Misteris d'Eleusis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els misteris d'Eleusis són els ritus pagans, dirigits pels Epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis pel culte a les deesses Demèter i Persèfone. El ritual dels misteris era l'Eleusínia i sempre fou vist com el més sagrat dels misteris de Grècia fins a la desaparició del paganisme. Es celebraven al temple de Demèter, el més gran de Grècia.

Hi havia dos graus de misteris, els menors i els majors (amb pena de mort per qui els revelés a una persona no iniciada). Els menors començaven amb una processó per recordar la recerca de Demèter de la seva filla, incloent una aturada per cridar acudits obscens (ja que segons el mite una vella els va explicar a la deessa i la va fer somriure enmig del dolor). Després es quedaven un dia en dejú, per commemorar l'arribada de l'hivern, on la deessa no deixa que creixi l'aliment i acabaven amb un banquet, commemoració de la primavera. Llavors començaven els ritus dels misteris majors secrets. Alguns estudiosos creuen que les visions descrites corresponen a la ingestió de LSA, una substància precursora del LSD que pot provocar al·lucinacions.

La celebració es remunta fins al 1500 aC. L'any 300 aC van passar a dependre de la polis local, com una festa tradicional. Es van transmetre als romans fins al segle IV, quan el cristianisme els va aniquilar com a restes de ritus pagans. El darrer santuari dedicat va ser enderrocat el 395 per Alaric I.

Referències[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Misteris d'Eleusis Modifica l'enllaç a Wikidata