Missa glagolítica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Missa glagolítica (en txec Mša glagolskaja) de Leoš Janáček és una composició per a solistes (soprano, contralt, tenor, baix), doble cor, orgue i orquestra. L'obra va ser estrenada a Brno el 5 de desembre del 1927 sota la direcció de Jaroslav Kvapil, qui també va dirigir l'estrena a Praga el 8 d'abril del 1928. El seu títol fa referència a l'alfabet glagolític, creat pels missioners Ciril i Metodi per evangelitzar els pobles eslaus.

Composició[modifica | modifica el codi]

L'origen de la Missa glagolítica es remunta a l'any 1921, quan trobem el primer indici de la voluntat de Janáček d'escriure una Missa Eslava. El pare Josef Martínek, alumne de Janáček, explica:

« "Crec que era al principi de l'any escolar 1921-2 quan Janáček... em digué que durant les vacances s'havia trobat amb l'Arquebisbe [Leopold] Prečan... a Hukvaldy... Janáček digué a l'Arquebisbe que havia anat a una església propera i que la música era molt fluixa... Al seu discurs sobre el declivi de la música d'església l'Arquebisbe digué: 'Bé, mestre, hauríeu de compondre alguna cosa que valgués la pena'. Janáček... no volia musicar un text en Llatí: 'Si pogués disposar d'un en Antic Eslau Eclesiàstic'... Li vaig dir que això seria fàcil, ja que jo tenia el text en Antic Eslau Eclesiàstic, de fet dues còpies... Ambdues còpies eren la mateixa, però el text publicat a Cyril[1920], una publicació de música d'església, estava editat per [Josef] Vajs, una autoritat en la litúrgia en Antic Eslau. Les síl·labes accentuades de cada paraula estaven impreses en negreta. Li vaig recomanar aquest text i li vaig deixar, per tal que el pogués copiar. La Missa Glagolítica va ser composta sobre aquest text".[1] »

Després d'aquests esdeveniments encara van passar cinc anys fins que Janáček comencés la composició de la Missa. En l'entremig compongué algunes de les seves obres més rellevants, com ara La guineueta astuta, El cas Makropoulos o la Simfonietta.

El text[modifica | modifica el codi]

L'ús d'un text en Antic Eslau era altament simbòlic per Janáček, gran defensor del pan-eslavisme, com mostren les seves obres. L'Antic Eslau Eclesiàstic és la forma més propera al Protoeslau, la llengua de la qual deriva tota la família eslava.

Inscripció en alfabet glagolític

La música[modifica | modifica el codi]

Janáček va expressar la seva concepció de l'obra en un article publicat el 27 de novembre de 1927 a Lidové noviny:

« "Sense la penombra de les cel·les dels monestirs medievals en els seus motius, sense el so dels habituals procediments imitatius, sense el so dels embolics fugats de Bach, sense el so del pathos Beethovenià, sense la gràcia de Haydn;

[...] Una catedral sorgí davant meu en la colossal extensió dels turons i la volta del cel, coberta de boira en la distància; les seves petites campanes eren repicades per un ramat d’ovelles. Jo sento en el solo de tenor una mena d’alt sacerdot, en el de soprano una donzella-àngel, en el cor la nostra gent. Les espelmes són alts avets en el bosc, encesos per les estrelles; i en el ritual en algun lloc allà fora veig una visió del principesc St. Venceslau. I el llenguatge és el dels missioners Ciril i Metodi."[2]

»


La Missa d'un ateu[modifica | modifica el codi]

Com tants altres compositors ateus, al final de la seva vida Janáček va compondre una Missa. Però cal remarcar que, si bé el text és religiós, el caràcter de l'obra no ho és pas, com ja es desprèn les paraules del propi compositor citades prèviament. Molt més clar al respecte es mostra en la seva polèmica amb el crític Ludvík Kundera, qui feu les següents afirmacions, agosarades i gratuïtes, al diari Tempo de Praga (febrer de 1928):

« "La Missa Glagolitika té la següent base filosòfica. Janáček, un home vell, ara fervent creient, sent amb creixent urgència que a la seva obra no li pot mancar un element que expressi la seva relació amb Déu... El text de la Missa li resulta ideal per a aquest fi, igual que ho fou per a molts compositors abans que ell. [...]

Per descomptat, Janáček no imagina el seu Déu en termes del místic crepuscle de l'altar, com la brillantor d'un monstre, envoltat per l'aroma d'encens, ans - i això és característic del compositor- l'imagina fora, a l'aire lliure..."

