Missions jesuítiques a la península de Baixa Califòrnia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ruta de les missions a la Baixa Califòrnia.

Després del fracàs de Hernán Cortés en el seu intent de fundar una colònia a la Badia de la Santa Creu, avui en dia La Paz (Mèxic). Van haver de passar més de 150 anys de fracassats intents de colonitzar la península de Baixa Califòrnia fins que el 1683 un petit grup d'europeus i gents de la Nova Espanya, van posar peu a la península per fundar allí missions entre indis Pericus, guaycuras i cochimís.

El primer intent va acabar en fracàs[modifica | modifica el codi]

La Missió de Sant Bruno va ser el primer assentament missional jesuïta fundat en la Península de Baixa Califòrnia. Va ser fundada el 1683 pels sacerdots missioners jesuïtas Eusebio Francisco Kino, Matías Goñi i Joan Baptista Copart, a uns 20 km al nord de l'avui ciutat de Loreto (Baixa Califòrnia Sud).

A San Bruno el sol va evaporar l'aigua i va assecar les collites, el gran somni es va assecar també i l'Almirall Isidre de Atondo i Antillón el 1685 va sotmetre a votació l'abandó d'aquella empresa californiana finançada per la Corona espanyola. El Pare Kino es va oposar però en va, es van donar ordres de salvar com pogués tornar en els vaixells, van embarcar i els tebis vents van allunyar les embarcacions de les inhòspites terres de la península i el somni de Kino de convertir als natius i crear un rosari de missions en la península de Baixa Califòrnia va arribar a la seva fi. Altres missioners serien els que amb la creu a la mà colonitzarien la península.

El segon intent es va veure coronat per l'èxit[modifica | modifica el codi]

El dia 19 d'octubre de 1697, un altre reduït grup a les ordres del pare superior Joan Maria de Salvatierra va desembarcar de la galiota "Santa Elvira" a la badia de Sant Dionís en un lloc situat a 26° de latitud nord a què els nadius anomenaven Conchó, que significa mangle vermell en llengua nativa i van prendre possessió del lloc que caminant el temps es cridaria Real de Loreto. En els primers dies de la seva arribada els pares missioners van elevar una carpa que servia com capella, al capdavant de la qual van col·locar una creu de fusta. El dia 25 d'octubre van portar en processó solemne la imatge de la Verge de la Mare de Déu de Loreto, a aquest ritme de fe, van proclamar aquesta terra com territori espanyol. Així va començar a existir la missió que porta tal nom i que al pas del temps seria considerada Cap i Mare de les Missions de l'Alta i Baixa Califòrnia.

La colonització de les Califòrnies[modifica | modifica el codi]

Van haver de passar anys d'intensa labor dels jesuïtes per aconseguir cristianitzar als nadius en establir un rosari de missions a la península, al costat dels Pares van arribar colons procedents de Mèxic i Europa que treballant braç a braç amb els nadius conversos van posar els fonaments del que amb el temps serien ciutats i pobles.

Religiosos pertanyents a altres ordes religiosos van arribar per continuar la tasca missionera dels jesuïtes, però i sense tractar de llevar crèdit, van ser els jesuïtes els que amb la creu a la mà van conquistar la península de Baixa Califòrnia.

L'expulsió dels jesuïtes[modifica | modifica el codi]

La Companyia de Jesús, influent i poderosa també tenia els seus detractors i enemics, arran d'acusacions i traïcions va ser expulsada dels dominis espanyols en 1767, els missioners jesuïtes van treballar en forma pacífica gairebé des de la fundació de l'Ordre en la Nova Espanya, fins que al febrer de 1768 els va arribar a ordre d'expulsió decretada per Carles III d'Espanya. De tan trista manera va arribar la seva fi l'obra civilitzadora dels jesuïtes a Les Califòrnies, que a més van perdre el control sobre el "Fons Piadós de les Califòrnies", dotat per diversos particulars, entre els quals podem destacar al Marquès de Villapuente de la Penya, la Marquesa de les Torres de Rada i la Duquessa consort de Béjar i Gandia, que es va instituir per la colonització i evangelització de les Califòrnies, comptant amb un importantíssim capital en efectiu i nombroses hisendes, Estades i "agostaderos". El Capital que constituïa el Fons, va ser disputat posteriorment pel estat mexicà i els Estats Units, en controvèrsia que es va dirimir a la Cort Internacional de Justícia de La Haia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Missions jesuítiques a la península de Baixa Califòrnia Modifica l'enllaç a Wikidata