Missa glagolítica

La Missa glagolítica (en txec Glagolská mše) és una missa de Leóš Janáček composta la major part el 1926, encara que tres dels moviments es remunten fins el 1906. La missa glagolítica és una missa de ritu romà, però en vell eslau (els texts, escrits antigament en caràcters glagolítics), era pròpia dels catòlics de Croàcia.

Estrenada el 5 de desembre de 1927 a Brno, va quedar per a la posteritat com un magnífic exponent de l'estil de Janáček: poder expressiu, opulència tímbrica, llibertat harmònica, complexitat rítmica, inesperats canvis dinàmics i tractament cíclic dels temes.

Leóš Janáček va compondre la Missa glagolítica com a fruit d'una visió nocturna per erigir-la com una de les obres culminants en la seva carrera i com tot un resum del seu pensament musical. Amb aquesta partitura, el compositor oriünd de Moràvia, va aixecar un monumental homenatge al desè aniversari de la República Txecoslovaca amb una referència expressa als sants Ciril i Metodi de Tessalònica, que van cristianitzar Moràvia i van inventar un alfabet, el glagolític -a partir del grec amb elements de la llengua copta i de l'hebreu-, més concordant amb les necessitats dels seus habitants.

Malgrat que tècnicament és una missa, demostrà ser de tot menys convencional. En lloc d'usar el text tradicional llatí, d'on procedeix el títol glagolític. Per a Janáček, l'encens de la seva catedral era el dels boscos en el seu balneari favorit, Luhačovice; les campanes de l'església eren els esquellots d'un ramat d'ovelles; i les espelmes, els estels que il·luminaven les copes dels alts avets. Aquesta visió panteista de la litúrgia contribueix a les qualitats elementals d'aquesta extraordinària obra.

El tractament musical resta lluny de poder ésser predit. Per exemple, la noticia de la resurrecció de Crist es transmet com un murmuri en comptes de com un rugit triomfal. De fet, molts dels misteris presents en el moviment del Credo s'aborden dintre d'una ampla meditació orquestral puntejada per intervencions destructives de tres conjunts de timbals pedals i el solo d'orgue.

Degut a les dificultats que plantejava, es feren revisions i es domesticà fins a cert punt la revisió original de Leóš Janáček.

Una excel·lent interpretació en l'orquestra i els cors, sota una bona direcció, es fa sovint usant la reconstrucció que feu Paul Wingfield de la versió original de la partitura de Janáček. L'Intrada, que se sol escoltar al final, se sol executar també al principi. La introducció posterior té un ritme més complex, i modernament s'han restaurat les sorprenents interrupcions dels timbals en el Credo.

Àudio

• Fragment de l'obra Postludium amb l'orgue (?·pàg.)

Gravacions

• Bretislav Bakala dirigint la Brno Radio Symphony Orchestra (grav. 1951, Supraphon).
• Leonard Bernstein dirigint la New York Philharmonic (grav. 1963, Sony).
• Karel Ančerl dirigint la Czech Philharmonic Orchestra, (grav. 1963, Supraphon).
• Rafael Kubelík dirigint la Bavarian Radio Symphony Orchestra (grav. 1964, Deutsche Grammophon).
• Rudolf Kempe dirigint la Royal Philharmonic Orchestra (grav. 1973, Decca). Soprano: Teresa Kubiak.
• Michael Gielen dirigint la SWR Symphony Orchestra (Intercord).
• Kurt Masur dirigint la Gewandhausorchester Leipzig.
• František Jílek dirigint la Brno State Philharmonic Orchestra (grav. 1979, Supraphon).
• Sir Simon Rattle dirigint la City of Birmingham Symphony Orchestra (grav. 1981, EMI Classics).
• Sir Charles Mackerras dirigint la Czech Philharmonic Orchestra (Supraphon).
• Robert Shaw dirigint la Atlanta Symphony Orchestra i cors (grav. 1990, Telarc).
• Michael Tilson Thomas dirigint la London Symphony Orchestra (grav. 1990, Sony).
• Charles Dutoit dirigint la Montreal Symphony Orchestra (Decca).
• Sir Charles Mackerras dirigint la Danish National Radio Symphony Orchestra (Aquesta versió es basa en el manuscrit original de Janáček) (grav. 1993, Chandos).
• Riccardo Chailly dirigint la Vienna Philharmonic Orchestra amb el cor de la Slovak Philharmonic (grav. 1997, Decca).
• Ladislav Slovak dirigint la Slovak Philharmonic Orchestra. Data de gravació incerta, realitzada per Music deLux.

Bibliografia

• Mattew Rye-Luis Suñen, 1001 Discos de la música clásica que hay que escuchar antes de morir de editorial Grijalbo.