Mitanni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) fou un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC. El nom com a concepte geogràfic fou utilitzat més tard per a les terres entre el Khabur i l'Eufrates. El nom Mittani s'hauria conservat entre els kurds (la tribu Motikan), que habiten just els mateixos territoris de l'antic regne. Fou un regne d'estructura feudal, dirigit per una aristocràcia militar indoària que hauria arribat a la zona vers 1800 aC o 1700 aC.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Els seus límits eren entre Nuzi (prop de Kirkuk) i el Tigris per l'est i Alep i la Síria central per l'oest. El centre era el riu Khabur. Les seves capitals foren Washukanni (Ushshukana en assiri, la paraula sànscrita vasukhani vol dir "mina de riquesa", vasu és també una paraula luvita que vol dir "bo" i en kurd modern Bashkani es tradueix per "font d'aigua bona") i Taite (Taidu en assiri).

Economia[modifica | modifica el codi]

La zona principal permetia l'agricultura sense cap sistema de rec artificial. La ramaderia, sobretot d'ovelles i cabres, també es desenvolupava a la regió. La població del país fou hurrita i amorita.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Mittani fou, probablement, un terme nadiu del país. Els hitites anomenaven al país Hurri o Khurri (potser Hurla) i un text de Mursilis I (segle XVI aC) esmenta un "reis dels hurrites". Els assirioaccadians l'esmenten com Hanigalbat (Khanigalbat) i els assiris no van usar el nom Mittani fins a una època en què ja el regne no existia (indicant llavors un terme geogràfic i no polític). Els egipcis l'esmenten com Naharina (en acadià vol dir "riu"). Mittani és esmentat per primer cop a les fonts egípcies vers el 1480 aC, en les memòries d'un oficial egipci anomenat Amememhet, que va servir sota Amenhotep I (vers 1525-1504 aC) i potser els seus dos successors.

Població[modifica | modifica el codi]

Se suposa la població hurrita, i la classe dirigent, indoària, però vers el 1500 aC la família reial ja parlava l'hurrita, segons les cartes d'Amarna tot i portar noms indoaris. Persones amb nom hurrita estan testimoniades en una gran zona de Síria, regions que no pertanyien inicialment a Mittani. Al segle XIV, nombroses ciutats de Síria i Canaan foren governades per persones amb noms hurrites, però aquests governants no tenen vinculació coneguda amb Mittani i les diferències dialectals i religioses (els diferents panteons) suggereixen un desenvolupament separat.

Història[modifica | modifica el codi]

Les fonts per a la història de Mittani no són natives i s'hi ha d'utilitzar les fonts hitites, assíries i síries i, en menor mesura, egípcies. Això fa difícil les datacions. Se suposa que els estats o ciutats estat hurrites es van unir a la caiguda de Babilònia després del 1594 aC, quan es va produir l'atac dels hitites a la ciutat i els posteriors atacs cassites. La debilitat d'Assíria en l'època, la conquesta hitita d'Alep seguida per lluites internes hitites, van crear un buit de poder a la zona que va afavorir l'expansió del Regne de Mitanni.

El primer rei identificat en fou Kirta, al qual va seguir el seu fill Shuttarna I. Barattarna o Parattarna de Mitanni es va expandir a l'oest i va dominar el Regne d'Alep; el rei Idrimi d'Alalakh va esdevenir el seu vassall; després s'hi van sotmetre els reis de Kizzuwatna i d'Arrapha; abans del 1500 aC dominava sobre Assíria. Durant el Regne de Sausatatar, les lluites internes dels hitites els va mantenir a l'interior d'Anatòlia i el Regne d'Isuwa, a més de Kizzawatna, fou aliada dels hurrites contra els hitites.

Després d'uns anys de combats, a mitjan segle XV aC, es va establir un statu quo amb els egipcis a Síria, i els dos estats van esdevenir aliats, bona relació testimoniada en temps de Shuttarna II, que va enviar la seva filla Kilu-Hepa per casar amb el faraó Amenhotep III.

A la mort de Shuttarna, van esclatar les lluites per la successió. Tushratta, fill de Shuttarna, va aconseguir el poder quan ja les relacions amb Egipte s'havien refredat i els hitites iniciaven una fase expansiva (Imperi hitita nou). Assíria es va independitzar i l'hitita Subiluliuma I va poder establir reis vassalls a les fronteres, regnes que abans eren tributaris de Mitanni.

A mitjan segle XIII, van esclatar noves lluites successòries amb els assiris i els hitites, afavorint diferents candidats. Els hitites van conquerir Washukanni i van instal·lar-hi el seu pretendent afavorit Shattiwaza o Mattiwaza, fill de Tushratta, que va esdevenir vassall del gran rei hitita, però el regne va quedar reduït a la regió central del riu Khabur. La situació es va mantenir igual per un temps fins que, el 1270 aC, Assíria va conquerir Mittani que finalment fou annexionat i convertit en el virregnat o província d'Hanigalbat.

El govern fou confiat al gran visir i membre de la família reial Ili-ippada, que va prendre el titol de rei (sharru) d'Hanilgalbat, i va residir en una ciutat construïda pels assiris com a centre administratiu regional al lloc de la moderna Tell Sabi Abyad. Les seves funcions foren, de fet, assumides pel seu ajudant Tammitte. Els assiris van mantenir-hi el control polític i militar i també el comercial, ja que en les transaccions que es coneixen no apareixen noms hurrites.

Després del govern de Ili-ippada, que va acabar vers el 1243 aC, amb el nou rei assiri Tukultininurta I (vers 1243-1207 aC) es van produir més deportacions des d'Hanilgalbat (Mitanni) vers Assur, potser per la construcció d'un nou palau reial a la capital assíria. Les inscripcions assíries esmenten en aquests anys l'atac hitita a la província i les excavacions arqueològiques presenten un nivell de certa destrucció, però no es pot assegurar que correspongui a aquestes lluites. Progressivament, la província fou arameïtzada i l'ús de l'hurrita desaconsellat.

La capital assíria de la província, a Tell Sabi Abyad, va quedar deserta en la primera meitat del segle XII aC.

La província fou ocupada pels mushku o mushki vers el 1150 aC.

Llista de reis[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitanni Modifica l'enllaç a Wikidata