de l'horta valenciana que fou en un passat no molt llunyà, Mislata ha anat evolucionant fins al punt de convertir-se en un dels municipis amb més densitat de població d'Europa. Quan s'execute el vigent Pla General d'Ordenació Urbana, Mislata tindrà urbanitzat tot el terme municipal.

Evolució demográfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
1.411	1.729	2.580	4.962	6.638	6.970	10.931	20.020	33.384	38.740	40.616	42.302	43.363	43.336

[edita] Economia

En els seus camps, regats amb aigua del Turia a través de les sèquies de Mislata i Favara, abans es produïen una gran varietat d'hortalisses destinades al consum diari, tals com creïlles, pèsols, tomaques, etc. que eren absorbides pels mercats propers. Huí l'activitat agrícola és residual a causa del gran creixement demogràfic que ha privat a aquesta localitat de la pràctica totalitat dels seus camps de cultiu.

[edita] Política i administració

Resultats electorals de Mislata, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	Manuel Corredera Sanchís	9.775	11
	Partit Socialista del País Valencià	Miguel Merenciano Benavent	8.316	9
	Esquerra Unida del País Valencià	Salvador García de la Mota	1.552	1
	Altres		1.309	-
	En blanc		402	-
Total		21.485		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	José Morales Gracia	PSPV
1983-1987	José Morales Gracia	PSPV
1987-1991	José Morales Gracia	PSPV
1991-1995	José Morales Gracia	PSPV
1995-1999	José Morales Gracia	PSPV
1999-2003	<div class="hiddenStructureJosé Morales Gracia Manuel Corredera Sanchís">José Morales Gracia Manuel Corredera Sanchís	<div class="hiddenStructurePSPV PP">PSPV PP
2003-2007	Manuel Corredera Sanchís	PP
2007-2011	Manuel Corredera Sanchís	PP

[edita] Monuments i llocs d'interés

Mislata no és un municipi molt ric en quant a monuments o llocs d'interés es refereix. Els més interessants i amb una òptima conservació per a poder ser visitats són l'església de la Mare de Déu dels Àngels i la Creu Coberta. Com a lloc d'interés destaca el Pou del Quint, casa dels regants de l'horta del Quint.

[edita] Social

En la primera legislatura, després de la recuperació de la democràcia municipal, es va redactar l'Ordenança Municipal d'Eliminació de Barreres Arquitectòniques, una de les primeres que es van aprovar a Espanya per a facilitar la integració social de les persones amb discapacitat. Aquesta iniciativa, amb el temps, es va plasmar en el programa "Mislata Sense Barreres", per a tractar de forma metòdica l'accessibilitat total en el municipi.

[edita] Festes locals

Com en tota la comarca, Mislata té una llarga, variada i àmplia tradició en festejos, dels quals podem destacar les festes en honor a Sant Miquel Arcàngel (al setembre), en honor a San Francesc d'Asis (a l'octubre), en honor a la Verge dels Dolors (al setembre), en honor a La Creu de Mislata (a l'abril), o les festes majors del poble, en honor al Santisim Crist de la Fe i a La nostra Senyora dels Àngels, a l'agost. Els dos dies grans de les festes patronals són l'últim dilluns d'Agost, festivitat de la Verge, i el dia anterior, diumenge, festivitat del Crist. Cal assenyalar la gran rivalitat existent entre ambdues clavaries, destacant la qual es dóna en les mascletades disparades en els dos dies grans, que congreguen gran quantitat d'assistents vinguts de tota la comarca.

[edita] Grastronomia

Mislata no té una gastronomia autòctona o local a causa de la proximitat amb la capital per tant, les receptes valencianes s'han obert pas entre els habitants d'aquesta població, igual que en la de tantes altres regions de la comarca. La paella, l'arròs al forn, el bollit valencià, l'arròs amb bledes, la caragolada o l'allioli són els plats més tradicionals de la cuina valenciana i també de la de Mislata, que amb algunes receptes casolanes han anat conferenciant un accent diferencial entre la resta, igual que els dolços: pastissets de boniato, rossengons, rollets de músic, la coca boba i la mona de pasqua.

[edita] Fills il·lustres

• Gregorio Gea Miquel, educador.
• Mosen Martí Gadea (1837-1920), lingüista. Encara que nascut en Balones -localitat alacantina propera a Concentaina- va desenvolupar el seu principal treball a Mislata d'on era rector de la seua parròquia.
• Amadeo Tortajada, arxiver i bibliotecari.
• Maties Ruiz Esteve, poeta.
• Manel Marzal Barberá, mestre de cant valencià d'estil conegut com el Xiquet de Mislata (1918-1993).
• Manel Monleón Burgos, pintor, dibuixant, cartellista. Encara que va nàixer a Andilla, des de l'any 1962 va ser un mislater més.
• Miquel Navarro, escultor.
• Josep Mir Pallardo, Cirurgià especialitzat en trasplantaments hepàtics.
• Ramón Ibars, compositor (autor de l'Himne de Mislata).
• Esteban Esteve Jorge, (Sot de Chera, 1937 - † Mislata, 2006) va ser un músic, director i compositor.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Mislata
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Horta Oest
Alaquàs | Aldaia | Manises | Mislata | Paterna | Picanya | Quart de Poblet | Torrent | Xirivella