Missa dels pardals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Missa dels pardalsSpatzenmesse»), la Missa brevis núm. 10 en do major, K. 220 (196b) fou composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 1775 o 1776 a Salzburg.

La missa s'anomena Missa dels pardals per les figures que toca el violí a l' Hosanna del Sanctus,[1] que es repeteixen després del Benedictus; aquest motiu melòdic "recorda el cant dels ocells".[2] Podria haver estat interpretada el 7 d'abril de 1776 a la Catedral de Salzburg, durant la celebració de la missa de Pasqua.[3] L'any següent, fou cedida al Monestir de Heiligenkreuz una còpia de l'obra.

La Missa dels pardals és la primera de les cinc misses que Mozart va compondre en la mateixa tonalitat, do major, com si ell mateix es fixés un repte compositiu.[4] Per l'altra banda, Mozart va compondre quatre Missa brevis també en do major.[5]

Karl Geiringer assenyala que aquesta missa fou un dels models utilitzats per Süssmayer en el moment de completar el Rèquiem de Mozart (K. 626).[6] ajust

Estructura[modifica | modifica el codi]

L'obra es divideix en sis moviments.

  1. "Kyrie" Allegro, do major, 4/4
  2. "Glòria" Allegro, do Major, 3/4
  3. "Credo" Allegro, do major, 4/4
    —"Et incarnatus est.." Andante
    —"Et resurrexit..." alegro
  4. "Sanctus "Andante, do Major, 3/4
    —"Plenipotenciari sunt caeli..." Allegro, 4/4
  5. "Benedictus" Andante, sol major, 4/4
    —"Osanna... "Allegro, do major
  6. "Agnus Dei" Adagio, do major, 3/4
    —"Dona nobis pacem..." Allegro, 4/4

L'obra està instrumentada per a quatre solistes (soprano, contralt, tenor i baix), cor mixt (a 4 veus), dues trompetes, tres trombons, timbales, corda i orgue, aquest últim s'encarrega del baix continu.

Fins i tot en una missa brevis, s'esperen conclusions fugades al Glòria i al Credo; però Mozart no ho fa en aquesta missa.[2] Seguint l'exemple de Joseph Haydn (com a la Nicolaimesse[7]) i de Michael Haydn, Mozart fa servir la música del "Kyrie" al "Dona nobis", recurs que Süssmayr també va usar en per completar el Rèquiem de Mozart.[2] Per cert, el Rèquiem conté una cita gairebé literal d'aquesta missa en la part del "Requiem aeternam".[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. p. 11 (1990) B.
  2. 2,0 2,1 2,2 p. [blank] (1991) Beyer
  3. The Cambridge Mozart Encyclopedia, 2006, p. 274. 
  4. pp. 652–653 (1995) Heartz
  5. p. 101 (2002) Green. Namely, K. 115, K.en 257–259.
  6. H. C. Robbins Landon i Donald Mitchell (1956): The Mozart Companion, p. 373
  7. p. 652 (1995) Heartz
  8. R. J. Summer, Choral Masterworks from Bach to Britten: Reflections of a Conductor Rowman & Littlefield p. 28

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • B. (1990) A. New York. "K. 220, Missa brevis in C major, "Sparrow" (K6 196b Neal Zaslaw, William Cowdery (editors) The Compleat Mozart: A Guide to the Musical Works of Wolfgang Amadeus Mozart W. W. Norton & Co.
  • Beyer (1991) Franz. Wiesbaden, Munich Preface to Missa brevis et solemnis in C für Soli, Chor, Orchester und Orgel (Spatzen-Messe) Breitkopf & Härtel
  • Green (2002) Jonathan D. New York A Conductor's Guide to Choral-Orchestral Works, Classical Period: Volume 1: Haydn and Mozart Scarecrow Press
  • Heartz, Daniel (1995). New York. Haydn, Mozart, and the Viennese School: 1740–1780 W. W. Norton & Co.
  • Hugues (1974) Rosemary. London. Haydn. J. M. Dent & Sons Ltd
  • Schenbeck (1996) Lawrence. Chapel Hill, North Carolina Joseph Haydn and the Classical Choral Tradition Hinshaw Music

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]