Misto
De Viquipèdia
- Per al bolet de mateix nom vegeu camagroc.
Un misto, llumí o cerilla és un recurs simple per produir foc en circumstàncies controlades i tan com se vol. Es un bastonet curt de fusta o cartó encerat amb un cap de productes químics inflamables.
Taula de continguts |
[edita] Introducció
Principalment n'hi ha de dos menes: Integral i de Seguretat. Un misto integral és aquell que s'encén per fricció en qualsevol lloc. Un misto de seguretat és aquell que només encén al seu propi rascador. També es poden classificar pel tipus de material del plançó: fusta, paper, paper amb cera.
El principi d'encesa consisteix en afegir energia, mitjançant fregament, per generar una reacció controlada d'oxidació-reducció i encendre un combustible.
Probablement, en català, el mot misto prové de l'adjectiu "mixto", mixt, per tal de designar els llumins de seguretat, que posseien el cap dividit en dues parts: La punta, que funcionava com ignitor, i que produia l'espurna, i la base, que feia la flama inicial. Aparagueren a Catalunya a començament del segle XX.
[edita] Misto integral
El principi oxidant i el reductor es troben junts. Com a oxidant principal s'utilitza clorat de potassi i com a reductor sesquisufur de fòsfor. Com a rascador s'utilitza paper de polir (paper kraft amb molts vidres i amb cantell viu). Per a evitar que la barreja no sigui explosiva s'afegeix a la fórmula, gelatina com a aglutinant; enguixa, diòxid de titani i òxid de zenc com a massa de farcit.
[edita] Misto de seguretat
El cap del llumí només té l'element oxidant. L'element reductor, que en aquest cas és fòsfor vermell (al principi es va utilitzar fòsfor blanc, però és molt verinós), es troba en forma de pintura en el rascador.
[edita] Història
Un predecessor del misto, el lluquet, consistia en bastonets petits de pineda o de canya de bambú impregnats amb sofre, va ser desenvolupat a la Xina el 577.
El primer misto modern l'inventà el 1805 K. Chancel, ajudant al Professor Louis Jacques Thénard de París. El cap del misto era fet d'una mescla de clorat de potassi, sofre, sucre, i goma. S'encenien submergint la punta del misto en una ampolla d'amiant petita omplerta d'àcid sulfúric. Aquesta classe de misto era bastant car i el seu ús era perillós, així els mistos de Chancel mai no varen ser gaire populars.
El primer misto de fricció el va inventar l'anglès John Walker el 1827. El primer treball havia estat fet per Robert Boyle durant els anys 1680 amb fòsfor i sofre, però els seus esforços no havien produït resultats útils. Walker descobria una mescla d'antimoni (III) sulfur, clorat de potassi, goma i midó es podrien encendre fregant-la contra qualsevol superfície rugosa. Walker en va dir congreves de mistos, però el procés era patentat per Samuel Jones i els mistos es venien a dojo. Els primers mistos tenien un cert nombre de problemes -- la flama era inestable i la reacció inicial era desconcertantment violenta; a més l'olor produïda pel misto que cremava era desagradable. Malgrat aquests problemes, els mistos nous eren responsables d'un augment en el mercat del nombre de fumadors.
El 1831, Frenchman Charles Sauria afegia fòsfor blanc per treure l'olor. Aquests mistos nous s'havien de guardar en una capsa hermètica però eren populars. Malauradament, aquells implicats en la fabricació dels mistos nous eren pateien la "mandíbula de phossy" i altres desordres d'ossos, hi havia prou fòsfor blanc en un paquet per matar una persona. Hi hagué una campanya vociferant de prohibir aquests mistos una vegada que els perills es coneixeren.
El misto de seguretat el va inventar el 1844 el suec Gustaf Erik Pasch i el millorà Johan Edvard Lundström una dècada més tard. La seguretat és fruit de la separació dels ingredients de combustible entre el cap del misto i una superfície sorprenent especial. La superfície especial és de vidre polvoritzat i fòsfor vermell, i el cap del misto és d'antimoni (III) clorat de sulfur i potassi. L'acte d'encendre converteix el fòsfor vermell en blanc per la calor de la fricció; el fòsfor blanc s'encén i la ignició comença la combustió del cap del misto. La seguretat addicional era la substitució de fòsfor blanc amb fòsfor vermell. Una empresa americana desenvolupà un misto similar que utilitzava sesquisulfur de fòsfor i el patentà el 1910.
El desenvolupament d'una capsa de mistos especialitzat amb els dos llumins i una superfície sorprenent no arribà fins el 1890 amb l'americà Joshua Pusey.
[edita] Focs a causa de mistos encesos
- El Bosc Cocoanut era un cabaret a Boston, Massachusetts. El 28 de novembre, de 1942, el cabaret era ple de gom a gom, quan hi hagué l'incendi d'un lloc d'entretiment més mortal fr tota la història dels Estats Units. Hi moriren 492 persones i ferides centenars. Una palmera artificial prengué foc quan un noi de 16 anys Stanley Tomaszewski encengué un misto per il·luminar-se mentre canviava una bombeta. El cas es reobrí el 1997, i es determinà que el foc de flaix fou accelerat per clorur de methyl de la fuita d'una gelera defectuosa, prop del Saló de Melodia.
- El dit King's Cross fire fou un incendi que es produí a Londres el 18 de novembre, de 1987, va matar 31 persones. Fou provocat per les escombraries i el greix que s'encengueren sota les escales mecàniques de fusta, probablement a causa un misto encès i llençat.
[edita] Vegeu també
- Encenedor
- Ivar Kreuger (Productor i comerciant de mistos, en va tenir el monopoli)
- Misto negre (Pirotècnia)
- Vaga de les dones de mistos de Londres de 1888
- Mistos garibaldis
[edita] Enllaços externs
- Història de les caixes de mistos. (anglès)
