Misteris d'Eleusis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els misteris d'Eleusis són els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a les dees Demèter i Persèfone. El ritual dels misteris era l'Eleusínia i sempre fou vist com el més sagrat dels misteris de Grècia fins a la desaparició del paganisme. Se celebraven al temple de Demèter, el més gran de Grècia.

Hi havia dos graus de misteris, els menors i els majors (amb pena de mort per a qui els revelés a una persona no iniciada). Els menors començaven amb una processó per a recordar la recerca de Demèter de la seva filla, incloent-hi una aturada per a cridar acudits obscens (ja que, segons el mite, una vella els va explicar a la dea i la va fer somriure enmig del dolor). Després es quedaven un dia en dejú, per commemorar l'arribada de l'hivern, en què la dea no deixa que creixi l'aliment, i acabaven amb un banquet, commemoració de la primavera. Llavors començaven els ritus dels misteris majors secrets. Alguns estudiosos creuen que les visions descrites corresponen a la ingestió de LSA, una substància precursora del LSD, que pot provocar al·lucinacions.

La celebració es remunta fins al 1500 aC. L'any 300 aC, van passar a dependre de la polis local, com una festa tradicional. Es van transmetre als romans fins al segle IV, quan el cristianisme els va aniquilar com a restes de ritus pagans. El darrer santuari dedicat va ser enderrocat el 395 per Alaric I.

Referències[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Misteris d'Eleusis Modifica l'enllaç a Wikidata