Missió gregoriana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa general dels pobles anglosaxons entorn de l'any 600

La missió gregoriana,[1] coneguda de vegades com la missió agustina,[2] va ser l'esforç missioner enviat pel papa Gregorio el Gran als anglosaxons l'any 596. Liderats per Agustí de Canterbury, el seu objectiu era convertir els anglosaxons al cristianisme.[3] Quan l'últim missioner va morir el 653 ja havien aconseguit establir el cristianisme a la Gran Bretanya meridional. Al costat dels missioners irlandesos i francs, van convertir les illes Britàniques al cristianisme, preparant el terreny per a les missions irlandeses i escoceses al continent que vindrien en segles posteriors.

Després que l'imperi Romà retirés a les seves legions de la província de Britània l'any 410, l'illa va ser envaïda i colonitzada per tribus paganes d'origen germànic. A finals del segle VI, el papa Gregori va enviar un grup de missioners a Kent amb la missió de convertir el rei Ethelbert, l'esposa del qual (Bertha) era una princesa franca ja convertida al cristianisme. A més del propòsit cristianziador, Gregori esperava, possiblement, ampliar l'àrea d'influència del papat. Agustí era el prior del monestir de Gregori a Roma i el papa va tractar d'aplanar el camí per als missioners amb l'ajuda dels governants francs dels territoris pels quals transitaria la missió.

El 597 els quaranta missioners van arribar a Kent, on van ser autoritzats per Ethelbert a predicar lliurement a la capital del seu regne, Canterbury. Els missioners van escriure a Gregori informant-lo de l'èxit de la missió i de les conversions que havien aconseguit realitzar. El 601, una nova missió va partir cap a Kent, portant llibres i altres objectes necessaris per a una nova fundació. La data exacta de conversió d'Ethelbert és desconeguda, però se sap que va ocórrer abans del mateix any 601. Gregori va designar Agustí arquebisbe metropolità del sud de les illes Britàniques, concedint-li autoritat sobretot el clericat britànic natiu, però el nou arquebisbe no va aconseguir mai a arribar a acords amb els bisbes locals.

Fins a la mort d'Ethelbert el 616 s'havien establert noves diòcesi al territori britànic, però a partir d'aquesta data tingué lloc un ressorgiment del paganisme, quedant abandonada la seu episcopal de Londres. La filla d'Ethelbert, Ethelburga de Kent, es va casar amb Edwin, rei del regne de Northúmbria, i el 627 Paulí de York, que l'havia acompanyat al nord, ja havia convertit Edwin i alguns dels seus seguidors. A la mort d'Edwin, entorn de 633, la seva vídua i Paulina van haver de fugir a Kent. Encara que els missioners no van aconseguir mantenir-se en tots els llocs on havien evangelitzat, a la mort de l'últim d'ells (el 653) el cristianisme ja havia arrelat fermament a Kent i els seus voltants, implantant els ritus romans en el cristianisme britànic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jones "Gregorian Mission" Speculum
  2. McGowan "Introduction to the Corpus of Anglo-Latin Literature" Companion to Anglo-Saxon Literature p. 17
  3. Mayr-Harting Coming of Christianity p. 50