»

Aquestes afirmacions, sorprenentment desviades de les declaracions publicades pel propi compositor tot just tres mesos abans, provocaren la ira d'aquest, que contestà publicant el següent text el 8 de març del 1928 a Literání svět:

« “Sabeu què han escrit sobre mi: ‘un home vell, ara creient’. Però això em va molestar i vaig dir: ‘tu jovenet, primer de tot no sóc un home vell, i en segon no sóc en absolut creient; no, en absolut. Fins que no ho vegi amb els meus propis ulls.’ Se m’ha ocorregut que a aquest any, 1928, li manca quelcom: falta una atmosfera Cirilo-Metòdica, aquest és el motiu pel qual vull associar la meva obra amb aquest any [10è aniversari de la independència de Txecoslovàquia]. De fet, ja tenia la peça llesta des de 1926. La vaig escriure a Luhačovice[...]. En aquesta obra volia representar la fe en la certesa de la nació, no en una base religiosa, ans en uns forts fonaments morals que reclamen Déu com a testimoni.” »

De fet, cal entendre aquesta Missa com a celebració de la nació Txeca i dels pobles eslaus en general, però també com un desafiament a Déu. En paraules de Janáček: "La meva Missa serà molt diferent de la resta... Mostraré a la gent com han de dirigir-se a Déu".

Orquestració[modifica | modifica el codi]

L'orquestració original de Janáček és la següent:[3] 4 flautes (3 d'elles doblant al flautí), 2 oboès, corn anglès, 3 clarinets en si (el tercer també clarinet baix, 3 clarinets en si (fora d'escena), 3 fagots (el tercer també contrafagot), 4 trompes en fa, 4 trompetes en fa,3 trombons, tuba, timbales (3 percusionistes), instruments de percussió (campanetes, campanes tubulars, triangle, plats, gong, timbal), celesta, 2 arpes (la segona a discreció), orgue, 4 solistes (S A T B), cor (S A T B), cordes (violins 1rs. i 2ns., violes, violoncels i contrabaixos).

Estructura[modifica | modifica el codi]

Janáček originalment plantejà l'obra en set moviments, flanquejats per una Intrada dominada pels metalls:

Intrada
  1. Úvod - Introducció (orquestra)
  2. Gospodi pomiluj - Kyrie
  3. Slava - Glòria
  4. Věruju - Credo
  5. Svet - Sanctus
  6. Agneče Božij - Agnus Dei
  7. Varhany solo - Solo d'orgue
Intrada

Fragment del solo d'orgue Fragment del solo d'orgue (pàg.)

Aquesta estructura dóna simetria a l'obra, que té el seu punt culminant en el moviment més llarg, el Credo. La versió original fou restaurada i editada per Paul Wingfield [4] amb l'ajuda de Sir Charles Mackerras, i posteriorment publicada per Universal Editions.[3] Actualment la gran majoria de directors opten per interpretar la versió original, molt més intensa i innovadora.

Versió de l'estrena[modifica | modifica el codi]

La versió que durant anys es va interpretar és una simplificació de l'original feta pel propi Janáček a petició de Kvapil. Una sèrie d'aconteixements desafortunats, inclosa la mort del compositor, van provocar que les modificacions acabessin fixades a l'edició final de la partitura, sense que ningú ho corregís. Aquesta versió conté dràstiques simplificacions, especialment rítmiques, necessàries per garantir una correcta interpretació amb la modesta orquestra que aleshores hi havia a Brno. El nivell actual de qualsevol orquestra professional fa innecessàries aquestes simplificacions. Les principals diferències entre el manuscrit i la primera edició de la partitura són les següents:[4][3]

  • Intrada. Janáček va indicar que també s’havia d’interpretar al principi tal com ja es va fer a l’estrena. Al publicar la partitura la indicació va desaparèixer i totes les interpretacions posteriors començaven amb l’Úvod. També es van transportar passatges de timbala una octava avall.
  • Úvod. En el manuscrit les cordes acompanyen amb un septet de corxeres contra 5 corxeres a les fustes en un compas 5/8, mentre els metalls toquen un tema en 3/4. Per a l'estrena es va escriure tot en 3/4 i el septet es va convertir en un grup de corxeres seguit d'un treset.
  • Gospody. El compàs de 5/4 passa a 2/2, convertint la segona i tercera negra del tema en dues corxeres.
  • Slava. El complicat solo de timbales es va doblar amb altres instruments.
  • Věruju. Fragments de timbala tallats (calien 3 músics i timbales de pedals per re-afinar ràpidament l’instrument). Un fragment de clarinets (a 3) des de fora de l’escenari, seguit immediatament d’una intervenció de clarinets (a 3) dalt de l’escenari, exigeix la participació de 6 clarinetistes. Es va eliminar la indicació d'escena per reduir el nombre de músics necessaris.
  • Svet. Es van retallar 14 compassos probablement per les complicades dissonàncies que conté la part del cor.

Gravacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vogel, Jaroslav. Leoš Janáček: život a dílo (Vida i obra) (en txec), 1963. 
  2. Janáček, Leoš. (en txec) Lidové noviny, novembre 1927.
  3. 3,0 3,1 3,2 Janáček, Leoš. Mša glagolskaja = Missa solemnis : für Soli, Chor und Orchester Erstfassung (1927); herausgegeben von Paul Wingfield. Studien-Partitur.. Wien: Universal Edition, 2009. ISBN 9783702467333. 
  4. 4,0 4,1 Wingfield, Paul. Janácek : Glagolitic mass (en anglès). Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1992. ISBN 0521389011. 
  5. 1974 segons el CD de 1997 CD

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Wingfield, Paul, Janáček: Glagolitik Mass, Cambridge, 1992.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]