Misteri d'Elx

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Misteri d'Elx
Descens de l'àngel en la Magrana
Descens de l'àngel en la Magrana
Informació
Localització Elx
Data celebració 14 i 15 d'agost; 1 de novembre

Tipus Immaterial
ID Misteri d'Elx
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 2001 (25a sessió)
Coordenades 38° 16′ 01″ N, 0° 41′ 54″ O / 38.26694°N,0.69833°O / 38.26694; -0.69833Coord.: 38° 16′ 01″ N, 0° 41′ 54″ O / 38.26694°N,0.69833°O / 38.26694; -0.69833
* Segons les regions de la UNESCO.

El Misteri d'Elx (també anomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que se celebra a Elx des de l'edat mitjana. És una de les poques representacions de la litúrgia que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001.[1]

L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà en 1265 i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.

Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha estat representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les esglésies per part del Concili de Trento. Va ser el Papa Urbà VIII qui va concedir en 1632, a través d'una butlla, el permís per a continuar amb aquesta representació en concret.

Tots i cadascun dels personatges són representats per barons; tractant de respectar-ne així l'origen litúrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparició de dones en aquesta mena de representacions. El text del Misteri, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencià; i la música és una amalgama d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'edat mitjana, del Barroc i del Renaixement.

El 18 de maig de 2001, la UNESCO ho va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Alguns altres els reconeixements al Misteri són: "Monument Nacional" pel govern de la Segona República Espanyola, en 1931; "Festa d'Interès Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en 1980; la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; així com la Corbata de l'Ordre d'Alfons X el Savi del Ministeri d'Educació i Ciència, en 1988; i "Corbata de l'Ordre d'Isabel la Catòlica" del Ministeri d'Afers exteriors, en 1990, etc.

Obra[modifica | modifica el codi]

El vehicle pel qual ha anat arribant el text fins a l'actualitat és conegut com a consueta, que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per una còpia de si mateix amb el pas del temps. El consueta del Misteri d'Elx més antic que es coneix és de 1625.[2]

Acte Primer[modifica | modifica el codi]

També anomenat " La Vespra", té lloc el 14 d'agost. Comença amb Maria, Maria Salomé, Maria Jacobé i sis àngels presentant-se a la porta de la Basílica. Sona l'orgue de l'església. L'Arxipreste i els Cavallers recorren el cadafal cap a l'escenari i la Maria entona un cant d'ajuda, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se amb el seu Fill. Després ascendeix, acompanyada del seu seguici, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una espècie de Viacrucis, la Passió de Crist.[3]

Una volta dalt, s'agenolla de nou mentre les dues Maries i els àngels l'acompanyen dempeus al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar el desig de reunir-se amb el seu Fill. Més tard, les portes del cel s'obren i, dins d'una esfera granada i daurada, anomenada com la "magrana", un àngel descendeix per a entonar un cant en què saluda a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedeix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria lliurant-la un palmell. Ella el pren i el fa saber el seu desig de veure's acompanyada pels apòstols en el moment de la seua mort. L'àngel ascendeix de nou al cel garantint l'anhel de la Mare.

Sant Joan, vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que condueix al cadafal, duent a la mà l'Evangeli. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li lliura a Sant Joan el palmell que li va concedir l'àngel. Ell el rep i entona, més tard, un cant de tristesa.

Pujant cap al cadafal, l'apòstol Sant Pere, portant-hi les claus del cel, es mostra sorprès pels esdeveniments. Arribat al jaç de Maria, la saluda entonant un cant mentre sis apòstols més pugen per la rampa. En aqueix moment, tres apòstols (que entren a l'església per tres portes diferents) se saluden entre ells i canten sorpresos per aquesta coincidència. Més tard, pugen al cadafal i, ja junts, tots els apòstols (llevat de Sant Tomàs) entonaran una Salve a la Mare de Déu.