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bede Venerablis; traducido por Leo Sherley-Price. A History of the English Church and People. Penguin Classics, 1988. 
  • Blair, John P.. The Church in Anglo-Saxon Society. Oxford: Oxford University Press, 2005. 
  • Blair, Peter Hunter; Blair, Peter D.. An Introduction to Anglo-Saxon England. Tercera. Cambridge: Cambridge University Press, 2003. 
  • Brooks, Nicholas. The Early History of the Church of Canterbury: Christ Church from 597 to 1066. Londres: Leicester University Press, 1984. 
  • Brown, Peter G.. The Rise of Western Christendom: Triumph and Diversity, A. D. 200–1000. Cambridge, MA: Blackwell Publishers, 2003. 
  • Campbell, James. «Observations on the Conversion of England». A: Essays in Anglo-Saxon History. Hambledon Press. ISBN 0-907628-32-X. 
  • Chaney, William A.. «Paganism to Christianity in Anglo-Saxon England». A: Thrupp, Sylvia L.. Early Medieval Society. Appleton-Century-Crofts. 
  • Church, S. D.. «Paganism in Conversion-age Anglo-Saxon England: The Evidence of Bede's Ecclesiastical History Reconsidered». History, 93, 310,  2008, pàg. 162–180. 10.1111/j.1468-229X.2008.00420.x.
  • Coates, Simon. «The Construction of Episcopal Sanctity in early Anglo-Saxon England: the Impact of Venantius Fortunatus». Historical Research, 71, 174, February 1998, pàg. 1–13. 10.1111/1468-2281.00050.
  • Colgrave, Bertram. «Introduction». A: The Earliest Life of Gregory the Great. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-31384-1. 
  • Collins, Roger. Early Medieval Europe: 300–1000. Second. New York: St. Martin's Press, 1999. 
  • Dales, Douglas. «"Apostles of the English": Anglo-Saxon Perceptions». A: L'eredità spirituale di Gregorio Magno tra Occidente e Oriente. Il Segno Gabrielli Editori. ISBN 8888163549. 
  • Deanesly, Margaret and Grosjean, Paul. «The Canterbury Edition of the Answers of Pope Gregory I to St Augustine». Journal of Ecclesiastical History, 10, 1, April 1959, pàg. 1–49.
  • Demacopoulos, George. «Gregory the Great and the Pagan Shrines of Kent». Journal of Late Antiquity, 1, 2, Fall 2008, pàg. 353–369. 10.1353/jla.0.0018.
  • Dodwell, C. R.. Anglo-Saxon Art: A New Perspective. Cornell University Press 1985. Ithaca, NY: Cornell University Press, 1985. 
  • Dodwell, C. R.. The Pictorial Arts of the West: 800–1200. New Haven, CT: Yale University Press, 1993. 
  • Fletcher, R. A.. The Barbarian Conversion: From Paganism to Christianity. New York: H. Holt and Co, 1998. 
  • Foley, W. Trent and Higham, Nicholas. J.. «Bede on the Britons». Early Medieval Europe, 17, 2,  2009, pàg. 154–185. 10.1111/j.1468-0254.2009.00258.x.
  • Fryde, E. B.; Greenway, D. E.; Porter, S.; Roy, I.. Handbook of British Chronology. Third revised. Cambridge: Cambridge University Press, 1996. 
  • Gameson, Richard and Fiona. «From Augustine to Parker: The Changing Face of the First Archbishop of Canterbury». A: Smyth, Alfred P.; Keynes, Simon. Anglo-Saxons: Studies Presented to Cyril Roy Hart. Four Courts Press. ISBN 1-85182-932-6. 
  • Herrin, Judith. The Formation of Christendom. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1989. 
  • Higham, N. J.. The Convert Kings: Power and Religious Affiliation in Early Anglo-Saxon England. Manchester, UK: Manchester University Press, 1997. 
  • Hindley, Geoffrey. A Brief History of the Anglo-Saxons: The Beginnings of the English Nation. New York: Carroll & Graf Publishers, 2006. 
  • Kirby, D. P.. The Earliest English Kings. New York: Routledge, 2000. 
  • Kirby, D. P.. The Making of Early England. Reprint. New York: Schocken Books, 1967. 
  • John, Eric. Reassessing Anglo-Saxon England. Manchester: Manchester University Press, 1996. 
  • Jones, Putnam Fennell. «The Gregorian Mission and English Education» (fee required). Speculum, 3, 3, July 1928, pàg. 335–348. 10.2307/2847433.
  • Lapidge, Michael. The Anglo-Saxon Library. Oxford, UK: Oxford University Press, 2006. 
  • Lapidge, Michael. «Laurentius». A: The Blackwell Encyclopaedia of Anglo-Saxon England. Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-22492-1. 
  • Lawrence, C. H.. Medieval Monasticism: Forms of Religious Life in Western Europe in the Middle Ages. New York: Longman, 2001. 
  • Markus, R. A.. «The Chronology of the Gregorian Mission to England: Bede's Narrative and Gregory's Correspondence». Journal of Ecclesiastical History, 14, 1, April 1963, pàg. 16–30.
  • Markus, R. A.. Gregory the Great and His World. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1997. 
  • Mayr-Harting, Henry. The Coming of Christianity to Anglo-Saxon England. University Park, PA: Pennsylvania State University Press, 1991. 
  • McGowan, Joseph P.. «An Introduction to the Corpus of Anglo-Latin Literature». A: A Companion to Anglo-Saxon Literature. Blackwell Publishing. ISBN 978-1-4051-7609-5. 
  • Meens, Rob. «A Background to Augustine's Mission to Anglo-Saxon England». A: Lapidge, Michael. Anglo-Saxon England 23. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-47200-5. 
  • «The Anglo-Saxon Church and the Papacy». A: The English Church and the Papacy in the Middle Ages. Sutton Publishing. ISBN 0-7509-1947-7. 
  • Schapiro, Meyer. «The Decoration of the Leningrad Manuscript of Bede». A: Selected Papers: Volume 3: Late Antique, Early Christian and Mediaeval Art. Chatto & Windus. ISBN 0701125144. 
  • Sisam, Kenneth. «Canterbury, Lichfield, and the Vespasian Psalter». Review of English Studies, New series, 7, 25, January 1956, pàg. 1–10. 10.1093/res/VII.25.1.
  • Spiegel, Flora. «The 'tabernacula' of Gregory the Great and the Conversion of Anglo-Saxon England». A: Anglo-Saxon England 36. Cambridge University Press. DOI 10.1017/S0263675107000014. 
  • Stenton, F. M.. Anglo-Saxon England. Third. Oxford: Oxford University Press, 1971. 
  • Thacker, Alan. «Memorializing Gregory the Great: The Origin and Transmission of a Papal Cult in the 7th and early 8th centuries». Early Medieval Europe, 7, 1,  1998, pàg. 59–84. 10.1111/1468-0254.00018.
  • Walsh, Michael J. A New Dictionary of Saints: East and West. London: Burns & Oates, 2007. 
  • Williams, Ann. Kingship and Government in Pre-Conquest England c. 500–1066. London: MacMillan Press, 1999. 
  • Wilson, David M.. Anglo-Saxon Art: From the Seventh Century to the Norman Conquest. London: Thames and Hudson, 1984. 
  • Yorke, Barbara. The Conversion of Britain: Religion, Politics and Society in Britain c. 600–800. London: Pearson/Longman, 2006. 

Bibliografia addicional[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]