Finalitzat el cant, Sant Pere es dirigeix a Maria i li pregunta sobre el misteri que tanca tota aquesta congregació. El seguici de la Mare es reuneix entorn de Maria i, aquesta, entristida, demana als seus fills que l'enterren en la Vall de Josafat. Amb les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, amb espelmes enceses, entonen un cant en què esperen la seua resurrecció.

Les portes del cel s'obren i cinc àngels (araceli) descendeixen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, alhora que ascendeixen de nou entonant els mateixos càntics del començament. L'arxipreste de Santa Maria i els Cavallers pugen al cadafal i besen els peus del cos difunt de la Mare. Els segueixen les dues Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, col·loca sobre Maria el palmell daurat. D'aquesta manera es clou el primer acte.

Acte Segon[modifica | modifica el codi]

També anomenat Festa, té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença amb l'Arxipreste i els Cavallers pujant per la rampa i besant els peus de la Mare. Després d'ells, els apòstols, es van situant al seu voltant. Maria Salomé, Maria Jacobe i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells descendeixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols ascendeixen junts fins al cadafal.

Sant Pere recull el palmell que descansa sobre el cos de la Mare i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa lliurament, demanant-li que el duga. Aquest accepta i, un moment després, tots els deixebles, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant preparant així el seu soterrament.

Finalitzat, tornen a alçar-se entonant aquesta vegada el salm In exitu Israel d'Egipte, propi de la litúrgia d'exèquies. De cop i volta, intrigats pels cants, un grup de jueus apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap al cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als altres el motiu de la intriga. Aquests, alterats, decideixen atacar el grup de deixebles amb la finalitat d'endur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tard.

El Gran Rabí, que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, comencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. Però aquests, més nombrosos, aconsegueixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agafar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralitzen, com per miracle. Els altres, testimonis d'aquest miracle, cauen de genolls aclaparats i penedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda.

Els deixebles, compadint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la virginitat de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen ser batejats, cantant així als apòstols, que reconeixen a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joiosos i comencen a cantar donant gràcies a la Mare. Un d'ells, amb una creu alçada, inicia la processó que culminarà amb el soterrament de Maria.

L'orgue de l'església sona en aqueix moment i les portes del cel s'obren. L'araceli torna a baixar, portant-hi l'ànima de la Mare i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers regressen a l'església acompanyant Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'Índia, on havia estat enviat a predicar). Aquest, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, comença a entonar un cant implorant a la Mare el seu perdó.

El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la Santíssima Trinitat, comença a baixar. Aquest, portant en les seues mans una corona daurada, la deixa caure posant-se suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una salva de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació clamant "Visca la Mare de Déu!".

La Santíssima Trinitat i l'araceli han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el Gloria Patri.

Museu i Casa de la Festa[modifica | modifica el codi]

El Museu de la Festa naix amb la vocació d'atrapar en l'espai i en el temps part de la màgia que envolta la Festa per tal de fer-la conèixer als qui ens visiten al llarg de l'any. Disposa de dues sales: l'una estàtica, on es mostra la posada en escena, i l'altra més dinàmica, on les noves tecnologies fan reviure l'emotivitat que rodeja aquesta representació extraordinària.

Al costat del museu es troba la Casa de la Festa, epicentre fester, on es poden adquirir les entrades per al Misteri, tant per a les representacions oficials del 14 i 15 d'agost com per a les funcions extraordinàries prèvies que es realitzen els dies 11, 12 i 13.

D'aquesta manera, Elx és una de les poques ciutats que compta amb un equipament cultural d'aquesta tipologia, com també poden visitar-se a Algemesí -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut-, Morella -a les Sexennals-, Vilafranca del Penedès -dedicada a la Festa Major de Sant Fèlix- i Tarragona -dedicada a les Festes de Santa Tecla-. També s'està preparant un equipament similar a Vilanova i la Geltrú.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. misteridelx.com
  2. Quirante Santacruz, Luis. Del teatro del Misteri al misterio del teatro (en castellà). Universitat de València, 2001, p.63-64. ISBN 8437051495. 
  3. «Passions i misteris». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Misteri d'Elx